Cop institucional al català de Menorca

MaóEl conseller de Cultura de Menorca vol declarar el menorquí patrimoni cultural immaterial. Diu que “és un tresor lingüístic a preservar” i que posarà en marxa “polítiques que en fomentin l’ús, per tal que la llengua no sigui un motiu de discòrdia, sinó d’unió”. Joan Pons Torres (Ciutadella, 1993) invoca l’article 35 de l’Estatut per reforçar que “les modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció”, però diu que allò que més amenaça la llengua pròpia és “el català central”. Argumenta que “està influint molt en els joves, que ja no diuen ‘jo som’, sinó ‘jo soc’, i això fa que el menorquí es vagi perdent”.

Pons Torres, historiador i professor de Secundària, no engana ningú. Abans d’anar a llistes amb el PP era director de Sa Fundació i autor del llibre Sa llengua de Menorca, on ja opinava que “el català estàndard està modificant la fonètica, el lèxic i la sintaxi del menorquí”, que, segons ell, és víctima d’un “procés d’assimilació lingüística i cultural que persegueix un pervers objectiu polític”.

La seva idea de confrontar amb polítiques públiques el menorquí amb el català normatiu ja ha rebut el rebuig de qui ha estat durant 40 anys cap del servei d’assessorament lingüístic del Consell. Pilar Vinent, qui s’ha assabentat de les intencions del conseller tot just després de la seva jubilació, aquest mes de gener, considera “inútil i innecessària” la declaració com a patrimoni immaterial. Assegura que “el 90% de les paraules que creim pròpies, en realitat són comunes a tot el territori”, i atribueix la progressiva pèrdua de mots a la creixent laïcitat i a la globalització. “Els joves ja no empren expressions com ‘no passis s’arada davant es bou’, perquè molts no saben què és una arada ni l’han vista mai. Ni diuen ‘això dura de Nadal a Sant Esteve’. Els afecten molt les tecnologies, perquè aporten més termes en anglès, com OMG (Oh My God), bro, random… I tothom es fa selfies. Les llengües evolucionen i no podem quedar estancats”, afirma.

Ara bé, Vinent deixa clar que “no es pot culpar, com pretenen, l’administració ni l’ensenyament, ni tampoc l’estàndard. En l’àmbit administratiu, per exemple, l’empram, però sempre recorrem al lèxic més proper. I, així, no parlam d’un servei d’escombraries, sinó de recollida de fems”.

Fa uns mesos, el mateix conseller ja va intentar substituir la tradicional Fira del Llibre en Català, que suma 18 edicions, per una fira d’autor menorquí, però la pressió dels llibreters obligà el Consell a recular. El president Adolfo Vilafranca hagué de mitjançar i ordenà a Joan Pons mantenir la fira, que a partir d’enguany conviurà amb l’altra, que ell ha decidit promoure.

“Juguen amb el sentiment de la gent amb la intenció de fragmentar. El que no volen és que el català sigui una llengua potent i moderna, perquè es pugui crear un estat, ni equiparar-lo amb la nació i la llengua”, denuncia l’exassessora lingüística.

Més demana que es consulti la UIB

Però l’oposició no sembla disposada a alimentar la polèmica. Més per Menorca ha optat per “no entrar en la confrontació del català amb el menorquí”, atès que creu que “és un tema ja superat”, però demana al conseller que concreti les seves intencions.

Si vol declarar el menorquí patrimoni immaterial “s’haurà de veure com afecta la llengua”. El portaveu de Més, Josep Juaneda, recorda que qualsevol iniciativa en aquest sentit ha de disposar del dictamen previ de la Comissió Assessora del Patrimoni Immaterial de Menorca, del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes, de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) i de la mateixa universitat (UIB).