Quan dormir és una epopeia

Les necessitats de son són diferents en un adolescent que en un adult

3 min
Els trastorns del son més habituals afecten a un 15% de la població

BarcelonaTant les observacions clíniques com la recerca científica han conclòs fa temps que dormir bé és essencial per a la salut. Les necessitats de son, però, no són iguals per a tothom. Els adolescents, per exemple, comencen a segregar l’hormona que afavoreix el son, la melatonina, més tard que els adults. Això fa que el seu horari fisiològic sigui el d’anar a dormir tard i, esclar, llevar-se tard. Es tracta d’un condicionant purament biològic. En el cas de la gent gran passa el contrari: la melatonina es segrega abans i en menys quantitat, de manera que amb l’edat es tendeix a adormir-se i despertar-se abans, així com a tenir un son més lleuger.

Per altra banda, els nadons no tenen ritmes de son marcats després del naixement i per això dormen a estones durant el dia i la nit. A mesura que es fan grans, tendeixen a condensar el son a la nit i al migdia. A més d’aquesta evolució natural, el procés del son sovint pateix alteracions que en redueixen la qualitat i tenen un impacte negatiu en l’activitat diürna. Aquestes alteracions, dites trastorns del son, s’acostumen a classificar en cinc tipus.

Insomni

És la dificultat per adormir-se, tant d’entrada com quan et despertes abans d’hora i no pots tornar a conciliar el son. Si es produeix alguna d’aquestes situacions tres o més cops per setmana i, a més, això genera un malestar durant el dia, es diagnostica insomni. Aquest trastorn afecta un 15% de la població adulta i té més incidència en dones. Les causes de l’insomni poden ser múltiples. “Pot haver-hi un desencadenant emocional que provoqui una situació d’estrès, una medicació per una altra patologia o fins i tot un component genètic”, explica Sandra Giménez, metgessa de la unitat del son de l’Hospital de Sant Pau.

“L’abordatge d’aquest trastorn és multidisciplinar i en la majoria dels casos es basa en l’anomenada teràpia cognitiva conductual”, apunta Odile Romero, responsable de la unitat del son de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Aquesta teràpia es basa a fomentar una higiene del son correcta i en un treball psicològic per entendre què és el son i per què serveix, i per trencar amb comportaments apresos que no l’afavoreixen.

Apnea

Es caracteritza per les pauses respiratòries durant el son. Sovint es produeix per una obstrucció natural de les vies respiratòries que fa que el cervell surti de l’estat de son per recuperar la respiració. Provoca fatiga, somnolència i mal de cap, i és un factor de risc cardiovascular. Afecta un 15% de la població adulta, majoritàriament els homes. Per diagnosticar-la, cal una prova en un laboratori del son. Els tractaments són variats en funció de cada pacient i poden incloure la pèrdua de pes en cas de sobrepès, el canvi de postura per passar a dormir de costat en lloc de fer-ho panxa enlaire, l’ús de dispositius mandibulars que s’introdueixen a la boca i faciliten l’obertura de les vies respiratòries o d’una mascareta que insufla aire de la mateixa habitació i evita el bloqueig, i, en alguns casos, la cirurgia.

Narcolèpsia

Es tracta d’una aparició sobtada de somnolència durant el dia. Pot anar acompanyada de pèrdua de to muscular davant d’emocions fortes, cosa que, segons Giménez, representa “un problema en edats escolars perquè afecta el rendiment acadèmic i l’actitud de l’afectat”. “Si no es diagnostica, hi ha risc que es qualifiqui la persona de gandula”, diu la metgessa de Sant Pau. Es poden tractar els símptomes amb medicació. 

Parasòmnies

Moviments anormals durant el son. Inclou parlar mentre es dorm, carrisquejar les dents, el sonambulisme, els terrors nocturns —afecten sobretot els infants, que es desperten aterrits i desconsolats— i els anomenats trastorns de conducta de son REM, en els quals sembla que l’afectat es baralli mentre dorm. En la majoria de casos no requereixen tractament.

Síndrome de les cames neguitoses

És una sensació d’inquietud que es manifesta sobretot a les cames quan s’està quiet. Dificulta la conciliació del son i pot provocar insomni. Es pot tractar amb medicació

stats