Gairebé la meitat dels catalans afirma que no té creences religioses

BarcelonaEl 44,7% dels catalans asseguren que no tenen creences religioses. O el que és el mateix: gairebé la meitat dels catalans declaren que no en tenen. És el que es desprèn de les dades del primer Baròmetre sobre la Religiositat i la Gestió de la Seva Diversitat a Catalunya, que va presentar ahir la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, elaborat a partir de 1.600 entrevistes presencials. L’estudi també mostra que el 55,1% dels catalans diuen que tenen creences religioses, mentre que el 0,2% afirmen que no ho saben. Tot i això, el baròmetre eleva fins al 67,4% de la població la xifra dels que es defineixen com a culturalment seguidors d’alguna religió.

Dels catalans que declaren que no tenen creences religioses, el 52,1% són homes i el 37,6% dones. Si se n’observa l’edat, es veu que el percentatge es redueix a mesura que els enquestats són més grans. Així, un 64,4% dels entrevistats d’entre 16 i 24 anys asseguren que no tenen creences religioses, mentre que dels enquestats de 65 anys o més, només ho afirmen el 19,8%. “El franquisme, és a dir, els 40 anys de confessionalitat, ha fet molt de mal a la imatge de la religió. L’hem identificat amb una forma d’estat i amb una dictadura”, apunta el sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez. En aquest sentit, considera que el trencament amb aquesta manera de funcionar va fer que la gent “perdés la por” a no creure en Déu. “Quan es pregunta avui dia als fills dels que van viure el franquisme, una gran part responen que no volen saber res de la religió”, assegura.

Divisió sobre l’educació religiosa

El baròmetre també mostra diferència en la resposta en funció de la mida de la població on es viu. El 46,9% dels habitants de municipis de més de 150.000 habitants afirmen que no tenen creences religioses, mentre que en pobles de menys de 2.000 habitants ho afirmen un 37,6% dels que hi viuen. “Com més urbana és una cultura i un país, més secular resulta”, explica Núñez. Segons l’enquesta, un 89,2% consideren que hi ha “respecte i bona relació” entre les diferents confessions religioses.

L’estudi també mostra que les persones nascudes fora de Catalunya es declaren creients en un percentatge més elevat que els nascuts a Catalunya. Dels nascuts a Catalunya es declaren creients el 43,5%; dels nascuts en altres punts de l’Estat, un 67,7%; dels d’altres estats de la Unió Europea, el 66,3%, i de la resta del món, el 77,2%. “Històricament, Catalunya ha sigut sempre molt secular”, apunta Núñez, que considera que des de fa uns anys s’ha produït “una explosió del consum”. “Les catedrals de pedra s’han substituït per les del consum”, insisteix. Pel que fa a l’educació religiosa, el 71% està a favor que a les escoles tots els nens tinguin una nova assignatura que doni formació sobre les principals religions, però el 51% està en contra que s’ensenyi religió des del punt de vista confessional.

La majoria, catòlica

Cal destacar que la població se sent més còmoda com a seguidora cultural d’una religió (67,4%) que afirmant que té creences religioses (55,1%). Del primer grup, un 52,4% es defineixen com a catòlics, un 7,3% com a musulmans, un 2,5% com a evangèlics, un 1,3% com a budistes, un 1,2% com a ortodoxos, un 0,4% com a testimonis de Jehovà i un 2,3% com a fidels d’altres religions. En canvi, no tenen creences religioses un 44,7%, però només un 18,2% es declaren ateus i un 12% agnòstics.