La crisi més profunda del GOB

PalmaEl GOB, l’entitat ecologista més important de les Balears, un referent estatal i internacional que ha contribuït a la preservació d’espais emblemàtics i a la generació de consciència ambiental a les Illes, travessa una important crisi en la seva secció mallorquina. L’enfrontament intern de la junta directiva va acabar divendres amb la dimissió de la presidenta Teresa Cuenet i d’altres nou membres. Queden 13 càrrecs al capdavant de l’organització.

Fa mesos que el conflicte cou dins l’entitat, però va esclatar públicament quan la presidenta va convocar una assemblea extraordinària per explicar la situació als socis. Segons les dimissionàries, el principal problema ha estat un to excessivament dur per part del sector crític de l’entitat, format principalment per històrics militants com Antoni Font, Aina Llauger, Xavier Garí i Joan Moranta, que han anat tornant a la direcció del GOB perquè opinen que “cal recuperar la intensitat de les campanyes tradicionals en defensa del territori, la presència i l’acció jurídica, ara un poc més abandonades”.

Les dimissionàries apunten que la situació era inviable, ja que les discrepàncies i la manera d’afrontar el model del GOB no eren compatibles entre els dos grups. Per aquest motiu, han escenificat la sortida col·lectiva. Ara, els 13 membres que queden asseguren: “Continuarem treballant i oferim als socis la possibilitat de continuar participant, intentant fer front a un moment en què precisament cal un GOB_fort i compromès”, explica Aina Llauger, també membre de la directiva que queda dins l’entitat.

L’enfrontament es posa de manifest

Alguns membres del GOB presents a l’assemblea han explicat a l’ARA_Balears que la sortida de Margalida Ramis, portaveu dels ecologistes els darrers 17 anys, “ha posat de manifest l’enfrontament, que ja ve d’enrere”. “Hi havia dos models irreconciliables i, quan Ramis ha partit, la resta de persones que tenien més connexió amb ella també”, asseguren alguns històrics, preocupats per la situació.

Ramis ja va protagonitzar un episodi tens, que va ser la primera vegada que es va entreveure la confrontació en el si del GOB. Va elaborar una candidatura a la presidència l’any 2023 i va desbancar Amadeu Corbera. Davant les crítiques perquè una treballadora també fos presidenta, Ramis va explicar que havia assumit la presidència de manera transitòria amb la voluntat de facilitar el relleu generacional i consolidar una nova etapa dins l’entitat.

Però el debat intern sobre la governança, la professionalització i el pes de l’equip tècnic respecte de la militància va créixer fins a dividir clarament l’organització. L’assemblea de divendres va ser l’escenari d’un malestar acumulat des de feia temps i una fractura entre sectors que discrepaven tant de les formes de lideratge com de l’estratègia política del col·lectiu.

El xoc es va produir a causa de dues visions oposades. D’una banda, el sector alineat amb Ramis, que defensa un GOB amb un discurs ecosocial, feminista i una estructura tècnica “forta per afrontar conflictes cada vegada més complexos”, en paraules de l’equip de Ramis. De l’altra, el sector crític, que reclamava recuperar el seguiment dels conflictes territorials, la històrica presència del GOB_als pobles, i una major acció al carrer. Aquesta tensió es va traduir en la presentació de dues candidatures a la presidència el 2024: la de Teresa Cuennet, la candidata que comptava amb el suport de Margalida Ramis (a qui s’havia demanat que sortís per no ser presidenta i portaveu) i la seva junta, i la de Joan Moranta, que representava la voluntat de redefinir el model intern de l’entitat i recuperar algunes línies de feina del passat. Bona part dels membres de la junta que entraren de bracet de Joan Moranta eren militants amb molts d’anys d’experiència que ja no participaven del dia a dia de l’entitat.

L’assemblea extraordinària de desembre del 2024, on s’enfrontaren Moranta i Cuennet i una de les més multitudinàries dels darrers anys, va acabar amb la victòria de la segona, però amb el temps ha quedat clar que no es va tancar la crisi, sinó que la va aprofundir. Els dos models del GOB varen conviure al llarg del 2025 i a l’assemblea general de desembre del mateix any varen entrar encara uns quants històrics més.

Tot plegat semblava encallat, segons expliquen militants presents a l’assemblea de divendres. Quan es va anunciar la sortida de Margalida Ramis de l’entitat el 29 d’abril, la presidenta va convocar una trobada extraordinària de socis, la de divendres, per posar les diferències damunt la taula.

 El GOB va reconèixer públicament el paper clau de Ramis en algunes de les grans batalles ecologistes de les Illes, des de ‘Salvem la Ràpita’ fins a les campanyes contra la saturació turística i la defensa de la transició ecosocial. Però la seva partida també es va interpretar com el tancament simbòlic d’una etapa i la confirmació que la crisi no havia estat només conjuntural, sinó el reflex d’un debat profund sobre el futur de l’ecologisme organitzat a Mallorca. Ara, els 13 membres històrics de l’entitat tenen l’encàrrec de continuar lluitant per la defensa del medi ambient, que ha convertit el GOB en un referent social.