Enllaços submarins: Més seguretat i més energia renovable per a les Illes Balears

Les Balears han passat de ser illes energètiques, amb el risc de seguretat per al subministrament que comportava aquest aïllament, a convertir-se en l’únic sistema interconnectat entre si i amb el sistema peninsular i europeu mitjançant les interconnexions submarines. Aquest gran canvi és un bot de gegant per a la garantia de subministrament energètic a les nostres illes i, al mateix temps, n’és el garant de la transició energètica.

Ara com ara, totes les Illes estan connectades entre si almenys per un enllaç de 132 kW i amb la Península a través de l’enllaç que surt de la costa llevantina peninsular i entra a les nostres illes a través de Santa Ponça.

Des de la situació actual, amb els enllaços Península-Mallorca, Mallorca-Menorca, Mallorca-Eivissa i Eivissa-Formentera en servei, es pot fer una mirada enrere –no gaires anys, basta anar poc abans de 2012– per comprovar la transcendència del canvi que han suposat les interconnexions submarines. I des del mateix lloc es pot mirar també cap al futur, per comprovar com noves infraestructures –com ara el segon enllaç entre la Península i les Illes, la futura nova interconnexió Mallorca-Menorca o els sistemes de bateries del Mercadal i de Sant Antoni, que seran part integrada a la xarxa de transport energètic– completaran en el curt i mitjà termini el mapa, tot afavorint que es pugui avançar en el procés de transició energètica iniciat i reforçant la fortalesa del sistema elèctric de les Illes Balears.

Red Eléctrica, l’empresa filial de Redeia encarregada del transport i l’operació del sistema energètic de tot l’Estat, va aterrar a les Balears el 2004, però en aquell moment exercia únicament com a operador del sistema i és el 2010 quan adquireix els actius de transport energètic existents a les Illes. A partir d’aquest moment, s’hi inicia un pla de millora dels actius i s’hi comença a dibuixar el futur.

Aleshores, les Illes estaven pràcticament aïllades i subdividides entre elles en dos sistemes. D’una banda, Mallorca i Menorca estaven unides per un enllaç (molt diferent dels actuals pel que fa a característiques tècniques i de protecció mediambiental) que datava de 1975. I, de l’altra, Eivissa i Formentera tenien també una interconnexió molt antiga, de més de 40 anys.

El 2012 va entrar en servei la primera interconnexió submarina entre la Península i les Balears, a través de Mallorca. Fou un projecte pioner. Les peces començaven a encaixar i el sistema balear anava prenent forma, però Eivissa i Formentera continuaven aïllades. El febrer de 2016 ja hi ha interconnexió energètica entre Eivissa i Mallorca. La fita més recent és la nova interconnexió entre Eivissa i Formentera el juny de 2023, un nou enllaç que ha permès deixar de programar del tot la producció tèrmica a la petita de les Pitiüses.

L’evolució energètica de les Illes es pot escriure en funció de l’entrada en servei dels enllaços submarins. Les interconnexions marquen clarament com s’ha passat progressivament d’un sistema energètic nodrit per energies fòssils o tèrmiques a un sistema en el qual aquestes han anat perdent pes a mesura que va creixent l’energia transportada pels enllaços i, també, la producció renovable local.

Basten un parell d’exemples per entendre-ho bé. El 2010, amb dos sistemes aïllats (Mallorca-Menorca i Eivissa-Formentera), en el primer d’ells el carbó suposava el 61% de l’energia que s’emprava per cobrir la demanda, i el gasoil, el 26%. A les Pitiüses, el fueloil era la font energètica en un 94% i el gasoil, en un 5%.

Les dades de 2013, amb l’enllaç entre la Península i les Illes Balears operatiu a mitjan 2012, ja evidencien el canvi, almanco en el sistema Mallorca-Menorca, en el qual l’enllaç aporta ja el 26% i el carbó baixa al 49% i comença a avançar el cicle combinat de gas natural (8%). És a partir de 2019, primer any del sistema balear unificat ja amb l’enllaç Eivissa-Mallorca operatiu, quan la transformació passa al següent escaló. Any rere any, la composició del mix energètic balear canvia: a més enllaç i més renovables, menys carbó i altres energies tèrmiques. El 2019, al mateix temps que l’enllaç duu el 27%, el carbó baixa al 32,7% i el cicle combinat de gas natural suposa el 17% mentre que la fotovoltaica arranca amb un tímid 2%.

De 2019 a 2024 l’evolució és rotunda: el carbó és residual (un 1%), l’enllaç amb la Península aporta el 26,1% i la fotovoltaica supera ja el 10%. Cal destacar especialment que l’enllaç entre Mallorca i Eivissa aporta de mitjana el 65% de l’energia que es consumeix a Eivissa i Formentera, i que la connexió entre les Pitiüses fa arribar a Formentera quasi el 100% de l’energia que consumeix.

Si la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears va emparar el tancament progressiu de la producció de carbó, l’enllaç entre la Península i les Illes Balears en va ser el suport físic que ho feu possible, de la mateixa manera que la segona interconnexió Península-Illes Balears és imprescindible per completar el procés de transició i desplaçar les fonts energètiques no renovables.

I per què són clau els enllaços en aquesta transició energètica? L’energia que arriba a les nostres Illes a través de la interconnexió procedent de la Península és un mix majoritàriament renovable i, per tant, a més energia procedent de l’enllaç, menys necessitat de producció fòssil a les Illes per cobrir la demanda.

Els enllaços enrobusteixen el sistema i doten les Illes d’uns índexs de qualitat i seguretat de servei equiparables i fins i tot millors que els de la Península o qualsevol país centreeuropeu. Amb ells, tenim un sistema més emmallat i, per tant, més segur i eficient. Amb els enllaços, sistemes que abans eren aïllats com ho eren les nostres Illes, poden accedir a cada moment a l’energia més neta i econòmica, independentment d’on es generi. Les interconnexions permeten l’aportació d’energia renovable sense necessitat d’ocupar espai a un territori limitat com són les Illes Balears.

Així, els beneficis es mesuren en estalvi econòmic, d’emissions de CO₂ i en una major penetració de renovables que permet, en conseqüència, minimitzar la utilització de les centrals tèrmiques.

Els enllaços actuals amb la Península i entre les Illes eviten, amb la cobertura d’entre el 20% i 30% de la demanda del conjunt d’Illes Balears en mitjana anual, l’emissió de més de 500.000 tones a l’any de CO₂ i suposen un estalvi anual per al sistema elèctric d’uns 100 milions d’euros, beneficis que el futur segon enllaç amb la Península es preveu que més que duplicarà amb una cobertura d’aproximadament el 65%.

Juntament amb l’avanç de les renovables de producció local i els sistemes d’emmagatzematge, els enllaços són determinants en la transició energètica i aporten el que és encara més important al sistema: que aquesta transició sigui segura, amb totes les garanties que tindrem el subministrament energètic que necessitam.