L'australià fan de l'Europa que s'ha fet viral per parlar en català: "El meu Instagram ha explotat"

Barcelona"El meu compte d'Instagram ha explotat. Els amics em diuen que volen ser els meus agents", diu rient en Finn Higgins, un australià de Melbourne. Aquest jove de 24 anys va arribar fa menys de dos anys a Barcelona per estudiar un màster d'arquitectura del paisatge a l'ETSAB (UPC), va aprendre català i el parla sempre amb el seu entorn. "He après català amb els compis de pis, amb les xarxes socials i el Carles Porta, estic enganxat a Crims", diu.

El que no s'imaginava és que un vídeo que li van fer al carrer el dia que el CF Europa jugava el derbi amb el Sant Andreu es convertiria en viral pel fet de parlar un català tan bo i tan ràpid. El seu cas demostra que els vincles emocionals i la complicitat de l'entorn són essencials per aprendre la llengua.

Higgins coneixia "Catalunya i l'existència del català" abans de venir a fer el màster d'arquitectura perquè el 2014, a la seva classe a Melbourne, hi va aparèixer durant un any un estudiant de Gràcia, l'Enric Sagarra, fill de l'urbanista Ferran Sagarra, antic director de l'ETSAB. Al llarg de deu anys, els nois van mantenir el contacte i Higgins va visitar l'amic un parell de vegades. Per això quan va pensar en fer un màster per ampliar els estudis i sortir d'Austràlia, va pensar: "A Barcelona hi tinc un amic, una escola d'arquitectura que és reconeguda i una cultura que m'interessa".

El juliol del 2023 va aterrar a Barcelona. L'any abans havia fet un curs de castellà, perquè el màster de la UPC s'imparteix en castellà i tampoc no hi havia oferta de català a Austràlia. Així i tot, la realitat l'ha sorprès: "No m'imaginava que parlaria millor català que castellà, ha anat així".

"Sempre que la gent em pregunta com he après català, jo dic que amb molta sort i molt esforç", afirma. El factor sort l'atribueix al fet que, al cap de dues setmanes de ser aquí, ja compartia pis amb tres nois catalanoparlants. "Això és un pas que els guiris no poden fer", admet. Com que no podia parlar català, van començar en anglès, però va fer un curs de català gratuït al Consorci per la Normalització Lingüística i per Nadal van decidir canviar de llengua a casa. "Això va ser un moment molt important, extremadament difícil al principi, perquè només havia fet un curs bàsic i canviar d'idioma implicava reconstruir les relacions amb els amics", recorda.

L'altre element de socialització crucial va ser el futbol: que el seu amic el fes soci de l'Europa. "És un ambient on pots anar cada setmana si no tens gaires amics i no pots mantenir una conversa; si estàs mirant el futbol sents català i no és incòmode", explica. Aquest va ser un espai de socialització entre iguals per fer immersió en català i atrevir-se a usar-lo sense vergonya. De mica en mica ha construït una xarxa "molt forta d'amics catalans".

Evitar la bombolla Erasmus i expat

Higgins té una opinió clara: "Si no parles castellà, aprendre el català pot ser més fàcil. Jo vaig iniciar totes les meves relacions principalment en català, i per això cada dia el practicava, simplement per fer vida normal. Conec molta gent castellanoparlant que arriba, forma les seves relacions en castellà i, tot i que entenen el català i diuen que tenen ganes de parlar-lo, canvien al castellà", diu. L'estudiant també ha observat "el món angloparlant que viu a Barcelona, i és molt gran, però viuen totalment en un altre món", diu. Però no els culpa: "És difícil trobar qui vulgui fer l'esforç de parlar amb una persona que no pot dir res per ajudar-lo a aprendre'l", diu. Però al mateix temps li sorprèn que els estrangers no vulguin aprendre més català per trobar més amics d'aquí.

En el seu cas, el català "era una decisió política, però no només", perquè sempre s'ha trobat en ambients en què simplement "és útil parlar català", amb els amics i les seves famílies. Fins i tot per al seu treball de final de màster ha necessitat el català per llegir bibliografia. "Hauria estat fotut, si no l'hagués sabut", diu. La llengua fins i tot és un punt a favor per lligar: "Si intentes lligar en anglès a Barcelona és que no tens vergonya, jo no puc", diu, rient.

El pitjor, per a ell, era intentar mantenir converses bilingües. "Aquí a molta gent no li importa que l'altre parli castellà i és natural mantenir el català, per a mi això al principi va ser impossible, estava fent una barreja molt boja de dues llengües que estava aprenent", recorda. El millor, la reacció de la gent quan el senten parlar català. Encara el sorprèn: "És impressionant", diu. La viralitat del vídeo ho reafirma.