Una llei pensada per als propietaris, no per als que treballen la terra

PalmaUnió de Pagesos, el sindicat que representa els ramaders menorquins, ha estat el primer a aixecar la veu contra la nova llei agrària que tramita el Parlament balear. Entén que obre la porta a turistitzar i a omplir encara més el camp de plaques solars sense que se’n vegi un benefici directe per a qui realment treballa la terra.

El Govern defensa el projecte de llei perquè “es fa un passa endavant per tal d’augmentar la rendibilitat del camp”. Segons afirma el conseller Joan Simonet, qui considera que permetrà “establir sinergies entre el turisme de qualitat i l’agricultura per generar un valor afegit, una funció estratègica a la qual les Illes no poden renunciar”. Però el pagès, diuen fonts del sindicat, no en té tant a guanyar.

“La figura de les agroestades sobra. Ja n’hi ha prou amb els hotels rurals i els agroturismes”, es queixa Marga Llambías, secretària general d’Unió de Pagesos a Menorca. “Si al lloc hi pernocten deu persones, el pagès no en traurà directament cap benefici, al contrari”, remarca Llambías. “Amb els actuals allotjaments turístics al camp, el pagès ja en passa un fum. Té la gent que dorm al costat, no pot amollar el bestiar o tirar fems perquè els llogaters paguen i hi tenen dret i, a més, ha d’aguantar si fan festes al vespre”.

“No conec ningú del sector que rebi complements per permetre l’activitat turística”, diu Llambías. De fet, la possibilitat que els pagesos puguin comprar un lloc i gestionar-lo en solitari és cada vegada més minsa. “Els preus al mercat immobiliari s’han disparat tantíssim que ja no és possible”, lamenta.

Menys finques actives

La llei de 2014 –i la posterior reforma de 2019, a la qual substituirà la que ara es tramita–, ja va néixer amb l’objectiu de “gestionar el territori i el medi ambient de manera més equilibrada i intel·ligent, en contraposició a les polítiques restrictives i prohibitives que s’havien aplicat tradicionalment. Protegir no és prohibir”, deia. El GOB s’oposà fa deu anys a aquella primera llei agrària en sospitar que “afavoriria l’especulació i perjudicaria l’agricultura”. Els ecologistes advertiren que la mescla d’usos que es fomentava convertiria el sòl apte en un focus favorable per als negocis i la inversió immobiliària.

Una dècada més tard, la nova llei pretén consolidar els usos complementaris que han anat creixent al costat de l’activitat agrària i ramadera i que ja han tingut un primer efecte. La nova legislació i la crisi del model tradicional d’explotació han provocat la pèrdua d’un centenar de finques lleteres només a Menorca, una major diversificació de la producció i, sobretot, una substitució de la propietat. Han arribat nous terratinents forans que concentren la titularitat d’un bon nombre de llocs, cada vegada orientats més al turisme.

El sistema d’amitgers, tradicional al camp menorquí i que permetia al pagès i al propietari repartir-se els guanys de l’explotació, ha quedat arraconat. Així que ampliar-ne ara les activitats beneficiarà sobretot el titular del lloc. És el que tem almenys Unió de Pagesos que, en una primera valoració de la nova llei, es posiciona clarament en contra de les agroestades.

La confusió d’usos al camp, que alguns equiparen a quan es va introduir el lloguer turístic als nuclis tradicionals i matà gairebé el lloguer residencial, s’agreujarà amb el nou Pla territorial de Menorca. Després d’un primer intent errat, el govern insular del PP pretén aprovar-lo en els mesos vinents per tal d’estendre també el lloguer turístic al sòl rústic. Però el president Adolfo Vilafranca dona la volta al discurs i ven que, per primera vegada, s’hi posaran límits, ja que el PTI vigent permet multiplicar per deu les 1.252 places que ara comptabilitzen les modalitats d’allotjament turístic que es comercialitzen en el mig centenar d’establiments oberts al camp de Menorca.

Sense restar superfície agrària

Part dels 228 articles de la nova llei incideixen a fomentar el turisme lligat a l’activitat agrària, però també el desenvolupament de mesures que promoguin la producció i ús de les energies renovables, especialment la biomassa i la fotovoltaica, amb l’objectiu que generin noves rendes per a les explotacions. Com la resta d’activitats complementàries, hauran de complir les normatives urbanístiques, però ja no serà necessari que obtinguin la preceptiva declaració d’interès general, com fins ara.

Els projectes de renovables ja construïts o en marxa actualment a l’illa ja superen amb escreix la capacitat que el sistema elèctric de Menorca és capaç d’assumir, però l’objectiu que el 2030 el 85% de l’energia sigui neta empeny a omplir més de plaques el camp, com també els terrats dels aparcaments, edificis urbans i fàbriques dels polígons industrials.

De fet, la nova llei permet combinar l’activitat agrària amb la producció i comercialització d’energia fotovoltaica. L’únic impediment, però, és que els panells solars i la resta d’instal·lacions no facin perdre superfície agrària útil i que sota aquestes estructures es pugui igualment conrear.

També es permet posar plaques a dalt dels hivernacles i de les estructures de protecció dels cultius. Per regla general, però, no podran ocupar més d’una hectàrea ni l’equivalent a un 10% de la superfície total de la finca. En principi, les plaques i panells solars no es podran aixecar tampoc més de sis metres del terra, llevat que el Consell Insular exoneri el projecte de complir aquest paràmetre.

La sindicalista menorquina Marga Llambías creu que tampoc posar-hi plaques redundarà en benefici del pagès, sinó que repercutirà també a favor del propietari. Així i tot, es mostra d’acord a facilitar l’energia renovable al camp, “però sempre que no es posin plaques a terres que són aptes per al conreu o per tenir-hi el ramat. Hi ha prou sòl rústic a Menorca per fer compatibles totes dues opcions i, si no, que es posin a les teulades dels supermercats i polígons industrials. No té sentit malmetre un terreny agrícola durant 25 o 30 anys perquè, per molt que després s’hagi de restituir, res et garanteix que continui sent rendible”. Llambías veu “poques esperances” que l’opinió del sindicat i dels seus associats sigui tinguda en compte per l’Administració, però té clar que “la realitat és ben diferent de la que es ven a la llei”.

La majoria de les entitats consultades per l’ARABalears, des del GOB a l’associació FAGME, posposen qualsevol valoració al fet d’haver revisat exhaustivament les més de 200 pàgines del nou text normatiu.