Al Govern li agrada mirar dins ca els pobres

PalmaUna corda prima fermada entre dos puntals que aguanten les voltes d'una porxada que dona a un corral fa les funcions d'estenedor. Una tovallola guaita a tall de cortina d'una vidriera sense vidre i, segurament, s'hi ha posat per donar privacitat a qui sigui dins la cambra. Llits desfets amb flassades i llençols rebregats enmig de passadissos i espais comuns sense cap centímetre sobrer.

Hi ha, en les imatges difoses per la Conselleria d'Habitatge i la Policia Nacional de la darrera operació (quina paraula més quirúrgica i freda) contra l'infrahabitatge a Manacor, una certa sensació d'impudícia. Veure les vergonyes dels pobres ens provoca una certa morbositat. Deia el filòsof Edmund Burke que quan alguna cosa ens evoca dolor, perill o terror amb prou força per commoure'ns, però sense que l'amenaça ens afecti de manera immediata, és quan sorgeix el sublim. L'esteta anglès vinculava el sublim amb el terror o el perill contemplats a una distància que impedeix que ens afecti directament. Mirar la tragèdia des d'una situació segura no és el mateix que viure-la en primera persona. Per això imagín els responsables de la Conselleria d'Habitatge com els artífexs d'un catàleg de fotografies de cases de pobres de solemnitat que han de fer torns en llits calents per poder descansar unes hores entre torns laborals i que ens provoquen, des del sofà estant, l'experiència estètica de sentir-nos molt afortunats de no haver de malviure així.

A Mallorca, aquesta legislatura el Govern de les Illes Balears ha fet públiques tres inspeccions, amb localització concreta: Manacor. Aquest setembre, va anunciar un pla que inclou inspeccions d'infrahabitatges, sense especificar si es farien també a altres municipis més enllà de la capital del Llevant, que es veu que de moment ha concentrat tots els esforços dels responsables polítics de la cartera d'Habitatge per assenyalar l'amuntegament i les males condicions en què viuen els pobres.

El setembre del 2025, el servei d'Inspecció d'Habitatge del Govern i la Policia Nacional s'estrenaven en la noble tasca de difondre imatges de com malviuen els exclosos del sistema. S'havien localitzat onze barraques que es llogaven com a habitatge. No complien amb les condicions de salubritat ni de subministraments bàsics que ha de tenir un habitatge. A les imatges es veia un cobert amb estris de cuina amuntegats i, en el mateix espai delimitat per llençols a tall de separadors d'estança, una bombona de butà i un matalàs inflable de platja desinflat. S'anunciaren procediments sancionadors.

Un any després, el setembre del 2026 es torna a fer una inspecció conjunta a Manacor i els agents de la policia espanyola detecten set persones que malvivien en un habitatge inacabat i que no complia amb les condicions de seguretat necessàries. Ells mateixos advertiren que hi arribaren a ser una trentena, en algun moment.

La darrera notícia sobre les inspeccions conjuntes del Govern i la Policia Nacional ha arribat a finals d'aquest octubre, fa pocs dies. La inspecció va detectar nou persones i 24 llits, alguns als passadissos, en una casa sense excusat i amb greus deficiències d'higiene i habitabilitat. Els ocupants asseguraren que en algun moment arribaren a ficar-s'hi trenta persones, pagaven entre 100 i 200 euros per llit. El Govern tornà a anunciar possibles sancions.

Més enllà de l'esforç de l'Executiu per anunciar les inspeccions fetes a Manacor, hem de suposar que aquestes no són les úniques inspeccions internes del servei d'Inspecció d'Habitatge.

Hi ha, també, en la difusió d'aquest material gràfic, un rerefons culpabilitzador. El relat i el discurs públic de l'Administració se centra en les sancions contra les persones que es lucren i promouen que determinats immobles es converteixin en casa sense complir amb cap condició mínima d'habitabilitat, superfície, salubritat o seguretat. En cap cas, però, no es parla de si es reubicarà les persones a qui les legítimes inspeccions governamentals han tornat a deixar sense casa, ni quina solució habitacional se'ls proporcionarà a persones desesperades que comporten pagar a qui es lucra amb la desgràcia per no haver de dormir al ras.

Ja s'han escrit moltes pàgines, moltes paraules i molts d'arguments sobre l'emergència habitacional i sobre el dret constitucional de tenir on viure. I aquí, no ens repetirem. El que sí que trob a faltar és la mateixa transparència a l'hora de comunicar les inspeccions que, per exemple, fan els serveis turístics del Consell de Mallorca a l'oferta turística il·legal. Als pobres, desposseïts de tota dignitat, els podem entrar fins a la cuina que no tenen i orejar les vergonyes del seu malviure i de la seva desgràcia. Ara bé, als grans tenidors o als que tenen negocis turístics els hem de salvaguardar la privacitat.

No he vist ni una imatge de com és per dins una mansió il·legal en sòl rústic que es destina a fer lloguer turístic precintada. Tampoc no he vist cap habitació d'hotel enxampat fent sobreocupació. Potser no he sabut cercar-ho, potser no estic prou informada, però ja em direu si heu vist gaires imatges d'inspeccions fetes a establiments turístics precintades per Sanitat o per Inspecció Turística.

Les misèries dels pobres ens fan sentir segurs. Les vergonyes dels rics s'han de protegir, perquè a part que tenen més drets, podrien posar una demanda.