El Govern destina 1,3 milions a externalitzar informes hídrics sota el pretext d'accelerar la construcció d'habitatge

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va defensar la mesura al Parlament fa una setmana i va assegurar que respon al compromís de l’Executiu d’actuar contra els “colls de botella” de l’Administració. “El nostre programa de govern es comprometia a actuar sobre els colls de botella”, va recordar, a més de reivindicar decisions adoptades a l’inici de la legislatura amb aquest mateix objectiu.

En aquest sentit, Prohens va citar l’eliminació de la Comissió Balear de Medi Ambient, que va deixar els informes d’avaluació ambiental en mans de tècnics i no d’un òrgan col·legiat de caràcter polític. Segons la presidenta, aquesta reforma ha permès incrementar el ritme d’informes un 82% el primer any i un 36% el segon. “Si és sí, és sí; si és no, és no, però ara de manera més àgil, més objectiva i més rigorosa”, va afirmar.

Ara, el focus se situa en Recursos Hídrics, un departament que, segons el Govern, acumulava endarreriments de fins a tres anys i mig quan va començar la legislatura. L’Executiu sosté que l’activitat s’ha duplicat en dos anys i mig, en part per l’increment d’expedients derivats de les mesures aprovades per impulsar l’habitatge assequible, com la reconversió de locals, les promocions a preu limitat i les noves promocions públiques.

Queixes dels promotors

La realitat és que els promotors han fet arribar queixes al Govern perquè, d’una banda, s’anuncien normatives i solucions i, d’altra, no aconsegueixen fer avançar els projectes de construcció. Els laments del sector dels promotors han arribat al Consolat de Mar, on han decidit externalitzar els informes. Fonts del Govern s’anticipen a les crítiques per manca de control i asseguren que “totes les autoritzacions seran signades i revisades per l’Administració, com és d'esperar”.

La decisió, per tant, no està exempta de debat. L’externalització d’informes en un àmbit tan sensible com el domini públic hidràulic –clau en un territori amb recursos limitats i sotmès a una forta pressió urbanística– és vista per alguns sectors com una arma de doble tall. Si bé pot contribuir a escurçar terminis i desbloquejar projectes, també planteja interrogants sobre el control públic, la uniformitat de criteris i la capacitat de supervisió de l’Administració sobre els treballs encarregats a empreses externes.

Declaracions responsables

El Govern assegura que ha ampliat recursos, modificat l’estructura interna –amb la creació d’un servei específic de gestió del domini públic hidràulic i un altre de planificació, obres i manteniment–, establert diferents coes de tramitació segons tipologia d’expedient i reforçat els equips amb suport de Tragsa. També ha impulsat l’administració electrònica i la tramitació mitjançant declaracions responsables en aquells casos en què la normativa ho permet.

Segons Prohens, aquestes mesures han permès reduir la coa d’expedients amb més d’un 50%. Amb tot, el Govern considera que no són suficients per absorbir el volum actual i preveu que l’externalització permeti donar un nou impuls a la tramitació.

L’externalització anunciada pel Govern s’inscriu així en una estratègia més àmplia de reforma administrativa orientada a reduir terminis i facilitar l’activitat econòmica, especialment en matèria d’habitatge. La qüestió de fons és fins a quin punt aquesta agilitació es podrà compatibilitzar amb el manteniment de garanties en la gestió d’un recurs estratègic com l’aigua, avui dia en situació límit a les Illes.