El Consell Social de la Llengua aprova una decàleg d’actuacions urgents per frenar el retrocés del català a les Balears

PalmaEl Ple del Consell Social de la Llengua Catalana, màxim òrgan de consulta i assessorament en matèria lingüística a les Balears, ha aprovat una proposta d’actuacions urgents elaborada per la Comissió de Planificació Lingüística per fer front al retrocés del català. La proposta va tenir 21 vots a favor, 24 abstencions –principalment de representants vinculats al P– i 1 vot en contra (Vox). Entre les mesures més urgents, el Consell reclama la retirada del Pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua a les escoles, la creació d’un projecte lingüístic a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i un pla d’acollida per a professionals sanitaris nouvinguts, amb cursos intensius de català i eines d’integració, entre altres propostes.

Aquestes iniciatives arriben en un moment de preocupació pel retrocés de la llengua. Al juliol del 2024, el Consell Social ja va reprovar formalment el Govern pels “atacs al català” en un ple que va evidenciar tensions polítiques i la resistència de determinats sectors institucionals.

Les mesures proposades per àmbits, són les següents:

Educació i Ensenyament

• Retirada del Pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua a partir del curs 2025‑2026.
• Elaboració d’un projecte lingüístic a la UIB amb criteris de capacitació lingüística aprovats per titulació i aplicació supervisada.

Sanitat i Serveis Socials

• Exigència de competència lingüística en català per accedir a llocs de feina de la sanitat pública.
• Pla d’acollida per a personal sanitari nouvingut: carpeta d’acollida, curs intensiu de català i seguiment de la seva aplicació.

Lleure, Joventut, Associacionisme i Esports

• Requisit de coneixement pràctic de català en la contractació d’entrenadors, àrbitres, professorat d’escoles de temps lliure i personal vinculat.
• Seguiment del nivell de coneixement, certificació i auditories lingüístiques.

Mitjans de Comunicació

• Cursos de formació i reciclatge lingüístic per a professionals de mitjans públics o subvencionats.
• Establiment de mecanismes de control de qualitat lingüística.
• Mesures legislatives o executives per afavorir la presència del català en mitjans i indústries audiovisuals.

Xarxes Socials i Tecnologia

• Col·laboració amb altres administracions per garantir la presència del català en l’entorn digital, inclòs metavers i intel·ligència artificial (Projecte AINA, Aliança Digital del Català).
• Implantació del català per defecte a les pàgines web institucionals de les Illes Balears.

Acolliment i Interculturalitat

• Dotació de classes de reforç del català dins l’horari escolar per a alumnat nouvingut.
• Oferta d’activitats d’aprenentatge i interacció cultural amb grups i associacions d’immigrants.

Comerç i Restauració

• Formació específica per a treballadors de comerços i restaurants amb contacte directe amb clients.
• Obligació de visibilitat i disponibilitat del català en l’atenció al públic, tant oral com escrita.

Administració i Comunicació Institucional

• Requisit de coneixements de català per a tots els empleats públics, independentment del règim jurídic.
• Clàusules lingüístiques en la contractació pública segons el Decret 49/2018, amb seguiment efectiu.

Situació d'alerta

El retrocés del català a les Balears és un fenomen consolidat i que afecta diversos àmbits, des de l’educació fins a la universitat, la vida laboral i els serveis públics. A la UIB s’ha detectat que l’ús del català en la docència i la recerca ha estat insuficient en els darrers anys, fet que ha motivat la decisió de reforçar-lo. El Consell de Govern de la institució ha aprovat el nou Pla de llengües 2026-2030, que marca l’estratègia lingüística per als pròxims anys i posa el focus en la necessitat d’enfortir la presència del català en la docència, la recerca i la gestió universitària. L’objectiu és garantir que estudiants i professors utilitzin el català com a llengua habitual en totes les activitats universitàries, assegurant que els titulats puguin incorporar-lo plenament en la seva vida professional i sense renunciar al vessant internacional. Segons les xifres recollides pel departament de dades de la UIB, el curs 2024-2025 s’impartien en la llengua pròpia el 41,96% de les 3.254 assignatures de grau vigents, un percentatge que, així i tot, era millor que el de l’any anterior, quan eren el 40,04%.

A l’educació obligatòria, les proves de l’Institut per a l'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) del curs 2024‑2025 mostren un descens preocupant del nivell de català de l’alumnat. Els estudiants de 2n d’ESO han registrat una caiguda de 15 punts, amb descensos especialment greus a Menorca (‑22,6 punts) i a les Pitiüses (‑26,6 punts), que han afectat tant la comprensió com l’ús del català a l’escola.

Per altra banda, la segregació lingüística continua ampliant-se, tot i que el seu impacte és, de moment, molt minoritari. Per al curs 2025‑2026, un total 19 centres (tots concertats) han sol·licitat adherir-se al Pla pilot de lliure elecció de centre (Pla de segregació lingüística). Aquesta xifra suposa un increment respecte del curs anterior, quan només 11 centres s’hi van adherir, la qual cosa evidencià la persistència d’un model que, segons ha denunciat majoritàriament la comunitat educativa, afebleix la normalització del català i fomenta la segregació dins el sistema educatiu. La notícia positiva per a la llengua és que els pares s'inclinen majoritàriament (80,52%) pel català a l'hora de triar la llengua del primer ensenyament.

El conjunt de factors explicat –retrocés de competències lingüístiques, segregació i ús reduït del català a la universitat i la vida pública– dibuixa un escenari complex per a la llengua que demana actuacions transversals per afavorir-ne la normalització.