Vox ja no té ni local a Menorca: "El partit està desfet"

PalmaLa implosió de Vox ha arribat al punt àlgid a Madrid. Però a les Illes, el “serial” (com el va definir Santiago Abascal) ja ha acabat les temporades. Vox a Menorca és un desert: el partit ha perdut tota la representació institucional a l’illa. Fa sis mesos que els quadres que queden intenten una reconstrucció, però els falten mans. “Ens costa trobar persones que es vulguin identificar amb Vox”, admet el coordinador del partit, Pedro Marqués: “A Menorca, ser de Podem no és cap problema, però dir que ets de Vox encara fa respecte”. Tot plegat mentre el grup parlamentari, que ha perdut tres diputats, es dilueix sota la direcció estatal del partit. Només a Eivissa Vox s’ha salvat de la guerra fratricida. Però el PP és tan fort en aquest territori que l’extrema dreta hi està arraconada, com li passa a Galícia.

La major ambició d’un partit nou és obtenir representació institucional. Com pot haver passat de tenir un diputat autonòmic per Menorca, una consellera insular i dos regidors (un a Maó i l’altre a Ciutadella), i perdre’ls per les baralles internes? “Vox es pot anar oblidant de Menorca”, assegura Alejandro Llabrés, que va dimitir com a líder de Vox Joves a Menorca a finals del 2025. En partir, va tancar el compte d’Instagram. “Això és un lloc petit”, afirma: “Si saben que s’han dedicat a barallar-se entre ells, que no esperin que la gent hi torni a confiar”. Encara que les enquestes bufin a favor de Vox, augura que les constants ruptures internes passaran factura a l’extrema dreta.

“Després de tantes crisis com hi ha hagut, tantes dimissions, sortides, Vox Menorca està desfet”, apunta el diputat menorquí Xisco Cardona, que va deixar el partit per diferències amb la direcció. La sortida de Cardona va ser una conseqüència de la ruptura del grup parlamentari –que es va saldar amb dues baixes més–, i també va deixar Vox fora de l’Ajuntament de Maó, perquè ell era l’únic regidor del partit. Per a ell, l’experiència de les crisis a les Balears és conseqüència de la inestabilitat. “Allò que provoquen a les institucions, de rebot, es converteix en inestabilitat interna”, afirma: “Així no es pot fer política”.

“Un patró d’autodestrucció”

Fa mig any que Marqués és coordinador del partit a Menorca: el setè en vuit anys. Abascal li ha encarregat endreçar el que queda dels quadres interns. Ara com ara, tenen entre 140 i 150 militants, i no tenen seu: Madrid va deixar de pagar-la l’octubre passat, i va provocar la dimissió de l’anterior coordinador, Santiago Barber. “A mitja legislatura es va desmuntar tot, i això va suposar una decepció i un descrèdit per al votant i el simpatitzant”, lamenta Marqués. Per a ell, la rotació alta de càrrecs és un reflex de “com de difícil és implantar-se” a l’illa. Tot i això, insisteix en els bons pronòstics de les enquestes. “Tenim un vot ocult, la gent no ho manifesta tan obertament com en altres llocs”.

La consellera insular i regidora de Ciutadella Maite de Medrano va ser expulsada de Vox el juny del 2025, i va deixar el partit sense representació a Menorca. Ha signat el manifest llançat per una quinzena d’exdirigents destacats de Vox a escala estatal per demanar un congrés extraordinari. Per a Medrano, el degoteig constant de dimissions i expulsions no és casual. “Respon a un modus operandi generalitzat, amb un patró d’autodestrucció ordenat per la cúpula estatal de Vox”, considera. Així ho ha denunciat a les xarxes socials.

“El miracle és que el partit creix”

En canvi, fonts del sector oficialista de Vox assenyalen els “atacs” dels mitjans de comunicació –orquestrats, diuen, pel PP– com a causes del desgast intern. “El miracle és que, amb aquests atacs, el partit creix”, assegura una veu de la formació.“Per a qui treballa Javier Ortega Smith, per al PP?”, diu sobre el regidor madrileny i diputat estatal, que va ser expulsat del partit el febrer. “Ortega Smith es queixa molt, però ha fet declaracions crítiques per les quals l’haurien fet fora de qualsevol formació”, opina una altra font de Vox: “En la seva era com a secretari general, tenia els seus homes de negre, que anaven fent fora gent”.

Per al politòleg Julián Claramunt, “la crisi que viu Vox es va avançar” a les Illes. “Les batalles internes al Parlament balear –que es va saldar amb la pèrdua de tres diputats– i a Menorca són un antecedent d’allò que trobam en altres nivells”, assegura. Vox Balears es va constituir amb aliances amb entitats illenques relacionades amb el gonellisme, entre les quals Actúa Baleares, liderada per Jorge Campos. Això, a la llarga, va obrir la porta a les tensions amb la direcció. “Però a Vox només hi ha una línia, que és la guanyadora”, afirma: “No s’accepten alternatives ni perfils de dirigents amb una línia pròpia o matisos”.

Aquesta força de l’executiva estatal es va acabar imposant al grup parlamentari, malgrat que en el moment àlgid de la crisi interna, Vox va estar a punt de perdre sis diputats d’un total de vuit. Finalment, les baixes varen ser tres i el partit es va reconstituir al voltant de la figura del president de la Cambra, Gabriel Le Senne. Ell també controla l’organització interna del partit i sona com a probable candidat per a les eleccions vinents. Amb tot, la situació de Le Senne és fràgil: imposat per la direcció, no disposa de suports sòlids entre els quadres balears. Mentrestant, els díscols que ara són fora del grup es manifesten lliurement als mitjans en contra del partit.

Només hi ha un territori que s’ha salvat de xocs interns d’aquesta categoria: Eivissa. Per què? Per a Claramunt, perquè està desactivat pels populars. “Quan el PP és el partit sistema, com passa a Galícia, Vox ho té difícil, progressar”, defensa el politòleg: “El PP és el partit statu quo a l’illa, i això expulsa Vox com a alternativa real”. Segons proposa una veu crítica del partit, doncs, la clau és en el poder. “A Eivissa, Vox no condicionen cap govern”, resumeix.