El Fòrum de la Societat Civil proposa construir 40.000 habitatges públics a les Balears fins al 2040

PalmaEl secretari del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, David Abril, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats un document amb més de cent mesures per fer front a la crisi de l'accés a l'habitatge a l'Arxipèlag, entre les quals inclou ampliar el parc públic d'habitatge un 10% per al 2040, la qual cosa implicaria construir unes 2.600 cases anuals.

En la seva compareixença en la Comissió Mixta (Congrés-Senat) sobre insularitat, el representant del Fòrum ha plantejat que s'haurien de construir 40.000 habitatges a les Balears per a l'any 2040. Les dades plantejades per la plataforma afirmen que un terç del parc d'habitatge balear no es dedica a habitatge habitual. A més, "15 municipis dels 53 de les Illes tenen més habitatges d'ús turístic que residencial", ha assegurat David Abril en el seu diagnòstic.

Una altra dada cridanera és que les Balears tenen "el percentatge més gran d'habitatges de lloguer de l'Estat", més d'un 40%. A més, prenent l'augment dels preus i la precarietat dels salaris, els joves balears haurien d'assumir "33 anys de salari íntegre només per pagar l'entrada d'una casa", ha assegurat Abril. D'aquesta manera, el document proposa "desmercantilitzar l'habitatge" i promoure'n un model distint, que passi de la col·laboració publicoprivada a la publicosocial, i que hi que entrin nous actors, com poden ser les cooperatives, que estan "fora de la lògica del mercat de l'habitatge", ha afirmat. És per això que la seva proposta se centra, entre altres qüestions, a ampliar el parc d'habitatge de l'Arxipèlag i a crear un banc d'habitatges municipals en règim de lloguer, sigui construint cases noves, a través de la compra d'edificis sencers, promovent canvis d'ús –de turístic a residencial– i la reconversió d'hotels obsolets en habitatge assequible. Aquesta darrera possibilitat, ha afirmat el secretari del fòrum, va ser aprovada i consensuada amb les patronals del sector, però avui dia no té cap projecte en marxa per transformar en habitatges complexos hotelers obsolets.

A més, Abril ha posat l'accent en la necessitat de "complir la Llei d'habitatge" per part del govern de Marga Prohens, concretament quant a la declaració de zones tensionades.

Un negoci lucratiu

"Fan falta polítiques d'habitatge en tots els nivells", ha afirmat Abril, que ha destacat la necessitat de la cooperació entre totes les administracions públiques per pal·liar el problema de l'accés a l'habitatge a les Balears, que és "el problema" de la comunitat i "de tot el país", segons recull Europa Press. En aquest sentit, els compareixents han recordat que "no es pot reduir un problema polític a una simple qüestió de mercat, d'oferta i demanda". Així, han incidit que "no es pot ignorar que l'habitatge s'ha convertit en un autèntic malson per als habitants i un negoci molt lucratiu per a alguns".

De fet, han donat dades sobre la concentració de la propietat d'habitatge l'Arxipèlag, que és "la setena comunitat autònoma quant a grans tenidors". Concretament, uns 7.000 habitatges del parc d'habitatge estan en mans de propietaris que "tenen entre 25 i 100 cases" i unes 12.000 són de "propietaris que tenen entre 10 i 25" habitatges. A més, Abril ha posat el focus, "en clau de gènere" en un problema afegit a la crisi de l'accés a l'habitatge, com és el de les dones maltractades, incapaces de sortir de la casa en la qual viuen amb el seu maltractador perquè no poden permetre's un lloguer.