La setmana que m'espera
Societat 23/04/2021

“Després de dinar, mir algun documental d’animals”

L'escriptor, Sebastià Perelló, explica com serà la seva setmana

2 min
Sebastià Perelló

PalmaA mi la rutina no m’espanta. No deixa de ser una ruta, una manera de deambular, i anar pel camí fressat et permet prestar una atenció especial als detalls. M’he adaptat bé a la pandèmia perquè ja tenia una vida rutinària. L’únic que m’ha comportat és haver de deixar al marge la vida social. I m’encanta estar amb els amics, aquelles sobretaules d’hores parlant després d’un bon dinar.

Des de fa molt de temps dorm molt poc, unes quatre hores més o manco. M’aixec a les 5 h, berén de fruita i em bec una tassa de xicoira soluble amb llet. Després, em pos al sofà a llegir. És un moment privadíssim, magnífic per a la lectura. Sense telèfon, en un silenci pràcticament absolut. Una espècie de paradís de la tranquil·litat. 

A les set i mitja me’n vaig a fer feina a l’institut. Surt cap al migdia i, si tenc temps, dos o tres cops per setmana vaig al mercat de l’Olivar a comprar. M’hi sent com un peix dins la mar. És una meravella. L’agitació, el fet d’estar enmig del moviment extrem, em fa sentir bé. M’agrada molt cuinar, però sol. Em relaxa, estic concentradíssim en allò que faig. Em convertesc en una espècie de robot culinari i descans de mi. Sembla que els risottos em surten molt bé. També algunes postres, com una coca d’anous amb cacau pur. Diuen que sol ser una delícia i m’ho he de creure, perquè desapareix rapidíssim. No solc fer migdiada. Si algun pic he becat, no ha estat més de deu minuts. Després de dinar, mir algun documental: d’animals, de Sibèria o del Canadà... Preferesc mirar ossos polars o passejar pel Serengueti, com si fos possible descansar de les formes més probables de ser jo mateix. 

A les 16 h em pos a escriure. He arribat a un punt en què no sé quan llegesc i quan escric. Per mi s’hibriden i s’entremesclen d’una manera contundent. Alguns creuen que l’escriptura és centrar-se molt en el jo per tenir un estil propi. Per mi no funciona així, sinó que és una manera de fer lloc en mi, d’estar sempre en obres. Així deixes espai a altres veus i a altres maneres de ser. Això m’ocupa quatre hores que em passen molt aviat. 

Ara estic deixant reposar un llibre de poesia, Tendal, que trauré al setembre. També vaig escrivint articles, sobretot assaig literari. De la propera novel·la, encara estic en una fase molt preliminar: llegint i prenent notes. Sempre tenc un munt de llibres començats. Ara estic immers en la biografia enorme que fa Lidia Tchoukovskaia de l’escriptora Anna Akhmàtova. També tenc entre mans novel·les, rellegesc clàssics i moltíssim assaig. Aquests darrers dies, per exemple, els de Robert Harrison.

Una altra cosa que m’agrada molt és caminar, fer via, aquesta manera d’anar passant, de ser tot molt fluid. Caminar en silenci i estar molt atent. És com si em convertís en uns ulls que miren i que van a l’encontre del que no saben. Els caps de setmana els reserv per als meus pares i vaig a foravila, a Pollença.u

stats