MEDI AMBIENT
Balears 16/12/2017

Entra en vigor el Pla de sequera de les Illes

S’estableixen les actuacions per a casos d’emergència

Ara Balears
2 min
Entra en vigor el Pla de sequera de les Illes

PalmaEl Consell de Govern va aprovar ahir el Pla de sequera per garantir el subministrament d’aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’activitat econòmica davant una possible sequera. S’estableixen mesures operatives de planificació i prevenció, així com estratègies per mitigar els diversos escenaris. S’haurà de revisar, com a màxim, cada sis anys, i entrarà en vigor la propera setmana, una vegada surti publicat al BOIB.

El Govern explica en un comunicat que ha de continuar prenent mesures per prevenir la sequera. Els ajuntament han de redactar un pla de gestió sostenible de l’aigua abans del 2024. També en aquest termini, els sistemes d’abastament que no disposin de pous de reserva estan obligats a tenir-ne un.

Els nuclis amb més de 20.000 habitants de població -real o flotant- han d’elaborar plans d’emergència de sequera abans del desembre del 2019. Han d’identificar, entre d’altres, els grans consumidors i han de preveure mesures específiques per a aquests. Les mesures estratègiques que se seguiran consisteixen bàsicament en les mesures de gestió de la xarxa en alta en cada escenari. També s’ha de dur a terme el manteniment de les dessaladores amb l’objectiu que estiguin totes en ple funcionament si en algun moment s’arriba a l’estat d’alerta. Pel que fa a les mesures de mitigació, es crearà un comitè tècnic de seguiment de la sequera.

Segons la manera com s’agreugi la situació de sequera, es duran a terme diverses mesures operatives. En el cas de prealerta, els ajuntaments afectats han de començar campanyes de conscienciació d’estalvi d’aigua, començar la instal·lació de pous de garantia i posar en servei les infraestructures d’aigües regenerades.

A més, en aquest cas, els camps de golf que disposen de concessions d’aigües subterrànies han de substituir progressivament l’ús d’aquestes aigües pel d’aigües depurades. Els habitatges aïllats amb pou propi tenen l’obligació de reduir un 10% el consum. Les administracions competents en educació i turisme han de comunicar la situació a escoles i hotels.

Casos d’alerta i d’emergència

En cas d’alerta, s’han de posar en funcionament els pous de garantia i augmentar l’ús d’aigües regenerades fins a la capacitat màxima. Els ajuntaments amb connexió a dessaladores han d’adquirir aigua dessalada al màxim de la capacitat de subministrament i començar amb les restriccions d’aigua, la limitació del reg dels jardins de neteja de carrers i de dutxes de platja. Per una altra banda, els establiments turístics han de restringir l’ús d’aigua a dutxes exteriors, jardins i piscines. En el cas dels regants que només disposin de concessió per regar amb aigües subterrànies han de limitar el consum d’aigua sobre la base del Pla d’ús de parcel·les agrícoles regades.

En l’estat d’emergència, els ajuntaments afectats resten obligats a prohibir el reg de jardins, arbres i zones verdes i esportives, siguin públics o privats, i la neteja de vials, carrers, senderes i voreres, públics o privats, a excepció que s’hi emprin aigües depurades, així com l’ompliment o la renovació de l’aigua de qualsevol tipus de piscina (d’ús públic o privat).

stats