El govern espanyol aposta per més control migratori per aturar les arribades de 'cayucos' a les Canàries
L'octubre és el mes amb més migrants atesos als ports de l'arxipèlag des de la crisi del 2006
BarcelonaL'arribada de grans cayucos amb desenes de persones a bord als ports de les illes Canàries ha fet que tornin les imatges del passat de centenars de migrants dormint al ras per la falta de places en els hostals d'acollida. Així, han hagut de passar la nit al mateix port on atraquen o en un aparcament de la comissaria de la Policia Nacional, com ha passat aquest cap de setmana a Arrecife, segons va revelar la premsa local mostrant una fotografia. Des de l'estiu, la ruta migratòria que surt de la costa occidental de l'Àfrica (des de Mauritània, el Senegal o el sud del Marroc) s'ha reactivat, després d'un inici de l'any amb una caiguda en picat respecte al 2022, per les bones condicions marítimes i sobretot per la desestabilització política i social de la zona, que ha animat milers de joves a buscar-se la vida a Europa. En els primers 15 dies del mes d'octubre, es compten més de 8.500 arribades, una xifra molt elevada que no s'havia registrat des de la crisi del 2006. Segons el ministeri de l'Interior, suposa un augment del 80% respecte al mateix període de l'any passat.
Des de La Palma, el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha negat que s'estigui desatenent els migrants i ha afirmat que tots reben una atenció "sota paràmetres humanitaris", i en aquest sentit, ha rebutjat que els arribats haguessin dormit a terra a la comissaria d'Arrecife. D'altra banda, Marlaska ha assegurat que el seu ministeri ha fet un esforç per incrementar els efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional: "Tenim un múscul prou important", ha afirmat, i ha insistit que s'estan dedicant tots els mitjans disponibles per fer front a la crisi migratòria actual.
Acompanyat del president canari, Víctor Clavijo, que ha dit que s'ha sentit sol a l'hora de gestionar la crisi migratòria, Marlaska ha anunciat que aquest mes hi haurà un avió més de la Guàrdia Civil per reforçar la vigilància que es fa a les costes del Senegal i Mauritània amb la col·laboració de tots països per evitar la sortida d'embarcacions i que, segons ha assenyalat, ha permès frenar la sortida de 12.000 persones, una mica menys de la meitat dels que han aconseguit arribar a port sans i estalvis.
No ho veu igual l'ONG Xarxa Espanyola d'Immigració i Ajuda al Refugiat, que ha denunciat davant del Defensor del Poble el govern espanyol "per la inacció i la falta de reforços" de personal per atendre els migrants arribats, tant per donar-los llit i menjar com per identificar-los i tramitar ràpidament una petició de refugi que els donaria automàticament drets. Per a l'entitat, es podria evitar aquest "caos" si s'activés un pla de xoc urgent en col·laboració amb les entitats del tercer sector.
El repartiment de menors
Entre els migrants arribats, hi ha uns 3.800 menors d'edat que viatgen sols i, un cop a terra, passen a estar sota la tutela de l'administració pública. La setmana passada el govern espanyol va proposar a les comunitats autònomes la distribució de 380 criatures, de les quals 33 correspondrien a Catalunya, un acord que per a l'executiu canari és insuficient "per arribar a una solució", segons el viceconseller de Presidència, Alfonso Cabello. En aquest sentit, ha apuntat que l'executiu espanyol no pot plantejar la reubicació d'aquestes criatures com a una qüestió de solidaritat sinó que ha de tenir una coordinació europea i tractar-se com una crisi migratòria a la frontera sud de la Unió, informa Efe.
També el ministre de Migracions en funcions, José Luis Escrivá, s'ha referit a la solidaritat en aquest aspecte, però a diferència del representant canari, per retreure la falta de col·laboració de les comunitats per acollir aquests menors, i més quan reben transferències econòmiques de l'Estat per finançar l'acollida. La Generalitat s'ha compromès a atendre els menors que "pertoquin", però en un comunicat va reiterar el que fa temps que critica de l'Estat, la falta d'informació dels fluxos migratoris i que no tingui en compte que Catalunya té la seva pròpia estratègia per als menors migrants no acompanyats per donar-los atenció més enllà dels 18 anys.
