Societat 06/10/2022

"El cotxe és un luxe que la societat es nega a abandonar"

La manca d'alternatives de mobilitat i la construcció de serveis fora de la ciutat, entre les preocupacions dels experts

Patrícia Segura
3 min
Cotxes circulant per un carrer de Palma.

PalmaPalma acull aquesta setmana, del 6 al 8 d'octubre, el congrés Ciutats que caminen, amb taules rodones, conferències i passejades amb urbanistes, activistes i experts en mobilitat sostenible. A l'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament de Palma, hi assistirà aquest divendres José Luis Cañavate, fundador del moviment Car Free Cities l'any 1991, i assessor del Banc Mundial en intervencions de Centres Històrics i Mobilitat Sostenible. Què diuen els experts de la mobilitat a les ciutats? Cañavete diu que, fins ara, cap municipi ha plantejat un pla de mobilitat completament a favor del vianant: "No ho saben fer. Hi ha petits intents de conversió de carrers en zona de vianants. Però no hi ha instruments legals que permetin una continuïtat en el temps per protegir-ho".

De fet, fa una setmana el ple de l'Ajuntament de Palma aprovà el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), tot i els vots en contra i les crítiques de l'oposició. "A qualsevol pla de mobilitat, el capítol més gruixut és el del trànsit: semàfors, càrrega motoritzada, carrils... Hauríem de fer-ho a l'inrevés". Segons els estudis realitzats per l'urbanista, prop del 60% de les ciutats es podria recórrer a peu: "La promesa política ha d'oferir alternatives al cotxe. El que no es pot solucionar caminant, es pot solucionar amb altres mitjans de transport, com les bicicletes i els transports públics".

Tot i que l'Ajuntament es va comprometre a renovar el servei de BiciPalma, les 800 noves bicicletes continuen en un magatzem, mentre que Cort admet la manca de bicicletes de l'actual servei i no preveu solucionar el problema fins l'any que ve: "Desmotoritzar la ciutat sense oferir opcions d'accessibilitat a canvi és un error".

De fet, a Ciutat es fan 50.000 viatges en cotxe per trajectes de menys d'un quilòmetre cada dia. A més, Palma lidera el rànquing de ciutats amb més cotxes de l'Estat: 529 cotxes per 1.000 habitants. Cañavate fa una reflexió sobre l'ús de l'automòbil: "És un luxe del segle XXI que la societat es nega a abandonar. Després d'haver-nos gastat tants diners amb experiments des de final de segle gairebé hem duplicat la motorització a Espanya".

Per a Paula Garcia, cofundadora de la iniciativa ciutadana Cap a la ciutat humana, els ajuntaments haurien d'adoptar polítiques públiques, com "la conversió en zona de vianants dels carrers, el foment dels desplaçaments a peu i l'ús de la bicicleta, el desenvolupament d'un sistema de transport públic sostenible i eficient, i la limitació del vehicle privat al centre".

El PMUS aglutina 40 accions a executar en els vuit anys vinents, amb un pressupost de 88 milions d'euros. D'aquests, un 53% es destina "a millorar l'oferta per a vianants". Entre les mesures trobam la conversió en zona per a vianants del carrer de Nuredduna, recentment inaugurat, la remodelació del passeig Marítim o la creació d'una línia de l'EMT fora de la via de cintura. Un dels conceptes que ha criticat l'oposició ple rere ple són les superilles, o zones de baixes emissions. Però l'expert diu "que no tenim cap referència que la disminució de la pressió motoritzada hagi afectat negativament els comerciants. Sempre han millorat les condicions econòmiques del sector comercial i l'hostaleria".

També preocupa la construcció de serveis fora de les ciutats: "Estam permanentment fent plans generals que continuen incrementant les distàncies que hem de recórrer cada dia. Quan es fa un centre comercial, un centre esportiu o un centre cultural, es fa on oportunistament ve bé al promotor perquè el sòl és barat". En el cas de Palma, el Pla General, que ha rebut 900 al·legacions , penja d'un fil. A set mesos de les eleccions municipals, encara no s'ha aprovat i protagonitza els darrers dies de la legislatura de l'actual equip de govern. En definitiva, el repte més gran és "optimitzar l'ús de l'espai públic per facilitar la convivència entre la distribució urbana de mercaderies, el comerciant, el transport públic i les necessitats de mobilitat dels ciutadans".

stats