Societat 03/12/2021

"Per què he d'emprenyar els fills per tenir el certificat covid?"

Entitats denuncien el "maltractament" que pateix la gent gran per accedir als tràmits digitals fins i tot quan són obligatoris

Marta Rodríguez Carrera / Quim Riera
4 min
Un jubilat fent anar el seu telèfon intel·ligent, assegut en un banc de la ciutat de Barcelona

BarcelonaCom cada divendres dues amigues fan cua a la cafeteria després d'haver fet la ruta d'una hora caminant per mantenir les cames "i el cap" en forma. El ritual és el de sempre, però a la mà avui hi duen el certificat covid, que aquest divendres estrena obligatorietat en la restauració, gimnasos i residències de gent gran. Rosa Casas i Núria Garcia tenen 72 i 75 anys, són totalment independents, però, com a un gruix important de la gent gran –"ja pots dir-nos velletes", diuen–, la necessitat d'obtenir aquest codi QR per continuar fent una vida normal els ha resultat una preocupació afegida. "A mi m'ho ha fet la meva filla en un moment que va poder venir a casa, perquè si bé ho vaig intentar no me'n vaig sortir", es plany Garcia, que diu que "l'empipa" haver d'"emprenyar la canalla" perquè li solucionin la papereta. L'ajuda per a Casas va venir del "marit", que havia fet un "curset d'internet" per a gent gran.

No gaire lluny de la cafeteria, el sol comença a escalfar els bancs d'una plaça que durant tot el dia és un punt de reunió de gent gran. Hi ha qui peta la xerrada i hi ha qui descansa entre passejada amunt i avall pel barri. A la pregunta de si tenen el certificat covid, disparitat de respostes. La majoria diuen que encara no. "A mi no m'interessava aquest paper perquè no vaig als bars i molt menys penso anar a l'estranger", raona Julián Rodríguez, de 90 anys i sense telèfon intel·ligent ni ordinador amb connexió a internet a casa. Els fills li van dir que l'hi descarregarien, però amb les notícies de "l'embolic de les cues" –en referència al bloqueig del sistema del departament de Salut que va obligar a ajornar una setmana l'obligatorietat del document– encara no ho han fet. "Viuen fora i potser demà venen, però no tinc gens de pressa", admet. Qui sí qui el té és José Ruiz, 88 anys i amb les mateixes circumstàncies que el testimoni anterior. Explica que va aprofitar una visita al CAP per demanar si li podien imprimir i que, malgrat que l'administrativa va rondinar, l'hi va acabar fent.

Allunyats del món digital

"Als vells cada cop ens posen més difícil ser actius i valdre'ns per nosaltres mateixos", respon Gabriel Mas, que als 84 anys diu que s'ho ha fet tot sol perquè entre els del casal d'avis i els fills li han ensenyat a ser "autònom amb el mòbil". Amb tot, es queixa que li costa perquè les tecles i la pantalla de l'ordinador són tan petites que fa que molts cops s'equivoqui d'una sola lletra i hagi de tornar a començar el procés. "Amb el certificat no entenia això de recuperació o malalt. No està ben explicat per als vells, no".

Sònia Cortada viu a Barcelona i explica que a l'Empordà l'esperen uns quants familiars octogenaris per descarregar-los el certificat, perquè va intentar fer-los-ho remotament però "va ser un drama pel telèfon amb tantes dades i números". Conscient dels problemes de la tecnologia, Marisa Garcia ha optat ja fa mesos per tenir al seu mòbil les dades personals dels seus pares i d'un oncle sense fills que viu sol –tots entre 79 i 85 anys–. "Així estic al cas de les seves cites i m'ha sigut fàcil baixar-los el certificat", apunta. La mare, Maria Sabaté, ho té claríssim: "Com que no entenem els mòbils, tenim la filla de secretària", diu rient.

Són víctimes de l'anomenada bretxa digital, el forat que la pandèmia ha fet més gran, al passar a virtual la immensa majoria dels tràmits: des dels bancaris fins a demanar hora a l'ambulatori, sol·licitar una ajuda social o comprar una entrada per a un espectacle. No és estrictament un problema de la gent gran, sinó també d'altres grups que s'han quedat al marge de l'aprenentatge de la tecnologia o bé no disposen de dispositius amb internet. El 23% de la gent d’entre 64 i 75 anys no fa ús dels serveis digitals bàsics perquè no els sap fer servir. Dels 75 anys en amunt no hi ha dades oficials, però des de la fundació Firagran asseguren que el percentatge es podria elevar fins a més d’un 60%.

La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) denuncia que la virtualitat dels tràmits és bàsicament "un maltractament" per al col·lectiu, que suma 1,5 milions de persones de més de 65 anys. "Demanar el certificat covid obligatori sense donar un servei és la cirereta del pastís per a aquest maltractament i oblit que patim", afirma el portaveu de l'entitat, Enric Ollé, que apunta que Salut hauria "d'enviar a casa el document o facilitar poder anar al CAP per ajuda". En una reunió telemàtica aquesta setmana amb 50 casals, la Fatec ha demanat que s'ajudi a les persones que vulguin fer tràmits online, com descarregar el certificat.

Petició d'Argimon

Per contra, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ja va advertir que l'atenció primària ja pateix una sobrecàrrega de feina per fer-se càrrec d'aquests tràmits i va apel·lar a fer servir amistats i familiars. El problema és de la gent que no té xarxa, assenyala Núria Gibert, tinenta d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que en pandèmia van decidir obrir un "programa d'acompanyament digital" per donar resposta a una "demanda" detectada en la gent gran i les persones sense habilitats digitals. Cada dia una unitat mòbil on hi ha un administratiu amb un ordinador i una impressora es desplaça a un dels barris i atén els afectats per aquesta bretxa digital per fer-los tota mena de gestions, ara també el certificat covid. "Si no tenen mòbil, se'ls imprimeix en paper", apunta la també regidora de Gent Gran, que critica que els responsables de la Generalitat "desconeixen la realitat del país" al migrar els tràmits relacionats amb drets bàsics al món virtual "sense haver fet una transició planejada".

També la investigadora de la UOC Mireia Fernández-Ardèvol afirma que la pandèmia ha incrementat “encara més” les desigualtats i ha fet que la gent gran sense competències digitals s’hagi quedat “encara més apartada del sistema”. “Hi ha iniciatives des del sector públic per atacar aquesta problemàtica, però fa falta buscar un disseny universal (de dispositius i aplicacions o webs) que també sigui apte per a la gent gran. La tecnologia sempre està pensada per a gent amb competències digitals, però mai per la gent que no en té, i això crea desigualtats greus”, diu Fernández-Ardèvol. “Normalment només pensem en la gent gran per solucionar-los problemes. Hauríem de canviar aquesta mentalitat i començar a pensar en ells des d’un inici, adaptant els dispositius, les webs i les aplicacions perquè les puguin fer servir sense problema des de l’inici”, diu la investigadora de la UOC. 

stats