HISTÒRIA

Mestres desplaçats per la moral i el masclisme

Un llibre recull l’etapa més fosca de la persecució social en la Guerra Civil

Una de les etapes més fosques de l’Estat (1936-1939) també va tenir greus conseqüències per a docents de les Balears. En concret, els colpistes varen dur a terme un procés de depuració que succeí abans que a la resta de l’Espanya franquista. El tradicionalista Alfredo Llompart presidí la primera, una mica més suau, durant el setembre de 1936 i el març de 1937. En aquest cas, consistia que mestres havien d’emplenar uns documents per acreditar aspectes com la seva bona conducta professional, la seva ideologia o la conducta moral, i havia de convèncer per ser propera al règim. La segona depuració, impulsada pel nou governador civil, Mateu Torres Bestard, va ser molt més greu. Es necessitaven informes del batle, el capellà, una personalitat de rellevància moral, un comandant de la Guàrdia Civil... i es podia decidir si un mestre era expedientat o no.

FrancescTur i Balaguer ha decidit explicar aquests processos i detallar com afectaven els mestres de les Illes en el seu llibre La depuració de mestres balears per motius morals. Se centra, precisament, en la moral. Si bé molts mestres varen ser apartats per raons polítiques, d’altres ho varen ser per aquesta altra qüestió relacionada amb la conducta. Molt sovint, l’expedient anava lligat a una set de venjança. I per a les dones, existia una doble càrrega: a la moral, s’hi sumava la misogínia.

Tur explica el cas, per exemple, de Caridad Martín, una mestra de Sóller que va ser denunciada perquè la dona d’un docent del seu poble n’estava gelosa. La va acusar d’entendre’s amb el seu home, de manera falsa. “Aquell temps no es pot comparar amb ara. Era considerar-la pràcticament una prostituta”, relata Tur. Era el seu “pitjor delicte”. Les sancions per ser expedientada podien deixar la mestra lliure de càrrecs, destinar-la a una altra província o a la mateixa, la jubilació anticipada, la suspensió de feina i sou o la separació definitiva del servei. A més, les conseqüències eren pitjors: l’estigma social i conviure amb una població que creu que has fet quelcom malament. Tur explica que hi va haver gent, de fet, que va arribar a “morir del disgust”.

El masclisme més clar queda reflectit en els informes dels expedients. Ser una dona “moderna i lliure” ja era motiu per tenir càrrecs. De fet, s’assegurava que tots els mals venien de “no tenir adornaments morals”. Tur lamenta que s’estigmatitzava les dones només pel fet d’anar vestides de certa manera; fins i tot, per llegir la moderna escriptora George Sand. És el cas de Mercè Gabilondo, de Deià. Ella tenia a l’escola un mètode pedagògic que era molt efectiu, amb molt material que podien utilitzar les alumnes i que evitava que haguessin de comprar llibres. Moltes nines, relata Tur, varen passar de l’escola de monges a la pública. Aquest motiu va ser suficient per cercar apartar-la del sistema. La depuració n’era l’ocasió perfecta, però en faltava el motiu. I aquest va ser que la veieren llegir Sand, “una dona que fuma puros i du calçons”, indicava l’informe.

En el cas de María del Carmen de la Monja López, una professora de Sant Llorenç des Cardassar, se l’acusava de dur “una vida particular molt lliure i desarreglada”. L’informe de la Comandància Civil apuntava: “És una senyoreta de l’avançat s. XX a qui agraden els plaers, dona de molta llibertat, vesteix pijama, fuma cigarrets anglesos i sent satisfacció per lluir les seves ben marcades línies de banyador”. A més del masclisme retratat, cal destacar que qui va escriure aquest informe no va comprovar personalment que hagués pogut tenir aquestes actituds. Persones “destacades” de la societat varen ser les qui varen posar la denúncia. En aquell temps, encara que fossin anònimes, totes s’acceptaven. “Les dones ho varen patir molt més”, assegura Tur. I explica que “no hi havia possibilitat de defensar-se”.

De la depuració, ningú no se’n salvava. El “comodí” de la conducta moral permetia “arbitrarietat absoluta”. Per exemple, destaca el cas d’Ángel Alaiz, home de dretes i catòlic, gens catalanista. En el seu cas, se’l va expedientar perquè se’l va veure banyant-se pràcticament despullat a la platja. Cal subratllar, però, que també tenia sífilis. En aquesta ocasió, no s’hi donà gaire importància. Si hagués estat una dona, es giraria la truita i se l’acusaria a causa de per què la contragué. “Hi havia una doble moral claríssima”, hi insisteix Tur, i critica: “Era gent extremadament misògina”.

Homenatge

Aquest llibre, que és un treball universitari de Tur, ha servit també per fer un “homenatge” a aquells docents que varen ser apartats del sistema. Alguns es varen trobar sense feina, sense vocació. “Tots els represaliats mereixen un gran homenatge”, explica, i ell va veure interessant centrar la mirada en els càrrecs morals, a vegades més deixats de banda pels estudis.

“La comissió de depuració era una mena d’inquisició. Podia decidir el que volgués”, sentencia. L’informe del capellà acostumava a ser determinant. El balanç de depuració a Mallorca va ser de 156 mestres separats definitivament i de 99 que varen ser castigats amb penes “més o menys greus”, recull Tur en el llibre. El suport de l’Església de les Balears al cop d’Estat, la revenja dels sectors confessionals, l’intent de recuperar el domini social per part de l’Església o la por de nous mètodes pedagògics varen ser motius que impulsaren el desastre.

El llibre

La depuració de mestres balears per motius morals

Francesc Tur i Balaguer (Palma, 1965) és graduat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya i té estudis en Geografia, Història i Història de l’Art per la UIB. Recull la persecució que l’Estat va dur a terme en contra d’aquells que pensaven en contra dels seus interessos.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF