Fent pupitres d'escola i netejant jutjats: així treballen els interns dins i fora de la presó

BarcelonaA la petita població de Raimat, a Lleida, hi ha un taller on els presos del Centre Penitenciari Ponent fabriquen les taules i les cadires que aniran a parar a les escoles de la zona. No és estrany veure un intern netejant els passadissos d'un jutjat o equipant les sales on s'esperen les víctimes de violència domèstica i masclista abans de declarar. Tots treballen per al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), la mateixa empresa per a qui treballava la Núria, la cuinera de Mas d'Enric assassinada, i I.S.O., el pres que la va matar i després es va suïcidar. La Núria era una de les 360 treballadores del Cire i I.S.O. un dels 3.500 presos que treballen per a aquesta empresa pública. 

Creada l'any 1989, segons fonts del centre, el seu principal objectiu és “intentar que els interns rebin el mateix acompanyament que pot rebre una persona fora del món penitenciari”. És a dir, que es puguin formar, puguin treballar i, en un últim estadi, puguin fer tot això fora de la presó. Per això, la tasca del Cire, una empresa que no omplia tants titulars des que va produir les urnes del 9-N, es basa en "tres potes": la de la formació, la de la feina dins de la presó i la de la feina a l'exterior. La primera de les potes està repartida en aules de formació per totes les presons menys la de Puig de les Basses (que ja s'està habilitant) per oferir cursets que van des de lampisteria, soldadura i jardineria fins a perruqueria, tractament de dades i restauració. Per això als centres hi ha hivernacles, aules que simulen un restaurant o una barberia i tallers mecànics. 

D'aquí els presos en poden sortir amb un títol de formació professional homologat pel Servei d'Ocupació de Catalunya. I no té cap diferència amb un títol obtingut a fora. De fet, en cap lloc del certificat hi ha cap logotip que el vinculi al departament de Justícia. Sí que hi ha casos (i bastants) en què els presos no tenen ni els papers en regla ni l'educació bàsica obligatòria (requisits per cursar un títol superior) i llavors obtenen un certificat propi que sí que conté el logotip del Cire.

I.S.O., el pres que va assassinar la cuinera de Mas d'Enric, estava treballant a la cuina. Ell era l'exemple de la segona pota del Cire: feines a dins de la presó. Són a la cuina, la bugaderia, la vigilància la biblioteca, la botiga, la neteja d'espais comuns, la fleca... i els presos hi poden accedir de dues maneres diferents. Segons fonts del centre, s'elabora un pla individual de tractament per a cada intern, que proposa els diversos cursos que hauria de fer i també la possibilitat de treballar. Pot ser que un pres entri al Cire sense que el seu pla individualitzat digui que ha de treballar? Sí. En una pissarra hi ha publicades les ofertes de treball i qualsevol intern s'hi pot apuntar. Llavors la junta de tractament (que depèn de la presó, no del Cire) decideix si és apte o no. Després de l'assassinat de la Núria, Justícia està revisant aquesta circular per acotar millor els criteris.

La demanda sol ser molt alta. Ara mateix, segons fonts consultades per l'ARA, hi ha gairebé 6.000 persones que podrien treballar i només en treballen unes 3.500. Normalment les posicions més buscades són, com sol passar fora de les presons, les més ben pagades. La cuina i la cafeteria lideren el rànquing. Els interns “base” solen cobrar entre 200 i 300 euros depenent de la feina. En canvi, els que ascendeixen (entre ells es diuen cabos i I.S.O. ho era) en poden arribar a cobrar 600. A dins de la presó no tenen targetes de crèdit, sinó que tots els diners s'ingressen al compte financer que tenen els interns i que poden fer servir amb una fitxa de color groc. Amb aquesta fitxa paguen el tabac, el menjar de la botiga, les trucades (entre altres coses) i també poden enviar diners a fora o estalviar-los. Mentre treballen al Cire, els interns cotitzen i això els permet, per exemple, optar a l'atur o a una jubilació quan surten en llibertat.

Els interns, però, no passen directament de la cel·la a la feina. Segons fonts del Cire, abans fan un curset d'entre 20 i 30 hores sobre la temàtica concreta de la feina. En el cas de la cuina, doncs, fan una formació en manipulació d'aliments. A més, tots fan un curs de riscos laborals. Fonts del centre insisteixen que l'objectiu de les feines dins de la presó no només és cobrar, sinó també “crear unes rutines i formar-se”. Si el pres té una mala conducta, les suspensions duren tres mesos i la junta de tractament torna a avaluar si hi pot continuar treballant. 

Externs

El personal del Cire no només són interns. També hi ha formadors cuiners, flequers o mecànics que supervisen els diversos espais. En total, són uns 260. Segons fonts del Cire, el tràgic assassinat de la Núria ha fet emergir la necessitat de redimensionar aquesta plantilla i augmentar la ràtio de treballador per pres, un fet que els mateixos empleats critiquen. Aquest divendres, per exemple, es van publicar nou ofertes de treball per treballar a les cuines (sobretot el cap de setmana) i garantir que un cuiner mai es quedi sol amb diversos presos, una casuística que ara es donava. Aquest dijous també es va contractar una nova cuinera per a la presó de Lledoners.

L'última pota del Cire és la de la reinserció. És a dir, facilitar que un pres que ja està en llibertat o es troba en tercer grau pugui treballar. Per això té una borsa de treball (l'única de l'Estat) que intenta fer match entre empreses i reclusos. L'any passat, segons fonts del centre, 1.155 persones van aconseguir un contracte laboral gràcies a aquesta borsa. A part, el Cire també té l'adjudicació de diversos serveis, sobretot del sector públic, com la neteja d'edificis i parcs o la tala d'arbres.