Electroxocs al cervell: la teràpia real darrere el mite i per què encara s’utilitza avui

PalmaL'aplicació d'electroxocs (teràpia electroconvulsiva) al cervell és un procediment tradicionalment controvertit que encara s’empra en el camp de la psiquiatria, tot i que d’una manera controlada i reduïda. La pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco, estrenada el 1975, mostra Randle McMurphy, personatge interpretat per Jack Nicholson, sotmès a una teràpia brutal, amb descàrregues que el fan convulsar amb força mentre nombroses persones l’aguanten. Tot plegat, amb ell despert i plenament conscient del que li fan. L’espectacularitat de les imatges va quedar en l’imaginari de tota una generació, que encara recorda el film en sentir parlar de la teràpia electroconvulsiva. Ara bé, poc té a veure amb la realitat actual. “És un minut, és efectiu i el pacient no se n'adona”, assegura Joaquín López, psiquiatre a l’hospital de Son Espases.

Més enllà de l'efectivitat, el coordinador de l’associació La Nostra Veu i psicòleg, Vicente Galaso, esmenta els múltiples efectes secundaris que té. “És com fer un reset del cervell, però es juga sense conèixer-ne realment les conseqüències indirectes, perquè la complexitat neuronal fa difícil saber què pot passar. Hi ha casos de persones que s’han fet electroxocs i després s'han adonat que havien perdut records”, lamenta.

López diu que abans es feia sense anestèsia, però ara ja no: “És completament necessari tenir el consentiment del pacient. El tractament és segur per a tothom que el necessiti", apunta. S’empra en casos de pacients amb depressions severes. “És una tècnica mal vista i molt estigmatitzada, però funciona”, assegura. En tot moment es fa amb el consentiment de la persona i el procés no s’assembla al que es mostra a films de ciència-ficció. Se seda el pacient i se li apliquen els corrents elèctrics. L’efecte damunt el cervell pot durar uns quants mesos, aproximadament tres, fins al moment en què l’usuari ha de tornar a repetir el procés perquè s’esvaeixen els efectes de la teràpia.

També en dones embarassades

El psiquiatre de Son Espases assegura que a vegades es fa a dones embarassades, perquè hi ha casos en què la teràpia d'electroxocs és més segura per a la mare i el nadó que no pas la medicació, "especialment en depressions moderades o severes", explica, a la vegada que reconeix que ja fa temps, però, que no veu dones d’aquest perfil.

Segons diversos estudis consultats, prop del 10% de les pacients embarassades que es fa electroxocs pot tenir algun efecte advers. Per exemple, es pot precipitar el part, ja que durant la teràpia hi ha un augment de les hormones que desencadenen més contraccions. També hi ha la possibilitat que es desprengui la placenta, un fet que es pot prevenir amb el control de la tensió arterial. Pel que fa al nadó, durant la teràpia s’experimenta un augment de l'activitat motora, que no li fa mal. Ara bé, la mare sí que pot experimentar un quadre d'hipòxia (falta d'oxigen al cervell) que pot danyar el fetus.

Més enllà del cas específic de les embarassades, estudis científics han demostrat que la teràpia moderna és segura i no causa danys cerebrals permanents. Pot derivar en efectes secundaris temporals com la pèrdua de memòria a curt termini, que sovint és reversible i toca disminuir amb el temps després del tractament.