La defensa de Pau Rigo podrà recórrer contra la nul·litat del judici davant el TSJIB

PalmaLa jutgessa que va anul·lar el judici a Pau Rigo, l'ancià de Porreres que va matar un lladre durant un assalt a ca seva, ha acordat permetre a les parts recórrer contra aquesta decisió, cosa que els obre la porta a posar l'assumpte en mans del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB). Segons ha recollit Europa Press, la magistrada ha acceptat un recurs de la defensa, exercida ara pel lletrat Jaime Campaner, i modifica la interlocutòria del passat 4 d'octubre, però només en relació amb el fet que pugui ser recurrible. Concretament, la jutgessa reconeix que, com plantejava la defensa, la Llei d'enjudiciament criminal disposa que els "errors materials manifests i els aritmètics" en els quals incorrin les resolucions han de poder ser rectificats. L'advocat va plantejar que es vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva de Rigo.

Aquest nou gir donarà peu que la defensa presenti un recurs d'apel·lació amb el qual pugui sol·licitar l'absolució i evitar la repetició del judici. El seu advocat ja va presentar a final de setembre un escrit en què demanava que el seu client fos absolt. Al text hi dona suport en el fet que el jurat va descartar, per unanimitat, que Rigo hagués disparat amb la intenció de matar el lladre.

La confusió vindria perquè en una part posterior del veredicte, la que no va obtenir la majoria exigida per la llei, i que va provocar la nul·litat, es plantejava una proposició que podria haver servit, segons les tesis de la defensa, per descriure una eximent completa. En detall, es tracta de l'afirmació sobre la culpabilitat de Rigo "estant sotmès a una amenaça real i imminent que va produir una afectació greu del seu enteniment i una deficitària dominació de la seva voluntat", que va rebre cinc vots com a provada i quatre com a no provada (tot i que són necessaris set vots).

El jurat, després d'haver decidit per unanimitat la no culpabilitat de Rigo, no hauria assolit la majoria necessària per emetre un veredicte de culpabilitat sobre un altre fet desfavorable en què es "rescatava" l'homicidi però acompanyant-lo d'una eximent incompleta. Així, la defensa entén que el veredicte descartava completament l'existència de dol, fins i tot eventual, i que la conseqüència ha de ser una sentència absolutòria. La Fiscalia es va oposar a l'absolució, advocant per la nul·litat que posteriorment es va decretar.