El covid passa als pobles una factura de més de 150 milions d'euros

Palma"Els ajuntaments som la institució més propera als ciutadans, i hem hagut d’assumir competències i tasques amb els mateixos recursos econòmics que abans”. Així explica la batlessa d’Esporles, Maria Ramon, la situació en què s’han trobat els consistoris de les Illes durant el darrer any, marcat pel covid-19. Ara, un estudi de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), el qual abasta el 75,4% de la població de les Balears, ha posat xifra a la factura que la pandèmia ha passat als municipis: més de 150 milions d‘euros, tant pel que fa a la despesa patida el 2020 com a les previsions pressupostàries d’enguany.

“El més dur ha estat que, com a entitats més properes, els ajuntaments havien de donar resposta urgent a una situació que no coneixíem”, comenta la secretària general de la FELIB, Neus Serra. “Feim feina amb 68 ajuntaments, cadascun té la seva idiosincràsia, però tots han hagut d’aplicar les mateixes normes”, afegeix. Entre les principals mancances, Serra destaca la de policies locals, que ha complicat la tasca de fer complir la normativa –basta recordar les dificultats que hi va haver per controlar el confinament a Manacor el novembre–. La secretària general de la FELIB també lamenta que hi ha hagut mesures i obligacions decretades pel Govern sense dotació econòmica, i això ha provocat que els ajuntaments haguessin de gastar molt en serveis socials, que han “triplicat i quadruplicat els usuaris”, o en desinfecció.

“El tema de la manca de policies locals ve d’abans de la covid. Però no només falten efectius, sinó també autonomia municipal”, assenyala el batle de Manacor, Miquel Oliver, qui xifra en 1,3 milions d’euros la despesa del seu municipi relacionada amb el coronavirus.

L’afectació de la pandèmia als municipis també s’ha relacionat amb la seva estructura econòmica, i els de la costa han patit més que els d’interior per la seva dependència més gran del turisme. Calvià n’ha estat un cas paradigmàtic en aquest aspecte. “El 2020 va ser duríssim: d’1,6 milions de pernoctacions el juliol de 2019 vàrem passar a 240.000 el mateix mes de l’any passat”, explica el batle del municipi calvianer, Alfonso Rodríguez, qui destaca que es varen destinar més de 9 milions d’euros a línies d’ajudes, un 10% del pressupost del 2020 amb una caiguda d’ingressos del 12%. “Per a emergència social, havíem pressupostat 200.000 euros per a tot l’any i vàrem acabar gastant 1,3 milions d’euros”, explica Rodríguez.

Segons les dades de consistori, 1.300 famílies de Calvià han utilitzat els serveis socials per primera vegada. “Més del 90% de les ajudes que hem donat són d’alimentació, i també hem hagut d’obrir partides per al lloguer i el consum energètic”, detalla. “El que no tenim és límit pressupostari: això vol dir que tothom que encaixi té l’ajuda”, afegeix. De moment, la partida per a ajudes directes d’enguany és d’1 milió d’euros i la d’ajudes a empreses i autònoms arriba als 2 milions.

Els pobles petits

En el cas dels pobles petits, el cop de la pandèmia ha fet molt difícil adaptar uns comptes que ja són molt ajustats en circumstàncies normals. “A Esporles vàrem tenir una baixada d’ingressos d’uns 250.000 euros”, apunta Maria Ramon, batlessa d’aquest municipi de la Tramuntana. Aquesta xifra suposa el 6,25% del pressupost municipals, que ronda els 4 milions d’euros. A Esporles, que té poc més de 5.100 habitants, s’ha hagut de contractar “una treballadora social, una educadora i una netejadora, i els serveis socials han passat de estar dotats amb 10.000 euros per ajudes puntuals a disposat de més de 50.000, més els recursos d’altres institucions”, diu.

En el cas de Porreres, que té uns 5.500 habitants, “les despeses covid, de més de 3,2 milions d’euros, han suposat un 30% del pressupost municipal del 2020”, assenyala la batlessa del municipi, Xisca Mora, que destaca que les ajudes de l’àrea de Benestar Social “s’han duplicat”. “També hem fet esforços per donar suport al comerç local i ara traurem ajudes per al sector agrari”, continua Mora, qui remarca “el gran consens que hi ha hagut entre tots els batles”, independentment del seu color polític.

A Pollença, moltes famílies que tenien ingressos gràcies a algun dels 2.000 habitatges de lloguer turístic que hi ha al municipi han quedat sense no res. “Hem donat de menjar a més de 1.000 persones”, apunta el batle del consistori pollencí, Tomeu Cifre, qui també remarca que s’han reduït taxes i impostos municipals i s’ha suspès la taxa d’ocupació de la via pública. “Si la temporada turística pogués arribar enguany fins a l’octubre, això ens donaria ales per al 2022”, afegeix.

Santanyí és un altre dels pobles que està pendent de la temporada. En aquest municipi, s’ha previst “una rebaixa de la taxa de fems del 14% per a enguany”, segons apunta la batlessa, Maria Pons. “També rebaixam l’IBI un 2%, i això són doblers que deixam d’ingressar a les arques municipals”, remarca.

A Inca, la dispensa de l’ocupació de la via pública va costar més de 27.000 euros el 2020 i pujarà als 37.000 euros enguany. Les ajudes a empreses i autònoms passaren dels 100.000 euros del 2020 als 600.000 del 2021 i les ajudes directes a famílies s’incrementen enguany 64.000 euros –de 206.000 a 270.000 euros–.

El que sí que ha donat una mica d’alè als ajuntaments és que podran utilitzar els seus romanents de tresoreria durant aquest any. “Entre tots, sumen més de 600 milions d’euros”, recorda Neus Serra, encara que destaca que hi ha molta preocupació perquè “els propers mesos estaran marcats per la incertesa”.