Simonet admet ara que la nova llei agrària augmentarà les places turístiques al camp
El conseller ha assegurat que no en crearà cap de nova i que totes s’hauran d’adquirir de la borsa
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha reconegut aquest dimecres que, tal com va avançar l’ARA Balears aquest cap de setmana, amb l’aprovació de la nova llei agrària s’augmentaran de 6 fins a 10 les places turístiques a les explotacions que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura.
Aquest dimarts, al Parlament, el conseller havia afirmat que amb la nova normativa “no es creava ni cap nova plaça turística ni cap figura turística nova” i va asseverar que “tot es va crear el 2019”. Amb tot, el conseller ha recalcat que la nova normativa manté la necessitat que es consumeixin les places turístiques de la borsa.
A més, Simonet ha apuntat que “s’ha de tenir en compte que tot el sector demana que s’augmentin” les places turístiques al camp. “Algunes entitats agràries demanaven fins a 14 places, d’altres en volien 12 i altres, 10”, ha detallat. En la mateixa línia, ha recalcat que "la normativa incorporarà un 80% de les propostes que han fet les organitzacions agràries”. En la mateixa línia, el conseller ha apuntat que a la llei s’obligarà les agroestades a fer venda directa i degustació de producte local. “I abans això era opcional”. El conseller ha recordat que el termini per presentar al·legacions a la normativa conclou aquest divendres i ha assegurat que "totes seran analitzades amb el mateix esperit de col·laboració i consens".
Per la seva banda, el president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors de Mallorca (Asaja), Joan Company, ha valorat positivament la normativa, però ha deixat clar que l’organització hi presentarà al·legacions perquè creuen que “s’han d’aclarir i simplificar una sèrie de punts”. Igualment, Company considera que la llei s’adapta a l’any 2025. A més, ha valorat positivament l’augment de les places turístiques al camp. “Els pagesos hem de viure de la producció d’aliments, però podem tenir una sèrie d’ingressos alternatius d’activitats complementàries”, ha opinat.
Company ha insistit que els procediments “han de quedar molt clars perquè els ajuntaments els interpreten d’una manera; els consells insulars, d’una altra, i el Govern, d’una diferent”. També ha recordat que la llei “no toca el tema de la mobilitat”. Pel que fa al tema de la digitalització, ha dit que se sol·licitarà que els pagesos puguin tenir bona cobertura per poder fer les tasques administratives per internet. “Si hem de digitalitzar necessitam trobar senyal 5G dins les finques”, ha subratllat.
La gerent d’UPA- AIA, Joana Mascaró, ha opinat que “és una llei que engloba molts temes que a l’altra llei no hi eren”, però ha explicat que l’organització agrària es planteja fer-hi al·legacions de “petits matisos, perquè hi ha coses que no queden clares o que es podrien millorar un poc”. Malgrat això, ha considerat que la normativa “és una millora a la seguretat i a la viabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes de les Illes”.