Pollença s'alça contra el projecte de les bateries de liti per l'impacte ambiental i social

PollençaL’Ajuntament de Pollença, els grups polítics municipals, entitats veïnals i col·lectius ecologistes i particulars han presentat una allau d'al·legacions, unes 8.000, amb plantejaments tècnics, legals i socials que rebutgen frontalment el projecte “Jilguero ST1”. Feia temps que un projecte no generava una oposició tan unànime, que alerta dels "riscos ambientals, econòmics i per a la salut pública" que segons els diferents estaments de la societat pollencina incorpora aquesta iniciativa.

El projecte “Jilguero ST1”, amb capacitat de 10 MW i 40 MWh, preveu la instal·lació d’una planta d’emmagatzematge d’energia amb bateries de liti al polígon 3 de Pollença, sobre sòl rústic comú parcialment inundable i proper a cursos fluvials i zones d’alt valor ecològic. La iniciativa, impulsada per Atlántica Energía Sostenible España S.L.U., es tramita com a projecte industrial estratègic, però ha generat un ampli debat entre veïnats, grups municipals i col·lectius ecologistes per la seva ubicació, els riscos ambientals i els possibles impactes econòmics i socials.

Des de la publicació al BOIB de l’obertura del tràmit d’informació pública, la reacció ciutadana ha estat immediata i contundent. Veïnats i entitats locals han començat a organitzar-se amb recollides de firmes i la presentació d'al·legacions tècniques i legals el 12 de novembre per defensar la comunitat i el territori. Fins ara s’han aconseguit més de 8.000 signatures, combinant els suports majoritàriament presencials i en línia, un indicador clar de la preocupació social que ha despertat el projecte.

El batle Martí March alerta sobre els riscos i en qüestiona la legalitat

El batle de Pollença, Martí March, ha alertat que el projecte podria ser nul des del punt de vista jurídic i polític. Ha remarcat que el procediment no ha seguit la normativa adequada i que l’avaluació dels riscos és insuficient. “Hi ha al·legacions tècniques que en qüestionen la ubicació i el procediment legal. No s’han tingut en compte l’impacte ambiental, els riscos hídrics ni els efectes sobre la salut de les persones, la flora i la fauna”, ha explicat March.

El batle ha subratllat que l’emplaçament en sòl rústic suposa un ús inadequat del territori i que la planta hauria de situar-se dins del polígon industrial, on l’activitat seria compatible amb els usos del sòl i amb una planificació territorial coherent. March ha recordat que l’Ajuntament ha fet un comunicat de posicionament polític amb el suport de la majoria de grups municipals, en què es manifesta un rebuig polític, tècnic i social al projecte. També ha insistit que el Consell i el Govern han de dur a terme un estudi i una planificació territorial que garanteixi la seguretat i sostenibilitat del municipi i que eviti l’ús inadequat del sòl rústic.

Unitat municipal en el rebuig al projecte

Els grups municipals PSIB/PSOE, Més per Pollença, Partit Popular i Unió Mollera Pollencina han signat un posicionament conjunt en què expressen el seu rebuig clar al projecte, argumentant que la ubicació en sòl rústic i en zones inundables és incompatible amb els usos del territori, i que el projecte no s’ha inclòs en cap planificació territorial global. Subratllen la falta de consulta a l’Ajuntament i la necessitat d’incloure la participació ciutadana en qualsevol decisió que afecti el municipi. A més, destaquen que els riscos derivats de la planta d’emmagatzematge, com els incendis, la contaminació hídrica i acústica, així com els efectes sobre la flora i fauna, no han estat valorats adequadament.

Els grups municipals alerten que qualsevol incident podria tenir conseqüències directes sobre l’economia local, especialment sectors clau com el turisme, l’agricultura i la pesca, i subratllen la necessitat de protegir tant la salut pública com el paisatge i l’entorn natural de Pollença. Aquesta posició comuna mostra una unitat política i tècnica que reforça el rebuig social que acompanya el projecte.

Encara que Tots per Pollença no ha signat el comunicat polític, el seu portaveu, Tomeu Ochogavia, ha remarcat que el grup dona suport als veïns i comparteix la preocupació per la seguretat i l’impacte del projecte, tot criticant la manca de debat previ sobre al·legacions més contundents.

Participació veïnal i al·legacions de les entitats locals

La mobilització ciutadana a Pollença s’ha desplegat amb força i organització, mostrant la implicació de veïnats, sectors econòmics i col·lectius ecologistes en la defensa del territori. La plataforma de veïns afectats ha liderat gran part d’aquesta resposta, presentant al·legacions detallades amb informes pericials industrials i ambientals i amb assessorament d’una advocada experta en dret ambiental i energètic. Els documents presentats analitzen amb rigor els riscos que el projecte podria generar, especialment pel que fa a la seguretat, la contaminació d’aqüífers, l’impacte sobre la fauna i la flora i l’afectació del paisatge. La plataforma ha aconseguit recollir 6.500 signatures en paper i aproximadament 1.800 en línia, una xifra que reflecteix la preocupació generalitzada entre els residents i la voluntat de fer sentir la veu de la comunitat per fer un front comú.

La Confraria de Pescadors de Pollença ha presentat al·legacions pròpies, alertant que qualsevol abocament de substàncies químiques podria acabar als torrents i, finalment, a la mar, amb conseqüències irreversibles per a l’ecosistema marí i la pesca local, un sector clau per a l’economia del municipi. Els pescadors subratllen que la seguretat ambiental no només és una qüestió ecològica, sinó també una garantia per a la continuïtat de les activitats econòmiques tradicionals.

L’Associació Hotelera de Pollença i l’Associació de Veïns del Port de Pollença també han presentat al·legacions, destacant la necessitat de protegir la qualitat de vida dels residents i la imatge turística del municipi. Els representants del sector hoteler han posat èmfasi en el fet que la presència d’aquesta infraestructura, amb els riscos associats, podria afectar negativament la percepció de seguretat i tranquil·litat del turisme, un pilar fonamental per a l’economia local.

Per la seva banda, Arrels Marines ha denunciat que el projecte només ha considerat parcel·les en sòl rústic, quan hauria de situar-se en sòl industrial segons els criteris normatius i de planificació territorial. L’entitat ha assenyalat la manca de plans de seguretat ambiental, de protecció d’hàbitats i espècies, a més de l’absència de mesures de mitigació adequades per als veïnats i el paisatge. Segons Arrels Marines, la iniciativa respon més a un interès privat i econòmic que no pas a un objectiu de transició energètica planificada, i alerta del risc de crear un precedent per a la industrialització dispersa del sòl rústic.

El GOB aporta perspectiva ambiental

El GOB ha presentat al·legacions recordant que el projecte no compleix els requisits per ser considerat d’interès industrial estratègic, ja que no genera ocupació estable ni s’integra dins la planificació energètica autonòmica. L’entitat ha alertat sobre els riscos d’inundació, incendi i contaminació química, i sobre l’impacte en més de 140 espècies documentades, el mosaic agrari i el paisatge tradicional de Pollença. Tot i això, la seva participació es manté dins d’un context més ampli en què els grups municipals i les associacions locals lideren la mobilització i el debat.

Rebuig generalitzat i mobilització ciutadana

L’Ajuntament, els grups municipals, les entitats veïnals i els col·lectius ecologistes coincideixen en la necessitat de rebutjar l’emplaçament actual de la planta i en demanar que qualsevol futur projecte d’emmagatzematge energètic es traslladi a sòl industrial, amb una avaluació d’impactes completa i amb participació ciutadana real. La mobilització, amb més de 8.000 signatures, evidencia el rebuig social massiu que acompanya l’argumentació tècnica i política. Martí March ha insistit que “aquest projecte no pot avançar sense un estudi rigorós i una planificació territorial coherent. El rebuig és polític, tècnic i social, i no pot ser ignorat”.