Societat 07/02/2018

La serra de Tramuntana sud i la zona de Manacor-Felanitx continuen en situació de prealerta per sequera

La precipitació acumulada el darrer any mostra un dèficit de pluja a totes les Illes, sobretot a les Pitiüses

Ara Balears
3 min
Dues zones de Mallorca continuen en situació de prealerta per sequera

PalmaEl Pla de sequera que impulsa el Govern vol garantir el subministrament d'aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient. Des que va entrar en vigor, el desembre passat, ja s'han establert deu zones o unitats de demanda, dues de les quals continuen en situació de prealerta: la de la serra de Tramuntana sud i la de Manacor-Felanitx. Ambdues han millorat el valor del seu índex i, en el cas de la unitat de Tramuntana sud, s'ha superat el llindar de normalitat, de 0,5. Tot i això, d'acord amb el nou Pla de sequera, es considera que se surt de l'escenari de prealerta quan la unitat de demanda manté valors superiors al llindar de prealerta durant tres mesos consecutius. El mateix succeeix a Formentera, però a la inversa. Tot i que els seus valors al mes de gener són inferiors a 0,5, no hi ha canvi d'escenari, i només passarà de normalitat a prealerta si durant tres mesos consecutius presenta valors inferiors al llindar de normalitat.

Segons els valors de l'índex de sequera del mes de gener, l'ascens ha estat generalitzat a gairebé totes les unitats de demanda, tot i que només de manera significativa a la d'Artà i la de Tramuntana sud. Les úniques unitats de demanda on l'índex ha mostrat un cert retrocés són les d'Eivissa i Formentera. Aquests indicadors es calculen cada mes amb els nivells dels aqüífers, els volums emmagatzemats als embassaments i els volums captats a les fonts.

Dues zones de Mallorca continuen en situació de prealerta per sequera

D'acord amb els càlculs, la mitjana de les reserves hídriques de gener per totes les Illes ha augmentat un 1% i s'ha situat al 59% —s'incrementen un 1% a Mallorca i un 3% a Menorca i se situen, així, al 59% i al 64%, respectivament. A Eivissa, han davallat un 2% i a Formentera ho han fet un 6%, de manera que es col·loquen al 53% i 40%, respectivament.

Quant a precipitacions, d'acord amb les dades de l'Aemet, el gener ha estat un mes molt humit a Menorca, normal a Mallorca i humit a les Pitiüses. La precipitació acumulada el darrer any, però, mostra un dèficit de pluja a totes les Illes, del 45% a les Pitiüses, del 17% a Menorca i del 15% a Mallorca.

Aquest índex de sequera es calcula per zones o unitats de demanda delimitades en funció dels aqüífers i les infraestructures de gestió existents des del passat mes de desembre, quan va entrar en vigor el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i eventual sequera de les Illes Balears (o Pla de sequera). Fins a aquell moment s'utilitzaven les unitats de demanda i l'índex de sequera delimitats amb criteris administratius, segons el que preveu el Pla hidrològic de les Illes Balears vigent. Amb el nou Pla de sequera les unitats de demanda s'han delimitat amb criteris hidrogeològics (tècnics) i s'han millorat els indicadors utilitzats per al càlcul de l'índex de sequera, de manera que s'ha passat a prendre mesures a 90 punts de control davant els 45 utilitzats fins ara. A més, s'ha previst una unitat de demanda a Formentera, que abans formava part de la mateixa unitat que Eivissa. Com a resultat, hi ha més indicadors i més unitats de demanda, la qual cosa permet localitzar amb més precisió les zones en situació de sequera.

El Pla de sequera estableix les actuacions que han de dur a terme els diferents actors implicats en funció del valor de l'índex de sequera, amb l'objectiu de minimitzar-ne els efectes sobre la població. Tot i que l'elaboració dels plans de sequera es preveu en la normativa des de l'any 2001 i que les situacions de sequera són habituals al clima mediterrani, és la primera vegada que la Comunitat Autònoma disposa d'un pla de gestió de sequeres. Els càlculs del nou índex de sequera, des de desembre de 2015, es poden trobar al Portal de l'Aigua de les Illes Balears.

stats