Després dels parcs solars, arriben les bateries de liti: polèmica a Pollença, Inca i Santa Maria

PalmaLa proliferació de projectes de plantes d’emmagatzematge energètic (BESS) i infraestructures associades en sòl rústic ha obert un nou debat a Mallorca. En pocs mesos s'han conegut diverses iniciatives –a Inca, Santa Maria del Camí i Pollença– que comparteixen un mateix patró: grans instal·lacions tecnològiques que cerquen ubicar-se en espais agraris o naturals, amb oposició veïnal, ecologista i, en alguns casos, informes tècnics contraris. El debat sobre el model energètic i territorial, la compatibilitat amb el paisatge i el risc d’industrialització dispersa ha provocat que ara mateix hi hagi un gran conflicte territorial.

Inca: un informe tècnic que tomba el projecte

El projecte d’una planta d’emmagatzematge energètic BESS de 66 kV i una subestació associada a Inca ha estat informat desfavorablement per part del Consell de Mallorca. Els tècnics conclouen que la proposta, tal com està plantejada, vulnera criteris bàsics per poder-se ubicar en sòl rústic. El document, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, assenyala que el percentatge d’ocupació de la parcel·la supera àmpliament el màxim permès per la Llei de sòl rústic i el Pla territorial. Plataformes de formigó armat, edificacions tècniques i altres elements constructius donen a la instal·lació un caràcter propi d’un sòl urbà o industrial, incompatible amb l’entorn agrari.

L’informe destaca també mancances significatives en la integració paisatgística: els promotors no han presentat alternatives visuals ni han tingut en compte elements tan visibles com l’edifici de control ni la pantalla acústica prevista, tampoc la seva afectació a les edificacions veïnes. L’estudi de renou es considera incomplet; la barrera vegetal, insuficient i no es justifica per què la línia d’evacuació ha de travessar parcel·les privades, zones d’erosió, d’inundació i fins i tot l’àrea de reconversió territorial de la façana d’Inca.

La conclusió dels tècnics és clara: el projecte, tal com està plantejat, no és compatible amb el paisatge, el sòl rústic ni el planejament territorial vigent. Aquesta circumstància fa ara mateix inviable a curt termini el projecte. Segons ha explicat el regidor d'Urbanisme d'Inca, Andreu Caballero, "ara mateix no ens consta que l'empresa promotora hagi fet cap passa més", ha dit a l'ARA Balears.

Santa Maria (vall de Coanegra): veïns i ecologistes carreguen contra un model “especulatiu”

A la vall de Coanegra, els veïns i l’associació Amics de la Vall han reaccionat amb fermesa contra un altre projecte BESS previst entre Santa Maria i Consell. Les crítiques, en aquest cas, no provenen només d’aspectes tècnics, sinó del model energètic i territorial que representa. Els veïns consideren que es tracta d’una iniciativa privada, de caràcter especulatiu i sense interès públic real. Argumenten que no genera ocupació estable ni integra cap procés productiu, i que no té res a veure amb les energies renovables que la legislació permet excepcionalment en sòl rústic. “És un ús indegut i contrari a la vocació agrària del territori”, denuncien.

També assenyalen que el projecte s’ha plantejat sense el vistiplau de l’Ajuntament ni de la comissió de govern, que vulnera les competències municipals i amenaça de crear un precedent d’industrialització dispersa. El paisatge tradicional i el mosaic agrari de la zona –de gran valor ecològic i identitari– es veurien greument afectats. La preocupació pel risc d’accident és un altre element central: possibles explosions i incendis de les bateries, emissió de gasos tòxics i contaminació d’aqüífers. Els veïns denuncien que no hi ha cap pla d’emergència ni protocol de confinament.

En el seu missatge final, Amics de la Vall reclama que s’aturi no només aquest projecte, sinó qualsevol infraestructura similar en sòl rústic, i aposten per un model centrat en l’autoconsum, la generació distribuïda i la utilització de sòls ja transformats, com polígons i zones logístiques.

Pollença: el tercer front i la inquietud creixent

A Pollença, un tercer projecte d’emmagatzematge energètic ha tornat a encendre els ànims. Segons va avançar l’ARA Balears, la proposta preveu la instal·lació d’una nova planta en una zona de gran sensibilitat paisatgística, fet que ha generat rebuig entre entitats locals i plataformes de defensa del territori, com també del mateix ajuntament. “L’Ajuntament de Pollença, juntament amb la plataforma ciutadana, hi ha presentat al·legacions i manté un front comú contra el projecte. El Consistori reafirma que el seu posicionament és totalment contrari al fet que la planta s’instal·li en aquesta zona del municipi”. Per part seva, el batle de Pollença, Martí March, adverteix dels riscos i en qüestiona la legalitat: "No s’han tingut en compte l’impacte ambiental, els riscos hídrics ni els efectes sobre la salut de les persones, la flora i la fauna”.

Tot i que els detalls tècnics encara s’estan analitzant, el debat gira al voltant del mateix dilema: fins a quin punt aquestes instal·lacions, concebudes com a suport a la xarxa elèctrica, poden o han de situar-se en espais agraris o naturals? La percepció entre els col·lectius locals és que s’està produint una “onada silenciosa” de projectes industrials que es justifiquen amb el paraigua de la transició energètica, però que no responen a un model planificat ni equilibrat.

Un debat que va més enllà dels projectes puntuals

Els casos d’Inca, Santa Maria i Pollença posen sobre la taula una qüestió més profunda: com s’ha de desplegar la infraestructura energètica d’una illa amb un paisatge limitat i protegir-ne alhora els valors agraris i naturals?

Les entitats ecologistes alerten que, si no es regula amb criteris clars, Mallorca corre el risc d’encadenar projectes que transformin el sòl rústic en una nova frontera industrial. Els ajuntaments reclamen més participació i més planificació. I els tècnics de territori recorden que la llei existeix per garantir que la transició energètica no suposi un retrocés paisatgístic.

Mentrestant, els tres projectes han servit per tornar a posar damunt la taula un debat que sembla no tenir límit: la transició energètica és "indispensable", asseguren els ecologistes, però com en diferents ocasions ha reclamat el GOB, "s'ha de planificar i decidir on i com, en comptes d'anar tramitant els projectes per separat, com hem viscut amb els casos dels parcs solars". Per aquest motiu, veïns i conservacionistes demanen a les administracions un "mapa" energètic i no redibuixar les Illes "sense prou consens social".