Els edificis modernistes a Palma

PalmaEl modernisme, una mica eclèctic, influït pels arquitectes catalans i també pels de l'escola de Viena, era l'estil arquitectònic que dominava els nous edificis més importants que es feien els primers anys del segle XX a Ciutat. Bàsicament eren quatre els arquitectes responsables d'aquest estil: Francesc Roca; Guillem Reynés, arquitecte de la Diputació; Jaume Aleñar i Gaspar Bennàssar, arquitectes municipals. Deixam de banda l'obra de Gaudí a la Seu, a la qual també dedicarem una part més endavant, en ser aquesta una intervenció específica i una mica allunyada de l'obra arquitectònica de la Palma d'aquells temps.

El modernisme vingué de la mà dels primers edificis turístics i d'oci importants, com el Gran Hotel, del qual ja hem parlat, l'hotel Alhambra, el Teatre Líric, i el primer hotel a la vora del mar, el príncipe Alfonso de Cala Major, tots tres obra de Bennàssar. També es varen construir al centre de la ciutat antiga altres edificis amb funcions diferents, com els de Can Casassayas, els magatzems de l'Àguila, l'edifici de Sa Nostra a la plaça de Sant Francesc, Can Corbella, Can Barceló, Can Forteza Rei i molts d'altres.

El centre de la ciutat continuava sent el principal atractiu per als inversors i arquitectes a l'hora de fer cases noves. Així i tot, l'Eixample començava a veure els primers edificis de la nova modernitat. Les Avingudes eren el nostre 'Ringstrasse' i allà se n'hi construïren bastants. Can Segura, de Francesc Roca, a l'avinguda del Comte de Sallent, d'estil modernista, va ser segurament la casa privada més important que es va edificar a les noves avingudes, sorgides de l'enderrocament de les murades. D'altra banda, el primer edifici públic important que es va construir va ser l'Institut Ramon Llull el 1914, a l'actual avinguda de Portugal, n. 2, segons projecte de l'arquitecte Tomás Gómez Acebo.

Més endavant, a l'avinguda de Joan March, s'hi situava Can Mir, un edifici modernista que era un magatzem per guardar productes que arribaven a l'estació de ferrocarril de la plaça d'Espanya. Més tard, el 1936, es va fer tristament famós perquè fou utilitzat com a presó, on es tancaren els presos polítics durant l'aixecament franquista. Fou enderrocat els anys 40 i ara hi ha l'edifici que es coneix com a cine Augusta. A l'Eixample, Bennàssar hi va fer diversos edificis molt importants, com l'Escorxador, la plaça de toros i la residència de persones grans coneguda com les Hermanitas de los Pobres.

Segurament, l'espai on Bennàssar va fer més obres al llarg de la seva vida va ser la columna vertebral que travessa la ciutat per la Rambla i el Born, la qual cosa demostra la importància que li donaven els inversors fa cent anys, i que li continuen donant ara. El més conegut d'aquests edificis és el del cine Born, del 1931, avui seu de Zara. Però n'hi va construir molts d'altres, com els esmentats del Teatre Líric i l'Hotel Alhambra, Can Salas, Can Mulet, Telefònica, Can Coll, Can Planas, Can O'Ryan, Can Ribas, Can Caubet, La Protectora, Can Escarrer i Can Rotleu, tots ells a poca distància del Born.

Els edificis purament modernistes s'acabaran de construir als voltants del 1920 amb la construcció del Gran Hotel Alhambra i la reforma del Círculo Mallorquín, sobre un projecte del 1899 fet per Miquel Madorell. Després apareixerà el racionalisme, que durarà més temps. Aquesta caiguda de l'interès pel modernisme s'explica perquè el Noucentisme passarà a dominar el gust dels barcelonins i el modernisme prendrà el nom de l''època del mal gust.