EAPN avisa que els pagaments indeguts de la Resoga són culpa de la gestió, no dels beneficiaris

PalmaLes informacions sobre pagaments indeguts en el marc de la Renda Social Garantida (Resoga) “han generat una comprensible preocupació ciutadana”, ha reconegut EAPN Illes Balears, que recorda que “qualsevol prestació pública ha de disposar dels mecanismes de control i eficiència necessaris per garantir-ne la correcta implementació”. Segons l’entitat, “la transparència i la bona gestió dels doblers públics són condicions innegociables en un estat social i democràtic de dret”.

Ara bé, EAPN Illes Balears adverteix que “no podem permetre que es culpabilitzi de manera generalitzada els beneficiaris de la Resoga (quan és l’Administració la que ha fet deixadesa de les seves funcions, paralitzant expedients sense resolució o no establint mecanismes de control) ni que aquests casos serveixin d’excusa per qüestionar l’existència mateixa d’un sistema de garantia d’ingressos”. L’organització recorda que la prestació “va destinada a protegir la dignitat i els drets dels milers de persones que pateixen alts graus de vulnerabilitat a les Illes Balears”.

EAPN subratlla que “la Resoga, a diferència d’altres prestacions, no exigeix participar en programes d’inserció laboral, fet que la fa més accessible per a persones amb dificultats estructurals per accedir a una feina”. Aquest és “un dels punts que preveu la llei actual i que el Govern vol modificar per obligar els beneficiaris a seguir un itinerari d’inserció, juntament amb l’ampliació del requisit de residència”.

L’entitat “nega el suposat efecte crida de la Resoga”, i recorda que “cap persona arriba a les Illes Balears cercant aquesta o qualsevol altra prestació: venen fugint del perill de viure al seu país, a cercar una feina, a integrar-se, a poder somiar en un futur millor”. Per això, EAPN Illes Balears s'oposa "a aquests canvis i reclamam al Govern que mantingui la condició de dret subjectiu que té actualment la Renda Social Garantida”.

També destaca que aquestes prestacions “són fonamentals, no tant per reduir l’empobriment i la desigualtat (malauradament, les quanties i l'abast deixen molt enfora aquest objectiu), com per pal·liar els terribles efectes de la pobresa severa, que afecta les més de 66.000 persones a la nostra comunitat, que viuen amb uns ingressos inferiors als 644 euros mensuals”. EAPN diu que “comparteix en part les paraules de la consellera Sandra Fernández quan assegura que la seva prioritat és que la Resoga 'es gestioni amb rigor, empatia i justícia’ i que sigui ‘una eina útil i justa per a les famílies que més ho necessiten’”, però afegeix que “no permetrem que això esdevingui una fiscalització indiscriminada (i per tant injusta) o una estratègia encoberta per reduir al mínim el nombre de perceptores”.

Criminalització de la pobresa

A més, l’entitat “rebutja frontalment la posició d’aquells que aprofiten qualsevol escletxa per criminalitzar les persones beneficiàries de prestacions socials i que curiosament no exigeixen tanta fiscalització en els ajuts públics que han rebut grans empreses”. Segons adverteix, “sembrar sospites generalitzades només alimenta l’estigmatització, propaga els discursos aporofòbics i dificulta l’accés a drets fonamentals, en lloc de reforçar les polítiques públiques amb una mirada de drets per garantir que ningú quedi enrere per por, per desinformació o per la mala gestió, intencionada o no, de l’Administració”.

Finalment, EAPN Illes Balears explica que la seva demanda és “doble”: “d’una banda, transparència, control i eficiència en la gestió de tots doblers públics (i no només en allò referit a les persones en situació de vulnerabilitat)”, i “d’una altra, un compromís ferm amb la justícia social i una perspectiva de drets en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques públiques per, de nou, en paraules de la consellera, ‘assegurar que cada euro públic arriba a qui realment ho necessita, sense errors ni desigualtats’”.