La cocaïna pot provocar la mateixa agressivitat que la droga caníbal

PalmaDiuen que l’heroïna s’anomena així perquè qui la consumia se sentia com un heroi. Darrerament sembla que la ficció ja no la provoquen les drogues sinó certs mitjans de comunicació. Si l’any passat els experts desmentien el cas del tampodka (un tampó banyat amb vodka per agafar una gatera exprés), aquest estiu ha arribat la droga caníbal. Fins fa dues setmanes les analítiques a Son Espases no detectaven aquesta substància, que en realitat té un nom molt allunyat de la literatura fantàstica: MDPV o, en la versió llarga, metilendioxipirovalerona.

Ara a l’hospital de referència ja en tenen el resultat en dues hores. Tot i les presses per poder detectar aquesta substància, experts com Energy Control, que tenen una dècada d’experiència analitzant estupefaents, i el màxim responsable del servei d’anàlisis clíniques de Balears, Bernadí Barceló, asseguren convençuts que no hi ha cap droga que provoqui canibalisme. “Que alguna droga pugui provocar que mosseguin? Jo no sé res d’això”, diu el doctor Barceló, qui afegeix: “Això és la marca que se li ha donat de manera mediàtica. L’agressivitat de la qual s’ha parlat també la pot provocar la cocaïna o l’amfetamina, perquè fan una estimulació del sistema nerviós molt similar al MDPV”. D’altra banda, des d’Energy Control es recorda que entre els casos d’intoxicació per consum d’aquesta substància, el 46% tenien antecedents per problemes de salut mental.

Noves drogues i percepció de risc

Més enllà de si s’han sobredimensionat els efectes d’aquesta substància, és preocupant l’augment de les conegudes com legal highs o noves drogues, les quals no estan fiscalitzades. “És més fàcil per a un químic canviar una molècula que per a un legislador canviar la llei”, diu Conxi Rodríguez, treballadora social i coordinadora d’Energy Control Balears, qui també assegura que “com que la gent creu que no són il·legals, pensen que poden ser més sanes, i llavors hi ha una percepció de risc menor”. Energy Control és un projecte de l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament, que sorgí fa desset anys en el context de la música electrònica. Al seu web hi ha un complet fitxer on es descriuen al detall diferents drogues. En el cas concret del MPDV, aquesta entitat, que té com a objectiu reduir el risc en el consum d’estupefaents, diu que entre els efectes positius hi ha la creativitat o l’empatia, però un abús pot provocar ansietat o psicosi i està contraindicat en cas de trastorn psicològic. Amb relació als perills i el desconeixement que hi ha de legal highs, el doctor Bernadí Barceló, satisfet, destaca la rapidesa amb la qual Son Espases s’ha dotat del mètode per detectar el MDPV, ja que, segons afirma, “el consumeix bastant gent”. El responsable del servei d’anàlisi també assenyala que dels dos casos que han transcendit, les anàlisis mèdiques confirmen que el de Mallorca sí que era MDPV, però el d’Eivissa, no; tot i que era d’un derivat de la catinona, component bàsic de l’ara coneguda droga.

Conèixer la droga

Drogues i consum responsable poden anar de la mà? Deixant de banda si la resposta és sí o no, el que és una realitat és que la immensa majoria de les persones no tenen ni idea del que prenen. Però és possible conèixer, per exemple si és cocaïna, MDMA o si és talc, laxant o, pitjor encara, altres substàncies més nocives d’efectes no desitjats? El laboratori que Energy Control té a Palma ofereix aquesta opció. La coordinadora de l’entitat Conxi Rodríguez explica que aquest servei de laboratori, que és totalment gratuït i 100% confidencial, va més enllà de donar al consumidor informació. “També serveix per assessorar. Podem parlar tranquil·lament i recollir dades útils”, comenta sobre la feina que fa aquesta entitat tots els divendres al carrer Gabriel Llabrés, 9, segon pis.

Tot i que són centenars de persones les que via correu electrònic o per telèfon els fan consultes, físicament pel servei de laboratori enguany han passat una trentena de persones. En la darrera enquesta de Balears que va fer el PADIB, el Pla d’Addiccions i Drogodependències, al 2010, més del 14 % de la població de l’Arxipèlag havia provat almanco una vegada la cocaïna i un 8%, l’èxtasi. El que no surt a les enquestes i que queda fora de tot control és un fenomen que sembla que va en augment i és el fet que aquestes substàncies ja es poden trobar al mercat negre virtual. “Ara és possible comprar tot tipus de drogues per internet”, assenyala la coordinadora.

La joventut balear ja no beu com abans. El tipus de consum d’alcohol s’ha modificat. S’instaura el model anglosaxó d’engatar-se en poc temps. El fet és que actualment en les enquestes que es fan als al·lots i al·lotes de 14 a 18 anys, ja s’hi inclou la pregunta de si practiquen el binge drinking ; és a dir, si en poc temps, aproximadament dues hores, es beuen cinc o més copes. I el que detecten és que aquest model té una tendència de pujada a l’Arxipèlag, segons la Direcció General de Salut de la Conselleria. Els experts assenyalen que l’objectiu ja no és, com sempre ha estat a la cultura mediterrània, tenir la gatera com un resultat negatiu de la nit de festa. Darrerament, el que se cerca des del principi és una gatera exprés que pot acabar amb la necessitat d’una intervenció mèdica. Segons l’enquesta del Ministeri sobre l’ús de drogues en estudiants de Secundària, 2 de cada 10 joves de 14 anys havien fet binge drinking. I a 17 anys ja eren 6 de cada 10 els que havien fet aquest consum ràpid i abusiu.