La dona, més igual en el cooperativisme

SineuLes cooperatives com a empreses de futur, dins un marc d’economia social i d’enfortiment del paper de la dona en el món laboral, ha estat el tema de debat en la jornada sobre cooperativisme que aquesta setmana ha acollit l’Ajuntament de Sineu i que ha promogut la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB), entitat que agrupa més de 50 cooperatives i donen feina a 700 socis i treballadors. El batle, Miquel Gelabert, va obrir la jornada, en què es presentà un model d’activitat econòmica ja arrelat “per defugir del treball en precari i del capitalisme dur i pur”.

La radiografia a la situació que viu el cooperativisme de treball associat mostra la fortalesa d’aquest tipus d’empresa en període de crisi. Així ho va subratllar la presidenta Malena Riudavets en presentar la seva ponència. Va destacar que la cooperativa “és l’empresa capaç de contribuir a potenciar els pilars de l’Europa dels drets socials” pel que fa a la igualtat d’oportunitats, l’accés al mercat de treball, a unes condicions de treball justes i a la protecció social.

En la contribució a frenar el creixement de les desigualtats, Riudavets va recordar que el 80% de treballadors de cooperatives tenen contracte indefinit i va remarcar que a escala estatal el 49% dels cooperativistes són dones i que aquestes ocupen un 39% dels llocs de responsabilitats, xifres no assolides ni de bon tros dins l’empresariat convencional. Per tant, el paper de les dones i la sensibilitat cap al col·lectiu de treballadores dins les cooperatives és molt major, i la igualtat de gènere hi avança amb peu ferm.

Com es traslladen aquestes dades a les Illes Balears? Idò, a hores d’ara, s’està treballant amb tota l’estadística que afecta el cooperativisme a la Comunitat i aviat se’n donaran els resultats, segons Catibel de la Fuente, tècnica d’ UCTAIB.

Valors ètics

La redistribució dels beneficis és un altre dels eixos que donen una millor perspectiva de futur al cooperativisme. “En temps de crisi, les cooperatives s’adapten millor a les circumstàncies, es defensen els valors ètics, les persones són més importants que el capital i hi predomina el bé comú. A més, no es deslocalitzen perquè tenen un arrelament en el punt on s’han creat”, explicà Malena Riudavets. Les cooperatives avui ja donen feina al 12% dels treballadors dels països que integren el G-20. Així doncs, és un model en expansió, lluny de la creació de grans fortunes personals i, per tant, del grup de 2.208 empresaris bilionaris de 72 països que hi ha actualment en el món, segons la revista Forbes.

En el panell d’experiències cooperatives, Enric del Pozo, president de les cooperatives d’ensenyament de les Balears, presentà tres models d’experiència cooperativa a Mallorca: Supescoop, de serveis complementaris i extraescolars educatius, explicat per Miquel Àngel Canet; la cooperativa Arts i Sons, d’escoles de música, a càrrec del seu gerent, Jaume Rosselló, i la cooperativa La Naranja biónica, de comunicació i audiovisuals, que presentaren els seus creadors en format vídeo. Com a millor exponent de les cooperatives de treball associat es presentà el CIDE, que acaba de complir 50 anys d’activitat educativa i té 200 socis.

Les cooperatives es perfilen com les empreses del futur “per la cohesió social” i, dins aquest camp, el treball per la igualtat de gènere, “la seva eficiència econòmica i per la capacitat de donar respostes als problemes de la societat”. De fet, la seva promoció com a font de riquesa social i d’ocupació laboral, tal com recordà Malena Riudavets, ve marcada a la Constitució espanyola (Article 129.2). De moment, a Espanya n’hi 21.000 i ocupen 400.000 persones. A Europa són 176.000 i donen feina a 4,7 milions de treballadors . És la millor mostra d’un sistema que va néixer el 1844 a Rochdale (al nord d’Anglaterra) i que llavors ja va donar també protagonisme a la dona amb igualtat de drets i vot. Un model alternatiu “en què el capital és la persona”.