El futbol femení no es mereix ser representat per Rubiales
Quan el Barça femení va aixecar la seva primera Champions, l’aleshores capitana Vicky Losada va afirmar que mai havia somiat viure aquell moment. “Pensava que la Champions era només per als homes”, va dir. És una bretxa diferent, la dels somnis, que és difícil mesurar amb precisió científica però que impacta, sens dubte, en el desenvolupament de les nenes d’arreu del món a l’hora de confiar en el que poden fer i ser.
La selecció espanyola femenina de futbol ha ajudat a reduir aquesta bretxa, i diumenge la sensació era que havien conquerit alguna cosa més que un Mundial. Però quan les jugadores recollien les medalles i es preparaven per aixecar la copa, una imatge evidenciava tot el que encara queda pendent: Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola de Futbol, agafava la cara de Jennifer Hermoso i li feia un petó a la boca. Sense demanar permís. Quan li van dir que la imatge havia generat polèmica, ho va qualificar d’idiotesa i va parlar de “tontos del cul”. Però les crítiques van ser tan eixordadores que va acabar gravant hores després un vídeo en què suposadament volia demanar disculpes. I diem suposadament perquè el que deia és que “segurament” s’havia equivocat i havia de demanar perdó “a qui s’hagués pogut sentir ofès”, que és una manera de situar el problema en l’altre. En el vídeo, de fet, són preocupants els arguments que dona per explicar el que va passar, perquè afirma que “no hi havia cap mala intenció” i que “tot va ser espontani”. I és que el problema de les actituds d’homes com Rubiales i la cultura masclista que ell representa és precisament que estan naturalitzades. Minimitzen les crítiques perquè revisar-ho els obligaria a canviar.
No és una estratègia nova, la del menysteniment; ja ho va fer amb les jugadores que han batallat per dignificar el futbol quan van demanar, entre altres coses, tenir nutricionista o fisioterapeuta. En lloc de tractar-les com les professionals que són, va infantilitzar-les i va titllar les seves demandes com a pròpies de nenes malcriades. Algunes d’elles diumenge van veure el partit des de casa, mentre Rubiales era a la llotja, on, per cert, no se li va acudir cap altra celebració del gol d’Espanya que tocar-se els genitals.
No va ser encertada tampoc la resposta mediàtica. En un primer moment, als principals mitjans el gest no els va cridar l’atenció, i els que se’n van fer ressò van parlar-ne amb un to de broma. Alguns fins i tot ho van comparar amb el petó d'Iker Casillas i Sara Carbonero al Mundial del 2010, acompanyant-ho d’emoticones de cares rient mentre periodistes com Manolo Lama sentenciaven “Les que es cabregen és perquè mai no els han fet un petó a elles”. Masclisme ranci i actitud de còmplices necessaris amb personatges com Rubiales. Falta educar la mirada per identificar les agressions i els abusos de poder. Veurem què fa la Federació, fins on decideix protegir-lo, però el petó és inacceptable, les explicacions insuficients i el gest a la llotja obscè. Les futbolistes no es mereixen ser representades així. Ell mateix hauria de dimitir, però, si no és així, la direcció del futbol espanyol no hauria de donar espai a aquells que no entenen que el món ha canviat.
