El cost invisible del model turístic de Pollença

PollençaQuan es parla de la pressió turística a Mallorca, la imatge acostuma a ser la d’una gran façana hotelera. A Pollença, però, la realitat és una altra. El municipi ha construït bona part del seu model sobre el lloguer vacacional. Avui continua essent un dels municipis amb més habitatges d’ús turístic de les Illes i prop del 68% de les places turístiques corresponen a aquesta modalitat d’allotjament, una realitat molt diferent de la d’altres destinacions eminentment hoteleres.

Aquest model ha transformat profundament el municipi. Les fotografies del Port de Pollença de fa 50 anys mostren una primera línia molt més oberta, amb menys edificació i una pressió humana molt inferior. Avui, el paisatge és un altre. Però el canvi més important no és el que es veu. És el que ha passat sota terra i davall la mar.

Més que un problema d’abocaments

Cada estiu tornen els episodis d’aigua tèrbola, les denúncies per possibles vessaments i els debats sobre la qualitat ambiental de la badia. La temptació és cercar-ne un únic responsable. Ignasi Cifre, membre d’Arrels Marines, considera que aquest és precisament el primer error. “La degradació és multifactorial”, resumeix. A parer seu, la qualitat de l’aigua no depèn només d’un abocament puntual, sinó d’un conjunt de pressions que s’han acumulat durant dècades.

No és una conclusió exclusiva d’Arrels Marines. Els estudis elaborats durant els darrers anys també apunten que la badia interior és un espai especialment vulnerable, perquè és poc profunda i la renovació de l’aigua és limitada. Això fa que qualsevol impacte tingui més efectes que en altres trams del litoral. Les investigacions divideixen aquestes pressions en dos grans blocs: les que provenen de terra i les que arriben des de la mar.

A terra, els estudis assenyalen dècades de creixement urbanístic, la construcció d’urbanitzacions sobre infraestructures que avui han quedat antigues i una xarxa de clavegueram que necessita renovar-se. A la mar, la intensa activitat nàutica, els fondejos permanents, els abocaments procedents d’embarcacions i la transformació del litoral completen una fotografia molt més complexa que la d’un simple vessament.

Cifre insisteix que el mateix model de desenvolupament del municipi ajuda a entendre la situació. A diferència dels grans nuclis hotelers, una part molt important dels visitants s’allotja en xalets i habitatges dispersos, molts situats en sòl rústic. Això implica piscines, jardins, pous particulars i, en alguns casos, sistemes de sanejament individuals, que no sempre estan connectats a la xarxa pública.

“Quan només miram la depuradora, deixam de banda una part del problema”, explica. Segons apunta, encara hi ha habitatges que funcionen amb fosses sèptiques o pous negres, alguns dels quals poden presentar filtracions. Aquesta és una de les hipòtesis que els investigadors tenen damunt la taula després de comprovar que les analítiques de la depuradora compleixen la normativa, mentre que, en determinats moments, el torrent de Sant Jordi presenta una qualitat inferior.

El consum d’aigua és una altra peça del trencaclosques. Bona part de les finques disperses obtenen l’aigua directament dels aqüífers. Durant els mesos d’estiu, quan el municipi multiplica la població, també augmenta la demanda derivada de les piscines, el reg dels jardins i l’activitat turística.

Cifre alerta que aquesta pressió sostinguda pot afavorir l’entrada d’aigua marina als aqüífers costaners. “Quan un aqüífer se salinitza, és molt difícil recuperar-lo”, adverteix.

Per a Arrels Marines, alguns dels problemes més importants de la badia gairebé no apareixen en el debat públic. Un dels exemples són les platges artificials. Fa dècades, l’aportació d’arena va enterrar praderies marines i comunitats d’algues que feien una funció essencial dins l’ecosistema. Sense aquesta vegetació, els sediments es remouen amb més facilitat, augmenta la terbolesa de l’aigua i disminueix la llum disponible per a moltes espècies. És un procés lent que encara avui té conseqüències.

A aquests efectes s’afegeixen les esculleres, els molls, els canvis en la circulació natural de l’aigua, els fondejos il·legals, el soroll submarí i els desbordaments de la xarxa de sanejament durant episodis de plogudes intenses.

“No es pot dir quin és el factor més perjudicial”, sosté Cifre. “Els ecosistemes no funcionen com una suma de problemes independents. Un impacte aparentment petit pot desencadenar conseqüències molt més grans”. És el que els científics anomenen efectes en cascada.

Mirar més enllà de l’aigua

La bandera negra concedida enguany per Ecologistes en Acció ha tornat a situar la badia al centre del debat públic. Però, més enllà del distintiu, el repte continua essent el mateix: adaptar unes infraestructures pensades per a un altre Pollença a un municipi que cada estiu multiplica la població i la pressió sobre el territori.

Mirar les fotografies de fa mig segle permet entendre fins a quin punt ha canviat el paisatge. Entendre què passa davall l’aigua i sota terra és molt més difícil. Però és precisament allà que, segons apunta Arrels Marines, es troben moltes de les claus per explicar per què un dels espais naturals més valuosos de Mallorca fa anys que dona senyals d’alerta.