La duresa d’un ofici que encara es passa de pares a fills

PalmaTOMEU MATAS

“Hi ha pocs pagesos joves. Un pagès neix, no es fa”

La joventut, al camp, desapareix. El pas dels anys corrobora aquesta realitat i la tradició de la pagesia continua resistint, però amb certa por de no tornar a ser el que era. Tomeu fa feina al camp, a Sant Joan, i ven al mercat de Pere Garau de Palma amb la seva família. “No hi ha gaires pagesos joves. Un pagès neix, no es fa. És impossible”, adverteix amb seguretat.

Matas té clar que la transcendència que té la terra a l’illa és clau. “Mallorca no pot viure sense camp. Té molta importància, paisatgística i per a totes aquelles persones, que encara en queden, que volen menjar bé, sa i de temporada”. En aquesta línia, no creu que desaparegui la vida al camp, ja que “molta gent hi ha tornat”. El seu cas, de fet, dóna llum a aquesta realitat. “Jo feia feina en una altra empresa i he tornat amb mon pare i ma mare”.

La situació que viu la pagesia, tot i així, no és fàcil. Almanco això opina de manera ferma el pagès. “És molt difícil tot. Produir és molt car i els preus de venda són molt barats”, indica. Amb l’entrada de factors externs en la vida al camp i de la intromissió de la gran empresa, les facilitats han anat minvant. Matas explica que “abans l’adob no costava gens, tampoc els productes químics. Avui en dia, tot això és molt car i el producte, en canvi, es manté amb els mateixos preus o, fins i tot, inferiors”.

En aquest sentit, el jove pagès observa que no és gaire fàcil poder viure d’això, tot i que no és impossible. “Si vens directament el producte tu mateix, sí que se’n pot viure. Si hi ha d’haver intermediaris per enmig, et mengen. Els guanys se’n van per altres bandes”.

Matas té clar que el Govern del PP no fa esforços reals per ajudar els pagesos. “Aquest Govern d’ara no dóna facilitats”, remarca. No vol fer-se mala sang amb la llei agrària i pensa que és millor callar. “No vull dir res del conseller Biel Company. Som del mateix poble i el conec massa bé”.

TONI COLL

“Som feliç amb el tractor i els sembrats”

Toni Coll és de Sant Jordi i s’ha dedicat tota la vida al camp. Té 35 anys i des dels 16 que hi fa feina, sobretot en la producció de blat de les Índies, cereals i alfals. Assegura que no canviaria per res aquesta feina, malgrat que la situació “està bastant malament, perquè tot el que compram és molt car i després ens veim obligats a vendre els productes a preus reduïts. Se’n pot viure, del camp, però de cada vegada és més complicat”. Toni fa més feina que abans, però és menys dura gràcies a la tecnologia, i les noves eines faciliten molt les tasques. “És un treball que demana molt de temps i esforç. Jo faig 14 o 15 hores de feina, però si t’agrada, ets feliç amb el teu tractor i amb els sembrats”.

MARIANO PLANAS

“Els que fan agricultura són uns romàntics”

És cert que l’oli fabricat a Mallorca és un dels olis amb la millor qualitat del planeta gràcies al clima mediterrani, les característiques del sòl i l’estima dels pagesos, que fa generacions que s’hi dediquen. I si no, que ho preguntin a Mariano Planas, propietari de la finca Jornets de Sencelles, on des de fa quinze anys elabora l’oli que ara és motiu del seu orgull. I és que l’oli de Jornets és considerat per la revista alemanya Der Feinschmecker i la Corporazione dei Mastri Olearid’Itàlia com un dels 50 millors olis del món.

El seu oli és de Denominació d’Origen, fet que garanteix la qualitat del producte i la procedència mallorquina de les olives, que Mariano assegura no agafar del terra. “Les collim directament dels arbres per una major qualitat”. De la varietat de l’oliva picual, l’oli de Jornets té un gust més afruitat, un poc amarg i picant. “Els que fan agricultura avui dia són uns romàntics”, diu. El pagès afirma que no es pot viure del camp, ara per ara, perquè els beneficis són mínims, i que l’exportació s’hauria d’intensificar. “Hauríem de consumir més productes locals i exportar més que importar perquè les coses funcionin”.

NOFRE FULLANA

“Si fos pel Govern, ja hauríem desaparegut”

“Hi ha més consciència ecològica a les Illes que en altres territoris de l’Estat”, assenyala Nofre Fullana. De fet, qualifica la Comunitat de “privilegiada, perquè un consumidor tan conscienciat com el que hi ha aquí és molt difícil de trobar”.

Destinant els seus esforços al sector de l’agricultura ecològica, Fullana adverteix que encara falten productors per satisfer la demanda.

“Cada cultiu és diferent”, explica, però “feim una crida a tothom que tingui maquinària o terra perquè produeixi hortalissa, fruita, que faci mel i formatge. El consumidor cerca aquest tipus de productes i hi ha més demanda que oferta”.

Creu que el sector creix gràcies al consum de la gent, però que si fos pel Govern “ja hauríem desaparegut fa temps”. En aquest sentit, Fullana es mostra molt crític amb una llei agrària, en la qual, segons indica, “l’agricultura ecològica i les varietats locals apareixen com a anècdota en tot el text”. Creu que el Govern no aposta per ells ni els proposa coses. “Ens trobam amb una barrera absoluta, no creuen en nosaltres. Ens han retirat ajudes”, etziba aquest tècnic.

A més a més, opina que la llei, “més que agrària, és urbanística. L’agricultura desapareix a favor d’urbanitzar el solar rústic”.

Fullana, en aquest sentit, també adverteix sobre el perill de tapar el sòl fèrtil amb plaques solars. “Estam a favor de potenciar l’autoconsum i ser més sostenibles, però en cap moment amb el que s’està plantejant fer a Manacor, on es taparan 90 hectàrees de terreny fèrtil”, remarca.

En relació a aquest tipus de terreny, Fullana manifesta que “no sabem què passarà en un futur i un terreny fèrtil és sempre un recurs a tenir en compte”.

Nofre Fullana, a més a més, participa en el mercat de Son Macià, que és una iniciativa de cara al poble “per dinamitzar-lo i posar en valor els seus productes”. Pel que fa a aquesta activitat, es mostra molt content, perquè “arran d’això ha augmentat el consum i es dinamitza el poble, que abans era mort els dissabtes horabaixa i ara és viu”.

De fet, Fullana anima a qui pugui a muntar mercats com aquest. “Ens ajudaria a ser molt més conscients de tot el que tenim”, expressa.