El cooperativisme al camp resisteix la crisi sense retallar un sol lloc de feina

PalmaEl darrer cens de Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears (abans Ucabal) conclou que a dia d’avui cap de les seves 31 cooperatives associades ha hagut de tancar les portes a causa de la crisi econòmica ni ha retallat un sol lloc de treball des del 2008. Un model econòmic que es reivindica com a viable en el sector agrari i que avui ja factura prop de 72 milions d’euros anuals.

Una illa de democràcia al mercat

El cooperativisme és una empresa assembleària

Una cooperativa és una associació autònoma de persones que gestionen i administren una empresa de manera consensuada entre tots els socis. O bé, en paraules de Moisès López, cooperativista,“l’essència de la democràcia en forma d’organització econòmica”.

Els beneficis socials del cooperativisme es reflecteixen a la perfecció en el cas de Mallorca Verda, que fabrica patés d'ametlla i oliva, vinagres i olis aromàtics i comercialitza sal de l'illa, i ha significat una modesta ajuda per a dones aturades majors de 45 anys i joves a l'atur. Ho conta Magdalena Mayol, sòcia: "A finals dels anys 90 hi hagué un 'boom' de vendes de terres de l'interior de l'illa a alemanys, i un centenar de persones de més de 30 pobles de Mallorca ens vàrem començar a reunir, alarmats. Arribarem a la conclusió que si veniem terres als estrangers és perquè no les podiem mantenir. Llavors veierem que la única manera que teníem de conservar el territori era rendibilitzar-lo". Mallorca Verda ha participat en projectes europeus com la iniciativa Comunitària EQUAL, que lluita contra la desigualtat en el mercat laboral: "Amb la crisi", continuà Mayol, "cada vegada hi ha més gent que no pot fer feina al sector turístic i ha de tornar als pobles. Molts són dones que saben fer feina amb els productes de la terra, un coneixement que podem aprofitar".

Sostenibilitat i proximitat del producte, un preu just per al pagès i per al consumidor, conservació del territori i la creació d’un lligam amb la comunitat: són els principis de l’associacionisme agrari de les Illes Balears, un model que, malgrat liderar a Mallorca en els sectors del “fruit sec, l’albercoc, els cereals i la ramaderia”, segons el president de la Unió de Pagesos de Mallorca (UPM), Biel Torrens, i gairebé en tots a Menorca, segons xifres de Cooperatives Agroalimentàries, està desprestigiat pel que fa als pagesos i a l’opinió pública. “A Mallorca hi ha molt poca tradició cooperativista i els socis no estan realment implicats amb les grans cooperatives que hi ha”, afirma Gori Negre, pagès: “La nostra pagesia és tradicionalment individualista”. Ell és soci de Coanegra, que es creà fa tres anys amb la peculiaritat que és una cooperativa de productors i consumidors al mateix temps, cosa que força a una entesa sobre el preu de venda entre venedors i compradors, i possibilita, diu Negre, “que puguem vendre productes ecològics a preu de supermercat i pagant un preu just al pagès”.

El capitalisme no perdona

Per sobreviure a l’economia de mercat s’ha de saber competir

Respecte de l’empresa privada, una cooperativa pot ser l’estructura més resistent a la recessió, afirma Moisès López: “Són fortes en el sentit que no necessita obtenir beneficis, sinó que es conforma a mantenir els llocs de feina”.

Ara bé, enmig de la competitiva economia de mercat, la realitat és que, avui, els pagesos continuen cobrant poc, ja que les cooperatives, per poder competir, s’han d’ajustar al màxim al preu que marca el mercat.

Concretament, la de Sant Bartomeu, a Sóller, constituïda el 1899 i que aglutina 283 petits agricultors i comercialitza cítrics, olives i oli d’oliva, ha notat que els darrers anys la gent ha anat abandonant els horts de tarongers. La seva gerent, Lina Amengual, assegura que “per culpa de la globalització es ven molt cítric de fora molt barat i ens hem hagut d’ajustar a preus que no ens són rendibles”. Els costos de producció a Balears es disparen per la insularitat i també perquè els terrenys són petits i el producte escàs, en comparació amb altres llocs de l’Estat o de l’Amèrica Llatina. Això s’afegeix al problema de la manca d’agilitat habitual en els processos de decisió assemblearis, tal com reconeix Margarita Tudurí, directora gerent de la cèlebre cooperativa menorquina de formatges Coinga: “En un mercat agressiu en preus als quals s’hi sumen els costos d’insularitat, cal rapidesa en la presa de decisions”.

Vendre qualitat

No es pot decidir tot en assemblea ni abaixar més el preu

Per tractar d’agilitar el seu funcionament, la majoria de les cooperatives balears disposen d’una assemblea general formada per tots els socis, que es reuneix periòdicament però delega el poder diari de presa de decisions a un consell o una junta rectora. “El més important”, deixa clar Juan Antonio Prats, coordinador de la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni (Eivissa), “és que tothom tingui clar que anam tots a una i que entre tots podem fer moltes coses. Si existeix aquesta unió amb els socis, s’han de poder delegar algunes decisions”.

El que està inevitablement perdut és la batalla dels preus. Ho confirma el professor de Fisiologia Vegetal Jaume Vadell, amb la ciència a la mà: “A les Illes Balears, les condicions mediambientals i d’espai fan molt difícil competir en preu amb productes de fora que s’han fet a gran escala i a baix cost”. La solució és, doncs, apostar pels productes de qualitat: “Els cooperativistes ho han fet i hem de reconèixer que és una estratègia intel·ligent”, diu Vadell: “Les plantes balears creixen més a poc a poc i els seus fruits són més petits, però en nutrients i antioxidants no tenen rival”.

El consumidor no sap triar

“Venem les taronges a Alemanya perquè aquí no ens les compren”

L’oli d’oliva amb denominació d’origen, l’ametlla mallorquina, la tomàtiga, l’albercoc i el vi són molt valorats en aquest sentit. “O destaques o ets un més”, admet Lina Amengual. “L’any 2004, la cooperativa de Sóller entrà a la DO Oli de Mallorca i això ens ha ajudat molt. Ara volem diferenciar també la taronja, però ens trobam amb un problema fonamental: la gent no valora, a l’hora de la veritat, els productes locals. Exportam taronges a Alemanya perquè a Europa valoren la qualitat del nostre producte. És una cosa que trobam trista, perquè podrien consumir-se totes a Mallorca”, assenyala.

Els hotelers, una ajuda

“Només que produíssim per als hotels, estaríem salvats”

Els europeus són consumidors cada vegada més educats en el consum responsable i susceptibles de comprar productes locals, i així ho reconeixen diversos estudis publicats pel Govern. “Una comunitat de poc més d’1 milió de persones no pot ignorar els 11 milions anuals de visitants que rep”, afirma López, que va viure 20 anys a Nicaragua fent feina en cooperatives: “Falta que els pagesos siguin més agosarats i que el sector s’enforteixi, s’aliï i s’assegui a una taula amb els hotelers, el govern i les associacions de consumidors. Tothom hi guanyarà”, afegeix.

Exemple d’aquesta voluntat és especialment Coanegra, que acaba d’establir un acord amb Garden Hotels pel qual multiplicarà la seva producció per quatre. En el futur, projecta la creació d’agroturismes a Santa Maria. El pagès Gori Negre considera “inèdit que un hoteler es fixi en els productes locals, i ho agraïm, perquè només que ho fessin tots, estaríem salvats”.

El projecte de llei agrària

La regulació del sector és una bona notícia per als pagesos

La presidenta de Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Jerònia Bonafè, es congratulà d’haver aconseguit que hi hagi un capítol sobre associacionisme agrari en el projecte de llei agrària aprovat el passat dia 12 d’aquest mes: “Falta que la normativa perduri encara que hi hagi canvi de govern”, desitjà. El president d’UPM, Biel Torrens, per la seva banda, digué de la llei que “ja era hora de regular el sector, però la normativa s’ha d’adaptar a la realitat agrària, perquè massa sovint ens hem trobat entrebancs absurds”. Tot i això, espera que la norma “no sigui una entrada de gent de fora que se n’aprofiti fent-ne un mal ús. Exigim que es controli això”.

“Ara és hora d’apostar més fort per un model agrari sostenible i capaç de mantenir els paisatges de les Illes i la seva tradició rural, que implica una manera de viure i d’entendre l’entorn”, recordà Moisès López. I continuà: “Hem de ser conscients que si aquesta herència es perd ja no retornarà i preguntar-nos si val la pena perdre les nostres arrels per convertir-nos en res més que un parc temàtic”.