La història dels 25.000 llibres de la biblioteca de Cort

PalmaÉs al fons del vestíbul de l’actual Ajuntament de Palma: un espai històric de govern, ja que abans havia estat la seu de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, la institució que governava tant la capital com el conjunt de l’illa. Des de la seva porta envidriada s’endevina un espai màgic, amb prestatgeries i taules de fusta. S’hi ha hagut de posar un cartell a l’entrada: “Només usuaris”, per dissuadir els turistes amb ganes de fer-s’hi un selfi. En aquest espai, amb els visitants, amb els convidats a les noces que se celebren a l’Ajuntament i amb els regidors i el públic que acudeix als plens, hi conviuen 25.000 llibres: els que integren el fons de la biblioteca de Cort, inaugurada el 19 de setembre del 1935, ara fa 90 anys.

El projecte de creació d’una biblioteca consistorial venia de lluny. Miquel dels Sants Oliver –havia de ser ell: el visionari del turisme, de l’autonomia i de tot– ja havia proposat cap al 1888 al diari La Almudaina que l’Ajuntament de Palma adquirís la impressionant col·lecció de llibres de l’aristòcrata Antoni Villalonga –uns 4.000 títols, valorats en la llavors fabulosa quantitat de 125.000 pessetes– perquè fos la base d’una “futura biblioteca municipal”.

Va ser un altre personatge destacat de l’època, el futur ministre Alexandre Rosselló, qui va proposar a la Diputació provincial que subvencionàs l’Ajuntament amb 50.000 pessetes, per poder comprar els llibres i crear una biblioteca –haurien sortit ben barats. La Diputació anuncià que estava disposada a aportar-hi els doblers necessaris, sempre que Cort li pagàs tots els deutes pendents, així que se’n va refusar l’oferta. La col·lecció Villalonga arrossegava un altre emperò: el seu contingut, com diríem ara, ‘políticament incorrecte’, amb obres poc adients a la mentalitat oficial de l’època, com ara autors heterodoxos o literatura eròtica.

La biblioteca de les dones

No va ser fins 43 anys més tard que el llavors tinent de batle i president de la comissió de cultura Emili Darder –més tard batle i assassinat pels colpistes del 36– va anar a la fi per feines el juny del 1931, només dos mesos després de les eleccions municipals que havien duit la República. Darder sabia de què anava allò: ell mateix havia estat bibliotecari del Cercle Mallorquí. Era imprescindible designar una persona que se’n fes càrrec: es va triar com a bibliotecària interina Martina Pascual Martí, titulada per l’Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. El 1933, passà a ser-ne la directora titular, després de superar l’oposició corresponent –a la qual, una de les exigències era, com és lògic, saber català, sembla que sense que ningú posàs el crit al cel per aquell requisit.

Us haureu fixat que aquesta mallorquina havia estudiat a l’‘Escola de Bibliotecàries’, i no de ‘bibliotecaris’. No es tracta d’una exageració de llenguatge inclusiu avançat al seu temps. És que només era per a dones, perquè els seus sous eren més baixos que els dels homes. Això avui ens sembla una barbaritat –amb raó–, però llavors era una oportunitat per a aquelles joves. I Martina Pascual va dur amb ella un sistema bibliotecari innovador per a l’època.

De fet, la biblioteca de Cort ha estat constantment dirigida per dones. Des de Pascual, que ho va ser fins a la seva mort, el 1962 –amb una ajudant, Emília Villalonga–, fins a Margalida Rosselló, que en va ser la directora fins al 2004. Després, aquest càrrec es va suprimir com a tal. Actualment és cap de la xarxa de biblioteques municipals de Palma una altra dona, Margalida Plomer.

I on havia d’instal·lar-se, la futura biblioteca municipal? El 1892 ja s’havia encetat un projecte de remodelació de tot l’edifici: l’actual espai de lectura es destinava llavors al parc de bombers i un gimnàs. Aleshores existia a la planta baixa el vell oratori de Sant Andreu, que es feia servir com a traster. Quan s’estaven duent a terme aquelles obres, el 1894, va esclatar un incendi que va deixar pràcticament tot l’edifici en runes. Ara sí que havia de reestructurar-se’n tota la planta baixa. El nou vestíbul i la monumental escala les va dissenyar el destacat arquitecte Gaspar Bennàzar, així que, previsiblement, també es va fer càrrec del que ara és la biblioteca de Cort. Afortunadament, aquesta obra sí que s’ha preservada, no com altres de seves...

Segons el cronista de la ciutat Bartomeu Bestard està inspirada en la més antiga de Palma, la dels jesuïtes de Monti-Sion, del segle XVII. També el bisbe Campins la va fer servir de model per a la biblioteca diocesana. Les prestatgeries de fusta cobreixen les parets, i deixen una passarel·la elevada en voladís, per la qual tresquen els bibliotecaris a la recerca dels volums dipositats a la zona superior de l’espai.

Ara bé, els regidors no acabaven de posar-se d’acord sobre quina havia de ser la ubicació de la nova biblioteca. Es plantejaren altres espais, com l’Acadèmia de Belles Arts, i adquirir l’actual casal Solleric –que, efectivament, l’Ajuntament compraria molts anys més tard–, per la seva capacitat, entre d’altres. Un edil no es va mostrar d’acord en el fet que la biblioteca compartís edifici amb les dependències municipals, perquè aquestes podien tornar-se objectiu de “passions agitades” i perillar els llibres.

Encara una qüestió més important que el continent n’era el contingut. És a dir: quins llibres constituirien el fons de la futura biblioteca? Tot i que aquella proposta inicial d’Oliver del 1888 no havia arribat a bon terme, l’Ajuntament sí que havia arribat a temps d’adquirir, almenys, prop de la meitat de la col·lecció Villalonga. La resta dels fons fundacionals procedien del bibliòfil Jaume Garau i del lingüista Antoni Maria Alcover, a més d’uns 1.250 volums dispersos per les dependències municipals.

Depuració de llibres... i de persones

S’havia de classificar tot allò, i a aquesta tasca dedicà tots els seus esforços Martina Pascual, des del seu nomenament fins a la inauguració de la biblioteca. Però això no era prou: la comissió de cultura va destinar 5.000 pessetes anuals, per a l’adquisició de material nou, que es comprava a les llibreries o directament a les editorials. A més, hi donaren llibres personalitats com Isidor Macabich, Llorenç Villalonga, José María Pemán i el mateix Darder. En total, a finals del 1934 es comptabilitzaven 6.177 volums.

Per a quan va tocar d’inaugurar la biblioteca, 19 de setembre del 1935 –ara fa 90 anys–, Emili Darder ja no hi era. Arran de les revoltes del 1934 per l’accés de ministres de la dreta al govern estatal tot el Consistori havia estat suspès. Els honors de l’acte inaugural recaigueren en una comissió gestora. El diari La República assegurava que aquesta ja s’ho havia trobat tot fet, mentre que el portaveu de la comissió, en el seu discurs, afirmava que la biblioteca era només un projecte i que ells l’havien feta realitat. Com podeu veure, la política, sempre tan original. I tant de bo que només parlaven de llibres.

El cop d’estat del 1936, que com és sabut va tenir èxit a Mallorca, va afectar greument la nova biblioteca, quan no feia ni un any que havia obert les portes. Tot d’una es posaren en pràctica els mecanismes de la censura. Un decret declarava il·legals “impresos i gravats pornogràfics” i la “literatura socialista, llibertària i, en general, dissolvent”. El 1937 es posaren en marxa mesures de depuració, per establir els llibres que serien destruïts o, com a mínim, restringits en l’accés al públic. Els infractors d’aquelles mesures podien ser objecte de sancions astronòmiques de 10.000 pessetes, a més de la pèrdua de la feina.

No tan sols s’hi depuraren els llibres. També les persones. Martina Pascual havia estat una de les sis úniques dones que havien signat la Resposta als catalans, favorable a la col·laboració en matèria de llengua i cultura amb la Catalunya governada per l’esquerra. Només per això, ja resultava sospitosa. Fou suspesa de lloc de feina i de sou. Per sol·licitar-ne el reingrés, va haver d’omplir una declaració, argumentant que mai no havia format part de cap partit polític –d’esquerres, és clar.

Cap als anys cinquanta i seixanta, la biblioteca de Cort va anar tornant a una certa ‘normalitat’. El 1961, es va posar en marxa un curiós servei: el ‘bibliobús’, amb l’objectiu de prestar servei a les barriades, els usuaris del qual eren sobretot les dones. Aleshores, el servei de préstec era limitat només als funcionaris de l’Ajuntament. No va ser fins al 1993, ja en democràcia, quan aquest es va estendre a la ciutadania en general. Allò va coincidir, els anys noranta, amb una ampliació de l’horari i amb un increment del personal.

Actualment, la biblioteca de Cort constitueix un referent per a la cultura de Mallorca, un àmbit ben familiar per a estudiants i lectors de premsa i un lloc de consulta imprescindible per a tots aquells que es vulguin informar sobre la història de la ciutat. Els seus fons inclouen veritables joies, com ara un Blanquerna de Ramon Llull, del 1521, entre els seus 25.065 llibres, que multipliquen per quatre el fons inicial. El 2024 la feren servir 24.699 usuaris, amb 6.374 préstecs. És en perspectiva la ubicació de la biblioteca central de Palma a l’edifici de Gesa que ha adquirit l’Ajuntament. Però ja heu vist que, en aquesta ciutat, des d’una proposta fins a una inauguració poden passar un bon grapat d’anys.

Informació elaborada a partir de textos de Concepció Calafat i Ana Gimeno, Antònia Morey, Assumpció Estevill, Catalina Aguiló, Paz Alomar, Bartomeu Bestard, Joan Fuentes i Catalina Cantarellas.