Dels orígens a Roma

PalmaLes hipòtesis més acceptades assenyalen que Palma va ser fundada pels romans després de la conquesta de Quintus Cecilius Metelus (123/121 aC). Així, la ciutat romana, amb un perímetre exterior emmurallat de forma quadrangular, va poder desenvolupar-se a partir d’un primitiu campament situat als terrenys que envolten la catedral actual. L’interior s’organitzava a partir de dos carrers principals perpendiculars (’cardo maximus’ i ‘decumanus maximus’) i altres de secundaris, més estrets, traçats de manera paral·lela als principals. D’aquesta manera es formaven illetes quadrades o rectangulars amb alineacions que, en algun cas, es pensa que encara es mantenen en el tramat actual.

La murada, en el seu costat sud, és possible que es construís recolzant-se en les roques del penya-segat batudes al seu peu per la mar. A l’oest, el mur potser baixava fins a recolzar-se també en terrenys per sota de la plataforma del campament inicial i a cota propera a la platja. En el límit est, la murada es conforma mitjançant un mur recolzat en els terrenys que descendeixen cap a un tàlveg. El mur se situaria a poca distància d’iniciar-se el descens del vessant i probablement comportaria un lleuger terraplenat a l’interior per aconseguir arribar al nivell de la resta de la plataforma. El límit nord se situaria seguint una direcció paral·lela al mur que dona a la mar i perpendicular a est i oest. El recinte emmurallat es complementaria amb torres de defensa, amb dues (al nord i a l’est) o tres portes.