Una imatge, 757 paraules
Societat 05/07/2024

Gaudir de les vistes al terraplè

El protagonista del film oferia doblers a canvi d’aquest favor peculiar, però és possible que, en cas d’atendre la seva sol·licitud, en aquesta oficina li n’haguessin demanat encara més

3 min
Promoció residencial a Fornells

PalmaNo es pot dir que no hagin pensat en tot. Davant de l’oficina, per rebre els possibles clients, han estès un rectangle de gespa artificial, molt convenient en climes àrids i en situacions de sequera, perquè no ha de menester regar. A les puntes del rectangle que queden davant la porta –per on arribaran els possibles clients, per tant– hi han col·locat dos cossiols, de plàstic, amb plantes ornamentals. Cactus, o alguna cosa per l’estil, que tampoc demani molta aigua. L’arribada no pot ser més amable, i qui ha arreglat aquest espai no pot mostrar més bona disposició per rebre gent.

Gairebé aconsegueix fer oblidar que l’oficina és un barracó, un mòdul d’aquests que es fan servir per entaforar-hi al·lots a les escoles i als instituts, sembrat enmig del que podria ser un terraplè o un pàrquing o un descampat, sota el sol de l’estiu, just al davant d’un munt d’enderrocs i runa. Més lluny, a un racó, podem veure unes cases del color blanc característic dels pobles costaners que viuen mediterràniament, amb uns quants fassers que guaiten per damunt les teulades. Per a qui l’hagi vist, recorda vagament la pel·lícula El gust de les cireres, del cineasta iranià Abbàs Kiarostami, ja un clàssic protagonitzat per un home que cerca algú que l’ajudi a morir per un paisatge polsós que va ser rodat als afores de Teheran, però que també es podria haver localitzat aquí. Tal vegada el protagonista podria entrar a l’oficina –al barracó– i demanar, a qui hi hagi dins, el mateix que demana a la pel·lícula: qualcú que tiri unes palades de terra per tapar la fossa dins la qual ell s’haurà tret la vida.

El protagonista del film oferia doblers a canvi d’aquest favor peculiar, però és possible que, en cas d’atendre la seva sol·licitud, en aquesta oficina li n’haguessin demanat encara més. Perquè l’oficina és una immobiliària. Què ha de ser, si no? Bé: també podria ser un bar, o un gastrobar, o un beach club (un beach club en un descampat? Why not?), o un local de tatuatges, o un local d’arreglar ungles (nails), o qualsevol altre negoci amb el nom en anglès, a condició que sigui ben improductiu. Que generi un benefici a curt termini per a qui se n’aprofiti immediatament.

En aquest cas, es tracta d’una promoció d’apartaments a Fornells, el poblet de pescadors del nord de Menorca que és una de les belleses més ben conservades de l’illa (i, per això mateix, més cobejades pels depredadors i els paràsits del sector turístic). Fornells forma part de la impressionant badia natural que trobam en aquest punt de l’illa, de fet està arrecerat a la seva part interior. La badia també és coneguda amb el nom del poble: Badia de Fornells (Fornells Bay, per als de l’oficina barraconera). Hi viuen, al poble, unes cinc-centes persones. El que aquests promocionen és un complex residencial amb seixanta-set –sixty seven– apartaments, venals, segons es pot llegir a la seva pàgina web, a partir de 290.000 euros. La temptació de malvendre paradisos, de sollar-los, de convertir-los en mercaderia i enviar-los a fer punyetes a canvi d’uns doblers bruts i sense cap retorn interessant que s’enduen quatre espavilats es veu que és impossible de superar.

Delicadesa i elegància

Hem de preguntar-nos com deu ser l’interior d’aquesta oficina. Si hem de jutjar per la delicadesa i l’elegància amb què s’han ocupat d’arreglar l’exterior, hem d’esperar que la part de dins sigui igualment inspiradora. Veiem, a un costat, l’aparell d’aire condicionat, indispensable en un espai petit i sense finestres que es tanca hermèticament. Hi hauria d’haver moqueta i, en comptes d’una taula que separi el comercial dels clients, unes butaquetes com de cafeteria moderna. També pantalles led amb imatges dels apartaments, combinades amb una filmació de cossos fent capficos dins unes aigües verd turquesa. Tot ben digital, asèptic, profilàctic. Perquè els possibles clients s’hi sentin còmodes, caldrien més cossiols de plàstic amb plantes d’interior a prova de canvi climàtic. El més idoni, atesa l’exclusivitat d’aquests seixanta-set (sixty seven) apartaments a Fornells (Fornells Bay), i la sofisticació dels clients que es poden plantejar d’aspirar-hi, fora que, dins l’oficina, no hi hagués ningú per atendre’ls (nobody, no one, anyone). I que els clients quedassin allà, dins el barracó, gaudint de les vistes.

Podeu llegir més articles d'aquesta secció al següent enllaç

stats