Societat 28/07/2022

Contra l’extinció del patrimoni agrícola illenc

L’Administració pública i particulars de les Balears s’encarreguen de multiplicar unes 370 llavors de varietats locals per garantir-ne la conservació

3 min
Una de les geleres on l’IRFAP guarda diverses llavors de varietats locals.

Palma“Quan jo desaparegui, aquesta llavor se n’anirà amb mi, però si la conreau, no la perdrem”. Són paraules d’un pagès mallorquí ja mort que van traslladar fa uns dies al director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern, Fernando Fernández. La major ‘arca de Noè’ de llavors del món és a Svalbard (Noruega), on hi ha 1,1 milions d’exemplars, d’unes 5.400 espècies. Però les Balears també tenen el seu propi banc de llavors, una reserva de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) que emmagatzema unes 370 varietats locals. Hi ha de tot: 75 tipus d’ametller, 33 de cirerer, 40 de garrova... És un treball “absolutament de formigueta” que requereix una atenció contínua per assegurar-ne la conservació, diu Fernández. En cas contrari, “la gran majoria” desapareixeran.

Pots del banc de llavors de les Balears.

La caixa dels tresors la té el Banc de Germoplasma de les Balears. En el cas de les hortícoles, els cereals i les lleguminoses, les llavors es conserven en cambres amb temperatura i humitat controlada, mentre que els fruiters estan sembrats en diferents finques públiques i privades. Segons fonts de l’IRFAP, per exemple, Raixa atresora 15 varietats de cítrics, Planícia en té 33 de cirerer i Son Real en guarda 100 de figuera. “Ho feim per conservar el patrimoni fitogenèric”, remarca aquesta font. Fan un treball de regeneració, guarden les llavors, cada cert temps la sembren per obtenir més llavors, les tornen a ficar dins recipients i les col·loquen en les neveres per assegurar la seva subsistència.

És un treball similar al que fa l’Associació de Varietats Locals, que compta amb uns 15 pagesos que també s’encarreguen de multiplicar llavors. Segons explica la seva tècnica Maria Massanet, l’entitat facilita el planter als seus socis, ells s’encarreguen de fer el cultiu per aconseguir més llavors i, posteriorment, l’associació les ven a altres particulars o negocis que vulguin sembrar-les. La majoria dels seus col·laboradors estan a Manacor, Montuïri, Porreres i Sant Joan, encara que també en tenen alguns a Binissalem, Inca i Palma. “Es divideixen en dues temporades, estiu i hivern, i es nota molt la diferència perquè les varietats d’hivern es venen molt menys”, conta Massanet.

Varietats perdudes

“Encara és complicat parlar de varietats que s’hagin perdut perquè hauríem de fer una recerca històrica, que és en el que treballam actualment”, assenyalen fonts de l’IRFAP. Algunes d’aquestes llavors van ser criades fa dècades, o centenars d’anys, i han anat passant de generació en generació, amb l’esperança que uns altres sostinguin el llegat. No obstant això, segons han detectat alguns multiplicadors de l’associació, les Balears sí que ha perdut algunes varietats de meló, rave, fava, col, enciam i moniato. En alguns casos, no és que s’extingeixin, sinó que es perden perquè no hi ha una persona concreta que les guardi.

Llavors de llegum.

Sobre les llavors que menys es venen, Massanet destaca les de colflori. Per altra banda, entre les més sol·licitades s’hi troben les de blat de xeixa, pebre tap de quartí i meló eriçó, que tenen menys risc de conservació perquè hi ha una altra demanda. Per al gerent de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Joan Simonet, un dels inconvenients de les varietats locals és que, en general, no tenen la perspectiva comercial que tenen els productes que més es consumeixen perquè “no són tan homogènies”. “Si tenc uns consumidors que em demanen carxofa morada, sembraré carxofa morada, però si no surt a compte, la sembraré blanca”, apunta Simonet. En aquest sentit, exposa que les varietats locals podrien ser comercials si casassin amb els estàndards del sector. “Cada pagès ha d’entendre que ell és un empresari, ha de fer unes produccions i les ha de vendre”, defensa. És a dir, responen als criteris d’oferta i demanda. “Per això és necessari tenir bancs de llavors”, afegeix.

I és aquí on resideix la importància de salvaguardar i custodiar aquestes varietats locals agràries. No sols per qüestions de patrimoni, sinó perquè “aporten capacitat de resiliència i adaptació als territoris en un context de canvi climàtic”, segons reivindica Fernández. Totes les fonts coincideixen que és una manera de garantir el benestar de l’agricultura de les Balears i, encara que es tracta d’un treball “poc vistós” –com lamenta el director general– no té cap dubte que “la seva importància la coneix qualsevol”.

La comunitat amb més varietats locals catalogades

Fonts de l’IRFAP destaquen que les Balears són una de les comunitats autònomes d’Espanya amb més varietats agràries locals. Totes les autonomies tenen el seu propi banc de llavors autòctones, al qual poden tenir accés altres territoris en cas que necessitin cultivar una varietat determinada. Un dels objectius de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació és que, en un futur, l’Arxipèlag es converteixi en un referent estatal de garroves. De fet, és el territori espanyol on més varietats de garrova es troben, amb un total de 23 tipus catalogats.


stats