El GEN-GOB denuncia que la nova llei agrària és la "sentència de mort" de la pagesia a les Illes

PalmaEl grup ecologista GEN-GOB ha enviat un escrit a la Conselleria d'Agricultura per demanar la retirada de l’avantprojecte de llei agrària, que actualment es troba en tràmit d’audiència i exposició pública. Segons consideren, el Govern de les Illes Balears "pretén donar el tir de gràcia a la pagesia", convertint-la en objectiu de fons d’inversió i empreses turístiques perquè passi a formar part de "la sobredimensionada oferta turística d’aquestes illes", fent créixer la problemàtica de la dependència del sector turístic i "considerant la pagesia com una activitat residual a extingir".

Els ecologistes creuen que amb el que s’anomena llei agrària, es dicti la sentència de mort de la pagesia a les Illes, en comptes de tractar-se d’una norma que "defensi el sector i la seva incalculable aportació a la terra en tots els sentits". Per a ells, la norma ara en tramitació "no es limita a donar l’estocada de gràcia a la pagesia", convertint-la en el nou objectiu de l’especulació turística, "també condemna els espais naturals protegits i posa en risc béns i persones sempre al servei de l’especulació". "Es dona valor als interessos per sobre de les vides humanes", lamenten.

Així, expliquen que les àrees de protecció de risc en rústic tornen a ser edificables. "Després de veure els ferotges incendis que desferma el canvi climàtic, totalment incontrolables, es recupera l’edificabilitat a l’interior dels boscos amb un articulat que es renta les mans de les víctimes que pugui causar, ja no parlem de la biodiversitat, que clarament és una molèstia per a l’Executiu balear", diuen.

A més, assenyalen que les disposicions que permeten "arrasar grans extensions de medi natural sense ni tan sols disposar d'una avaluació ambiental tampoc fan cap classe de distinció entre Illes". Tal com expliquen "les diferències d’extensió entre Formentera o Eivissa amb Mallorca i l’impacte que aquesta permissivitat pugui tenir sobre territoris tan limitats, no és objecte de cap mena de precaució ni preocupació".

El GEN-GOB considera que "el medi natural es tracta com un enemic a combatre" a aquesta mal anomenada llei agrària, fins al punt d’eliminar de la categoria de sòl rústic protegit els parcs naturals, que han estat fins ara el màxim exponent de la protecció dels valors ambientals i que s’han aconseguit "en molts casos després d’intenses i llargues lluites socials". D’aquesta manera s’obre la porta que deixin de ser àrees de protecció i conservació dels valors naturals en contra de la legislació bàsica estatal.

"Una llei que utilitza els pagesos per afavorir el sector turístic"

En la mateixa línia s'ha manifestat el GOB Menorca, qui ha considerat que afavorir activitats econòmiques que desplacen l’agricultura, o eliminar les garanties ambientals que vetlen per la fertilitat de la terra, "no ajuda els pagesos, sinó que els utilitza com a excusa per legislar a favor d’altres sectors com el turístic". El GOB hi ha presentat al·legacions.

Els ecologistes de Menorca apunten que el nou text, al qual han presentat al·legacions, "no respon a les necessitats actuals del sector agrari". "De fet, sembla que abandoni la idea d’ajudar la gent que produeix aliment i que només es vulgui usar el sòl rústic per traslladar-hi més operacions immobiliàries i turístiques", lamenten.

"No hi ha mesures per incentivar adaptacions al canvi climàtic o a la captura de carboni, no hi ha adaptació dels requisits sanitaris a la dimensió de petits productors artesanals, no hi ha previsió de pagaments per serveis ecosistèmics; no hi ha incentius pel control natural de plagues ni per afavorir la captura d’aigua de pluja sobre els cultius, entre d'altres", assenyalen. Així, defensen que l’articulat s’encamina cap a un model que "evita controls en les activitats que no són estrictament agràries, amenaça aqüífers i pretén canviar l’ordenació territorial i urbanística".

Operacions urbanístiques en rústic

Igualment, els ecologistes critiquen que el text modifica les condicions de les agroestades, que fins ara consistien a poder tenir fins a sis places turístiques només a la casa on es trobi empadronat el pagès. "Ara el Govern proposa que ja no cal que sigui el pagès i tampoc cal que sigui a la mateixa casa, sinó que les places turístiques (que augmenten a 10) es podrien fer a qualsevol edifici agrari anterior a 2015, que es podria ampliar amb un 20% del volum inicial, amb la qual cosa tampoc s’orienta al manteniment del patrimoni arquitectònic de valor, denuncien.

Amb tot, també expliquen que es permet autoritzar noves edificacions en zones de risc natural com inundacions, incendis, esllavissades, etc. Per tot plegat, el GOB n'ha demanat la reconsideració, perquè és contrari al principi de precaució i seguretat de les persones. Així, han exigit al Govern que replantegi el text legal perquè els interessos econòmics o agraris "no poden prevaldre sobre la protecció de la vida i la integritat física".