Detectada una nova varietat de català entre els estudiants eivissencs

PalmaAls centres educatius d'Eivissa els joves que parlen català no fan servir la varietat tradicional eivissenca. "Parlen una varietat molt semblant al valencià i, en alguns aspectes, a mig camí entre el valencià i el castellà", explica la filòloga de la Universitat de les Illes Balears Maria del Mar Vanrell. L'especialista es fa ressò d'un fet que han detectat experts en matèria lingüística entre els joves eivissencs en contexts educatius. Vanrell explica que "és molt curiós perquè, quan tornen a casa, aquests joves no parlen aquesta varietat, només la fan servir a l'escola".

Són canvis molt recents i encara s'han d'estudiar en profunditat, però entre les hipòtesis que explicarien la transformació guanya força que els joves intenten trobar una varietat molt més còmoda entre els que tenen el català com a llengua inicial i els que no, i que de qualque manera no els marqui com a parlants eivissencs. "És un tema interessant i que es relaciona amb casos com el 'castrapo' a Galícia, que és una varietat de contacte entre gallec i castellà. És a dir, estam davant varietats urbanes que els joves fan seves com una forma de reivindicar una nova manera de ser eivissenc, una nova identitat".

Una altra hipòtesi possible és la presència a l'illa d'un percentatge elevat de professorat d'origen valencià, que ja ha fet notar la seva influència des de fa molts anys entre el lèxic eivissenc. Per tant, segons explica Vanrell, la nova varietat es deuria a una barreja de factors: per una banda, els joves estan exposats a un sistema lingüístic valencià i, per una altra, probablement aquesta nova varietat hauria començat amb l'objectiu que els catalanoparlants inicials passassin desapercebuts i no els identificassin com a pagesos, "però a hores d'ara el que sembla és que ja l'han acollida tots, tant si tenen el català com a primera llengua com si no, i l'usen en el context educatiu. És molt curiós, caldrà mirar el que hi ha darrere, si efectivament és un tema identitari, com una identitat més neutra, menys marcada i que no és de ningú".

També hi ha canvis a les vocals

Per altra banda, també s'ha constatat un altre canvi que ja s'havia començat a detectar als anys 80 entre la població jove i que ara ja s'ha confirmat que és així: les dues 'O' que tenim al nostre sistema vocàlic, la tancada i l'oberta, s'han fusionat i ja només queda una única 'O' tancada. Així mateix s'ha comprovat que, entre els joves d'entorns urbans, la 'E' oberta ha desaparegut i es pronuncia com a una 'E' neutra. Es tracta d'un fenomen interessant per a l'estudi i que, de moment, se centra en dues possibles causes. Per una banda, es planteja que com que els catalanoparlants es troben en minoria a Eivissa, hi ha una part dels parlants que tenen un nivell d'adquisició del català incomplet perquè són parlants dominants d'altres llengües. Però també hi podria haver un tema d'actitud, apunta Vanrell: "A Eivissa tenen un sistema vocàlic en què la 'E' neutra en posició tònica es pronuncia com una 'E' oberta i hi ha la percepció entre alguns eivissencs que aquesta 'E' oberta sona pagesa o rural. Canviar aquesta pronúncia seria una estratègia perquè el català sonàs més urbà, més modern, no tan pagès o rural, però tot això no ho sabem, són hipòtesis". El que és ben clar és que no és una influència del castellà, perquè el so de substitució és una vocal neutra, que no existeix en castellà.

Aquestes reflexions es varen plantejar en una xerrada feta aquests dies a la Universitat de les Illes Balears amb el títol Llengua, turisme i variació: el cas particular de la població jove a Eivissa.

La tria de llengua d'ensenyament serà negativa

Maria del Mar Vanrell, juntament amb Xisca Castell i Elga Cremades, ha treballat en un informe sobre actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. A partir del seu coneixement considera que les noves mesures de tria de llengua d'ensenyament que té previst aplicar el Govern al sistema educatiu de les Balears tindran un impacte important en els joves. "Un entorn educatiu a la carta va en contra del que s'hauria de fer perquè tots els joves tinguin accés al català", afirma Vanrell, que recorda que en el seu estudi "molts de joves ens deien que era importantíssim que els professors els parlin en català per poder fer el canvi cap a aquesta llengua".

Els resultats d'aquest estudi ja es varen donar a conèixer i ara s'han editat en format imprès. El volum es presentarà aquest dimecres a les 19 hores a l'edifici Sa Riera de Palma. Es tracta d'un treball fet amb 124 joves de tot l'Arxipèlag amb entrevistes sobre la seva biografia lingüística, per al qual varen integrar grups de discussió i varen emplenar graelles amb les activitats d'oci que fan i en quin tipus de llengües les duen a terme.

Entre els resultats més rellevants es troben que els joves catalanoparlants en el seu dia a dia es veuen obligats a canviar 3,5 vegades més de llengua que un parlant que no té el català com a llengua inicial. També hi ha diferències segons el lloc de residència: "Si vius a la Part Forana de Mallorca o a Menorca mantens més la llengua i en aquests indrets també s'afavoreix que aquells que tenen una altra llengua oficial mudin més cap al català. Palma i Eivissa i Formentera és on s'han d'invertir més esforços".

El fet d'anar a la universitat o entrar al mercat laboral també pot ser una oportunitat per al català. "Sobretot quan es tracta de feines del sector públic o, per exemple, anar a estudiar a la universitat a Barcelona. Això fa que gent que no fa servir el català, però l'ha après a l'escola, l'utilitzi".