La meitat dels habitatges que es venen a Santa Catalina són comprats per estrangers

Gairebé tots els venedors de béns immobles d'aquest barri de Palma són de nacionalitat espanyola

La meitat dels habitatges que es venen a Santa Catalina són comprats per estrangers. Així ho reflecteix un estudi sobre la gentrificació del barri palmesà realitzat per Palma XXI, així com que la pràctica totalitat dels venedors de béns immobles són de nacionalitat espanyola. De 605 habitatges venuts entre els 2012 i el 2016, 296 varen ser adquirits per estrangers de diverses nacionalitats, amb "predomini d'alemanys, anglesos i nòrdics", segons ha explicat aquest dimecres Jaume Garau, president de Palma XXI. "No en tenim les dades exactes, però el 2017 els compradors estrangers foren més que els espanyols". 

La inversió immobiliària a Santa Catalina ha estat "d'alta intensitat" els darrers anys. Algunes raons que expliquen aquest fet són que "les Illes són una regió europea estimada, fàcil, accessible i ben connectada". Segons Garau, "les inversions continuaran els propers anys perquè hi ha preus que no han arribat al seu màxim".

Els desnonaments, al servei dels inversors

Un dels mecanismes més habituals per augmentar el preu dels habitatges, i fonamental en els processos de gentrificació, és el desnonament de les persones que hi viuen a un baix preu per després apujar-lo. "Aquest mètode continuarà", ha afirmat Garau. Segons l'estudi, l'Oficina Antidesnonaments de l'Ajuntament de Palma va atendre 1.182 casos entre el 2015 i el 2018 a Ciutat. La badia de Palma, des de Sant Agustí fins al Molinar, s'ha convertit en "una zona d'alt interès per als inversors immobiliaris", que poden ser tant persones físiques com empreses.

Les solucions passen per les "modificacions legislatives" i per crear un observatori que doni dades actualitzades dels processos de gentrificació a diferents llocs de Palma. "Ciutats com Berlín o París, amb ajuntaments que tenen més marge d'acció, han limitat les pujades del preu de lloguer", ha comentat Garau. Però per controlar els preus és molt important "tenir sòl i habitatges de lloguer públics". La mitjana europea d'habitatges públics "és del 15% o el 20%, mentre que a Palma no arriben a l'1%".

Pèrdua de patrimoni

Moltes empreses immobiliàries cerquen "atreure tota classe de capital cap a les Illes". Això implica una pèrdua de patrimoni i d'edificis singulars. Com podem limitar això? "A llocs com Dinamarca i Nova Zelanda s'han introduït polítiques restrictives al volum d'inversions immobiliàries que es poden fer", ha assenyalat Garau. "El que no pot passar és que la gent local s'hagi de desplaçar per viure als pitjors barris, això no és bo per a una Europa social. Les illes, especialment a la Mediterrània, són territoris fràgils i especials que s'han de cuidar", ha afegit.

Poca economia col·laborativa

Quant al lloguer, en el cas dels habitatges oferits a Airbnb a Santa Catalina, destaca el fet que la majoria dels propietaris anuncien més de dos habitatges. "Això està lluny de ser economia col·laborativa", ha assenyalat Carolina Cabezas, una altra de les responsables de l'estudi. El preu predominant és d'entre 50 i 100 euros per dia, "pràcticament el triple del que es guanya amb un lloguer de llarga durada". Alguns immobles poden arribar a superar els 400 euros diaris.

La majoria dels habitatges de lloguer de llarga durada tenen un preu inassolible per a un sou mitjà, i van dels 1.200 als 2.000 euros mensuals. En el cas de la venda, la majoria dels béns immobles costen entre 200.000 i 400.000 euros. Els que costen entre 100.000 i 200.000 euros són pràcticament inexistents.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF