Toni Garriga Riera: "Del fetge de les escurçanes, en fèiem un oli que curava"

Voltam pel moll de Fornells i demanam si ens sabrien dir on viu el mariner més vell del poble. Tenim sort, ens envien a cal patró Tano i el trobam disposat a rallar una estona de la mar i la seva vida. Afable, familiar, tot d’una ens sentim bé parlant amb Toni Garriga Riera Tano (Fornells, 1926). Fill de mariner, en Toni Tano començà d’al·lot de barca i ha pescat amb nansa, xarxa i palangre.

A quina edat vàreu començar a sortir a la mar?

A 11 anys em van posar dins la barca. Mon pare ja era mariner, m’entens?, i vaig començar amb ell. Tot d’una pescàvem de nansa i hi anàrem fins que jo tenia 35 o 40 anys. Pescàvem llagosta, n’hi havia molta un temps, i amb poques nanses bastaven. Calàvem 4 toms o fileres de 50 nanses. Amb la nansa no agafes peix, llevat de mòlleres, en canvi amb la xarxa, sí.

Quina esca utilitzàveu?

Aquí a Fornells sols hi ha llaüts i moltes vegades teníem problemes per trobar esca. Avui dia vas a Maó en cotxe i la compres, però en aquell temps no en teníem. Miràvem de trobar peix barat per escar, com el gerret, però qualsevol peix és bo per a esca quan la llagosta té fam.

Influeix la lluna en la llagosta?

Amb la lluna el peix aguanta més viu (1); els pops, per exemple, es veu que fan més feina i, com que mengen llagosta, en treus més de morta. Un dia bo amb nansa, n’agafàvem 12 o 15, i un dia dolent, 2 o 3.

A quin fons pescàveu?

Mira, de 35 a 200 braces. Més en terra també n’agafàvem dins les altines (2), i solien ser ben polides. Pensa que trèiem a mans, nanses i xarxes, ara treuen amb una màquina, i anàvem a vela i rem, i ara duen uns motors. Mon pare va posar el primer motor de Fornells. El vam provar un dia amb el mecànic i l’endemà vam sortir a pescar. Quan arribàrem on teníem les nanses, no sabíem aturar-lo, vàrem fer tres voltes al suro (3) fins que vam trobar una clau per aturar-li la benzina [riu].

Quins peixos heu vist desaparèixer?

La cranca ha acabat a zero. Deien que eren els bussejadors, que es posaren a agafar-ne, però crec que degué ser una malaltia, no pot ser que la mar quedàs tan neta de cranques, no n’hem vista d’altra. Quan jo era jove, al fosquet les cranques pujaven per les voreres, i boni (4) sortien de l’aigua.

Com les pescàveu?

Sortíem al fosquet i anàvem vorera vorera. Enceníem un llum i dúiem un art que es diu un rall (5). Quan veies una cranca o una cigala, l’hi amollaves damunt, estiraves i el rall es tancava i l’agafava. N’agafaves set o vuit un capvespre.

I altres peixos?

Bastina no n’hi ha tanta, no. Les quissones també han desaparegut, i n’agafàvem pertot. També agafàvem ballestrius (6), que arriben a fer 100 quilos. Tampoc he vist més el vell marí, i cada dia el vèiem abans. Ens fotia peix de la xarxa però, vaja, fa més mal un dofí.

Què es diu aquest grumer blau que té una veleta?

Açò és verella (7), ve a moles (8). Aquests dies en veuen de petita, més endavant es fa més grossa. Nosaltres l’aplegàvem un temps, n’omplíem banastres (9), l’eixugàvem al sol i llavors la picàvem amb arena, perquè no suri. Això fa un brumeig molt bo per fer venir peix com oblades, morrudes i sards, i t’aguanta tot l’hivern.

Us heu trobat en qualque situació de perill a la mar?

Sí. Un dia de calma va fer una tempesta i es van fer cinc trompes marines (10) voltant-nos. La meva dona era amb mi. Vaig pensar: “aquest és el dia nostre”, però vam dur sort i no ens van enganxar. Haguérem d’entrar a una cala i fer foc i fum. Amb el fum van saber que érem allà i ens vingueren a cercar.

Batiaven les xarxes per aquí?

Sí, hi havia un dia que es batiaven. Jo no hi crec gaire, crec que pescaven el mateix, però, vaja, pel que costa. Ara ja no es fa. Un mariner d’aquí duia un botilet (11) d’aigua fermat a proa; deia que duia bona sort.

Hi havia cap peix que s’usàs com a remei?

Del fetge de les escurçanes, en fèiem un oli, que era bo per curar ferides o talls. Es deixava al sol, allò es fonia, degotava i llavors el guardàvem.

S’ha pescat amb bòlitx (12) a Fornells?

Sí, hi havia dues barques que hi pescaven, amb quatre homes cada una. Pescaven a dins el port, i molt de peix que agafaven.