PalmaMolts les anomenen “polleries”, encara que el que s’hi despatxa no són exactament polls ni pollastres, ni vius ni rostits a l’ast. S’hi venen productes comestibles, certament, i aquesta és bona part de la conya. El que es despatxa aquí són gofres, les famoses galletes que se solen servir calentes i amb xocolata per damunt (o amb xarop dolç de maduixa, o amb nata, o amb totes aquestes coses a la vegada), però en aquest cas les gofres no tenen la seva habitual forma quadriculada. Aleshores no en parlaria ningú, com és obvi. El motlle ha variat lleugerament i aquestes noves gofres tenen forma de genitals masculins o femenins, segons el gust del consumidor. Polles i conys, en definitiva, com molts els anomenen. O pardals i cotorres, per fer servir paraules més nostrades i que també tenen a veure amb animals de ploma. Però de galleta. I amb xocolata, nata o xarop dolç de maduixa per damunt.
La idea ha tengut un èxit espatarrant (mai més ben dit) en la seva arribada a Palma. A la gent –de totes les edats, colors de pell, sexes, gèneres i condicions– l’entusiasma la idea d’empassar-se un dolç en forma de penis molsut, que s’aguanti dret i que regalimi, que al cap i a la fi és del que es tracta. Els clients arriben als establiments en grups d’amics, en parella, en família o de la manera que sigui, però generalment acompanyats i amb unes bones rialles. Una vegada allà es tracta de triar entre l’oferta, que hauria pogut entusiasmar –per posar referents cinematogràfics–, per motius diferents, tant Luis García Berlanga com Hannibal Lecter.
Nosaltres anam a La Verguería, el local de gofres sexuals que s’ha obert ja fa unes setmanes al carrer del Sindicat de Palma. Aquí les estrelles de la casa duen els noms suggestius de “Vergofre” i “Chochofre”, que surten per 3,80 € i 4,50 €, respectivament (hi ha una discriminació evident que fa que les pantafenes surtin, d’entrada, 70 cèntims més cares que les perdius). Per un euret més es poden demanar en versió vegana, sense gluten i sense lactosa (tot i que, ben mirat, qui vol un penis sense lactosa?), i també existeix l’oferta de pagar-ne 3 i endur-se’n 4 (per 15,60 € i 17,70 €). Després se’ls pot triar la salsa per mullar-los (50 cèntims) o per farcir-los (70 cèntims), entre un ampli assortiment d’opcions: xoco (blanc, negre, kinder, nutella i pantera rosa), mel, natilles, caramel, iogurt grec (ehem), llet condensada, crema de cacauet o l’argentiníssim dulce de leche. Finalment cal escollir els toppings, les llepolies que s’escampen per damunt (tot queda aferrat, clar): a escollir entre musli, sucre en pols, boletes roses (?), boletes blaves (??), boletes de colors (??!), oreo, nous, ametlles, chips ahoy, coco ratllat, encenalls de xocolata, encenalls multicolors, Choco Krispies i mini nubes. Jo em decidesc per un vergofre mullat en xocolata nutella, que pel que em diuen els joves que atenen el públic (un al·lot i una al·lota absolutament simpàtics) és la peça que té més demanda. Per fer-lo una mica menys contundent, més aeri, unes mini nubes (com a cotonets de sucre) escampats pel damunt. El procés de preparació, amb el cambrer sucant aquell mabre de dimensions considerables dins la cubeta de la xocolata i fent-lo degotar amb voluptuositat, val més de la meitat del preu que es paga.
Un vessant festiu tirant a verd
I és que l’esperit de La Verguería és pur LGTBI, en el seu vessant més festiu. Un vessant festiu que sempre té el seu punt tirant a verd, però que, al cap i a la fi, va dirigit absolutament a tots els públics. Ens ho confirma Juan Dasín, que és l’amo d’aquest local del carrer del Sindicat, i el regenta juntament amb el seu marit, Fernando. “L’acollida a Palma ha estat fantàstica des del primer dia, i tothom ha entès perfectament de què va la cosa: es tracta de divertir-se, fer festa, tenir un lloc on trobar-se i compartir una experiència divertida, i a més menjar-se una cosa boníssima!” No li ho dic perquè el meu interlocutor és extremadament amable i un entusiasta de la iniciativa, però això darrer va a gustos: les perdius enxocolatades són ideals per als amants del sucre, però no tant per als devots del salat, com un servidor. Ara bé: qui passi gust d’una supergofra acabada de fer i ben banyada de xocolata i crema, sens dubte pujarà al cel mentre es menja un penis. O una vulva. “Des de la coa per entrar fins a la sortida, volem que tot el que passi a l’establiment, i abans i després, sigui una experiència de 10”, remarca en Juan, i és cert que cuiden tots els detalls perquè sigui així. “Venen grups d’amics, pares amb fills, padrins amb nets... No hi ha res de dolent aquí”. En realitat només se’ls ha enfadat un diputat de Vox, que va manifestar que trobava “lletja” aquesta nova proposta. Un dia que les càmeres d’IB3 van anar a La Verguería, va coincidir que el diputat passava per davant i encara els va dir: “Em podeu agrair la propaganda que us he fet”. A en Juan, això el fa riure. El seu esperit és molt més col·laboratiu, i La Verguería s’ha implicat a organitzar sortejos amb altres negocis dels carrers del Sindicat i de Sant Miquel, i tenen previst participar a l’Orgull a Inca, col·laborar amb Ben Amics, etc. “La idea és normalitzar el món LGTBI i fer una mica de festa, que n’hi ha ganes després dels temps tan durs de la pandèmia”. Potser per això, La Verguería de Palma sigui la tercera franquícia d’una marca que ja es troba a Sitges i Sevilla, ciutats amants de la festa. “És un negoci que lliga molt amb la nostra manera de ser, festiva”, opina en Juan.
Té raó. Com que ell i en Fernando són valencians, només els suggeriríem incorporar algunes de les paraules que té el català per als seus productes. Busca, pardal, fava, mabre, perdiu, pardal, rave, mànec, piu, garrova o cigala per al “vergofre”. Figa, poma, cotorra, fufa, betlem, pantafena, fonoll, moraduix, cony, xona, conill o conillet, per al “chochofre”. I bon profit.
