El disseny del nou port de Palma costarà 2,1 milions d'euros

PalmaDibuixar el nou port de Palma costarà 2,1 milions d’euros. Aquesta és la quantitat de partida del concurs que ha posat en marxa l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) per contractar l’assistència tècnica que redactarà el Pla mestre i la proposta d’ordenació urbanística per a la transformació dels molls comercials i del front portuari de llevant del port de Palma. El concurs ja s'ha obert i hi ha fins a febrer perquè els equips d'arquitectes i enginyers que ho vulguin presentin propostes a partir de les indicacions de l'APB que figuren als diferents plecs publicats.

Es tracta d’una actuació que s'espera de fa molt temps, debatuda durant anys en l’àmbit institucional, econòmic i ciutadà, i que ha d’afrontar alguns dels principals reptes que acumula el port en ple segle XXI, després d'un creixement exponencial de vaixells, de mercaderies i de passatgers, les darreres dècades. La renovació neix del consens polític i institucional que es va assolir en el Consell d'Administració de l'APB del 30 d’octubre del 2024, després d'enfrontaments entre representants de les diferents administracions. El pla originari de reordenació del 2020 va generar controvèrsies entre navilieres i empreses de reparació, que consideraven que aquella proposta no atenia adequadament les necessitats operatives i industrials del port. A més, hi va haver crítiques dels partits d'esquerres que alertaven d’un model orientat a l’oci i a la mercantilització de la primera línia de la ciutat. Davant d’aquest rebuig, la junta de l'APB va obrir un procés de debat més ampli que va culminar amb l’acord del 2024.

Reordenació final

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va subratllar que l’Autoritat Portuària no tenia sobre la taula un projecte definitiu i va evitar valorar públicament les propostes de reordenació de l'APB, contra les quals carregaven les veus crítiques per pretendre convertir el port en un espai d'oci nocturn i turistitzat. El Consell d'Administració de l'APB va aprovar per unanimitat la tardor del 2024 una nova configuració del port que aposta per redistribuir-ne usos: trasllat progressiu de les activitats industrials de reparació i manteniment naval al dic de l’Oest, manteniment del trànsit de ferris i mercaderies als molls comercials i integració més estreta amb la ciutat dels espais alliberats. Aquesta estratègia es reforça amb un procés participatiu de més de seixanta actors socials, econòmics i institucionals.

La necessitat d’aquesta reordenació s’explica per l’evolució recent de l’activitat portuària. El port de Palma ha registrat els darrers anys un augment sostingut del trànsit de passatgers i de mercaderies, especialment vinculat a les línies regulars amb la Península i la resta de les Balears, alhora que se n’ha intensificat l’activitat de manteniment i reparació de bucs i embarcacions. Aquesta combinació de creixement de tràfics i pressió sobre espais limitats ha fet evident la necessitat de replantejar l’organització interna del port i la seva relació amb la ciutat.

Es vol desterrar una operació urbanística especulativa

El document que marca els criteris del nou port demana incloure zones per a activitats nàutiques esportives i recreatives, amb espais oberts al públic i instal·lacions com l’Escola Municipal de Vela, centres de formació professional nauticopesquera i altres equipaments per a la innovació i la cultura marítimes. També s'inclou la millora del passeig de la Riba i l’ampliació de zones verdes i espais lliures per a l’esbarjo ciutadà.

Pel que fa a l’oci nocturn, el document afirma que la implantació de nous usos es condiciona a la disponibilitat de terrenys i la compatibilitat amb l’activitat portuària existent. Això vol dir que no hi ha prohibició formal de bars, restaurants ni oci nocturn, però els establiments només es podran obrir si s’integren amb els objectius del Pla i en respecten les fases de desenvolupament: intermèdia (2028) i final (2035), quan la major part dels terrenys estaran disponibles.

A més de les zones d’oci, el Pla preveu altres actuacions clau: la creació d’aparcaments soterrats compatibles amb la reordenació del port, la construcció de tancs de tempestes d'Emaya, el desenvolupament del Nou Institut Oceanogràfic, la nova seu del SOCIB, el port Centre i la preservació o reubicació del far de la Riba. L'objectiu és generar un ecosistema entre el port i la ciutat que combini funcionalitat, sostenibilitat i qualitat de vida per a la ciutadania, segons l'APB.

El Pla mestre haurà de dialogar amb altres peces clau ja en marxa o definides, com la reforma del passeig Marítim, el projecte del contramoll Mollet i els jardins de Sant Elm i el desenvolupament del sector de Llevant vinculat a la futura Palma Culture & Innovation Bay, impulsada conjuntament pel Govern, l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i la UIB. En aquest context, el moll Pesquer ja ha estat adjudicat, fet que delimita i condiciona part del relat de transformació del front marítim.

Una actuació sobre 400.000 metres quadrats

El Pla mestre haurà d'ordenar prop de 400.000 metres quadrats de sòl portuari i urbà, amb un àmbit nuclear de més de 250.000 metres quadrats als molls comercials. D’aquesta superfície, com a mínim 121.000 metres quadrats continuaran destinats als usos estrictament comercials del port –passatgers i mercaderies–, mentre que la resta s’obriran a una combinació d’usos portuaris i complementaris vinculats a la nàutica, la innovació, la formació, l’esport, la cultura i el patrimoni marítim.

El document considera eixos clau la sostenibilitat ambiental, l’adaptació al canvi climàtic i la qualitat urbana. S’exigeix un port més verd, eficient energèticament, resilient davant la pujada del nivell de la mar i amb una forta presència d’espais verds, ombra i vegetació mediterrània. També posa l’accent en la mobilitat, la permeabilitat entre ciutat i port i la recuperació d’elements identitaris, com el traçat històric del passeig de la Riba.

Amb aquest concurs, l'Autoritat Portuària fa el primer pas formal per definir com serà el port de Palma del futur. Un procés que no implicarà obres immediates, però que marcarà el rumb de les transformacions a partir de la pròxima dècada, amb una primera fase de transició a partir del 2028 i un horitzó més ambiciós a partir del 2035, quan el trasllat de la indústria naval al dic de l’Oest permeti alliberar grans superfícies al cor del port.