Socis històrics alerten de l'intent de convertir el Portitxol "en una marina per grans eslores i estrangers"
El Club Nàutic afronta aquest dimarts una assemblea decisiva marcada per la por a perdre el seu caràcter popular i mariner
PalmaEl Club Nàutic Portitxol afronta dimarts que ve una de les assemblees més decisives de la seva història recent. Els socis hauran de votar la ratificació del projecte de reforma i ampliació impulsat per la junta directiva, una iniciativa que ha provocat una forta divisió interna i que molts interpreten com una elecció entre mantenir el caràcter social i popular del club o convertir-lo en una gran infraestructura orientada a embarcacions de gran eslora. La reunió, convocada a la sala d’actes de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), arriba després de setmanes de campanya interna i d’un clima de tensió creixent entre sectors partidaris i detractors del projecte.
El punt central de l’assemblea serà la ratificació del plec de condicions de la pròrroga de la concessió del club, aprovada per l’APB el desembre de 2025. La concessió original expirava aquell mateix any, però Ports de l’Estat i l’Autoritat Portuària varen autoritzar una ampliació de quinze anys —fins al 2040— condicionada a una important inversió en les instal·lacions. El projecte contempla ampliar la làmina d’aigua en més de 12.000 metres quadrats, construir nous pantalans, un dic exterior de protecció, un varador i reorganitzar bona part de l’espai portuari. La junta defensa que aquestes actuacions són imprescindibles per garantir la viabilitat futura del club i adaptar-lo a les exigències actuals del sector nàutic.
Però molts socis, com Jaume Garau, consideren que "es tracta d'una bestiesa, una inversió milionària que hem de pagar els petits, perquè precisament ens facin una marina amb grans eslores i propietaris estrangers. Automàticament pujaran els preus una burrada, i bona part dels jubilats que tenim el llautet o la barqueta al club de tota la vida, quedarem expulsats", lamenta. Segons Garau, "la junta directiva no hauria d'haver acceptat mai les condicions que va imposar Autoritat Portuària, però està clar que a la població local, la gent normal, ens volen fotre fora de per tot, i també ara del club de tota la vida", etziba.
Creix el nombre de crítics
Els socis crítics amb aquest mega projecte s'estan organitzant i cada vegada són més els que tenen clar que el proper dimarts se'ls plantejarà una transformació radical del Portitxol, amb unes obres que "acabaran alterant completament la naturalesa del club que ens ha vist créixer", afirma una altra sòcia que demana l'anonimat durant la seva conversa amb l'ARA Balears . En els darrers dies, els sectors crítics han distribuït documents entre la massa social advertint que la inversió prevista —d’uns vuit milions d’euros inicials— podria disparar-se i generar un endeutament “inassumible” per a molts socis. Els opositors denuncien que el model plantejat està pensat sobretot per atreure embarcacions més grans, un segment que viu un auge important a les Balears i que requereix instal·lacions molt més costoses i sofisticades.
El temor de molts usuaris és que els petits propietaris acabin expulsats progressivament del club perquè "no podrem assumir l’augment de quotes, tarifes i costos derivats de la reforma", afirma un document elaborat per aquest col·lectiu. Aquest escenari, asseguren, podria acabar afavorint l’entrada d’una empresa privada per gestionar part de les instal·lacions o el conjunt del port, tal com ha passat en altres espais nàutics de les Illes. Els crítics consideren que darrere la modernització s’amaga una deriva cap a un model més elitista i menys accessible per al teixit tradicional de navegació popular vinculat al barri del Portitxol.
El cas del port petit
En aquest context, molts socis evoquen inevitablement el precedent del Club Marítim Molinar, que durant anys va viure una batalla social i política molt intensa arran d’un projecte d’ampliació impulsat també amb l’argument oficial de modernitzar les instal·lacions. En aquell cas, però, la forta mobilització ciutadana i l’oposició veïnal varen acabar imposant un model de port petit i integrat al barri, descartant el macroprojecte inicial. Ara, al Portitxol, alguns sectors temen que es reobri un debat semblant, i en aquest cas amb l'afegitó que Autoritat Portuària ja ha imposat unes condicions que suposen augment del tamany. El debat entre créixer per competir dins el mercat de les grans eslores o preservar un model de club més modest, social i arrelat al territori està servit.
La disputa també reflecteix una diferència profunda sobre el futur de la nàutica a Palma. D’una banda, hi ha qui defensa que els ports esportius han d’adaptar-se a la demanda creixent de grans embarcacions i a les exigències econòmiques del sector. De l’altra, hi ha qui alerta que aquesta dinàmica està expulsant la navegació tradicional i transformant progressivament els clubs nàutics en espais exclusius orientats a grans patrimonis i usuaris estrangers.
Per això, l’assemblea de dimarts és percebuda per molts socis com molt més que una simple votació sobre unes obres. El que es decidirà, asseguren, és quin model de port i quin model social vol representar el Club Nàutic Portitxol durant les pròximes dècades: continuar essent un club popular vinculat al barri o iniciar la transformació cap a un gran port esportiu adaptat al mercat de les grans eslores.
