SOCIETAT

La crisi climàtica posarà fi a la primera línia de mar de Magaluf i Palmanova

Un estudi finançat pel Ministeri de Transició Ecològica alerta de la gran vulnerabilitat del sector turístic al municipi de Calvià i proposa mesures d’adaptació

L’augment del nivell de la mar causat per la crisi climàtica posarà fi a la primera línia de mar de les principals localitats turístiques de Calvià, com ara Magaluf, Palmanova i Santa Ponça. L’adaptació a aquests canvis implicarà necessàriament eliminar o modificar hotels, passeigs marítims i ports per tal de reduir-ne l’exposició, segons un estudi finançat pel Ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol a través de la Fundació Biodiversitat. “Hem de pensar si preferim reparar cada any els desperfectes que causi la pujada de la mar o desmantellar la primera línia i donar-li un marge”, adverteix Aitor Urresti, director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern.

Alejandro González Domingo és el coordinador dels projectes que fa Eco-union, una organització sense ànim de lucre que promou una transició sostenible a la Mediterrània. També és un dels autors de l’informe encarregat pel Ministeri en el marc del Pla estatal d’adaptació al canvi climàtic, que vol donar eines per implementar en zones turístiques. “Volíem treballar amb destinacions que tinguessin un grau d’exposició molt alt i que a la vegada fossin molt dependents d’un determinat producte turístic”, explica l’investigador. Els llocs elegits varen ser Calvià, per la seva oferta de sol i platja, i la comarca pirenaica de la Jacetània, perquè depèn de la neu. González diu que a partir de la pròxima dècada els efectes de la pujada de la mar seran evidents, però que a més d’això el municipi mallorquí també patirà l’escalfament de la temperatura, que farà menys confortable per als visitants l’estada durant l’estiu. “La temporada canviarà i fins i tot els països d’on venen els turistes poden tenir un clima més atractiu”, comenta.

La guia proposa el desenvolupament d’un sistema d’informació climàtica orientada al turisme que faciliti la reconversió dels espais que se’n veuran més afectats, a més de la necessitat de diversificar l’oferta turística i fomentar mercats amb una estada més prolongada. També diu que s’han de preveure i gestionar els riscos naturals. La reducció de les precipitacions i la pujada de la temperatura limitaran les reserves hídriques, per la qual cosa s’incrementarà el cost de l’aigua en un municipi on el turisme en consumeix en grans quantitats. Un altre factor climàtic que es destaca a l’estudi és la major freqüència de pluges intenses que puguin causar inundacions a Calvià, perquè té zones turístiques molt vulnerables.

Cala Millor i la Platja de Palma es reduiran a la meitat aquest segle

Acció política

Alejandro González Domingo explica que en un altre informe tècnic varen analitzar quines polítiques s’han fet des de l’Ajuntament. “La coherència entre la política turística i les iniciatives contra el canvi climàtic que s’han duit a terme al municipi és baixa”, diu l’autor. Calvià va ser un dels pocs municipis de Mallorca que el 2013 va aprovar una normativa pel clima, però fins ara “no ha servit per reduir el consum d’energia, residus i aigua”, comenta. Per això, afegeix González, la Llei de canvi climàtic balear “està posant ordre per primera vegada”.

L’informe també va fer una enquesta per saber quina és la percepció que tenen 13 representants del sector hoteler i touroperador, del Govern, del Consell de Mallorca, del govern municipal i de la societat civil. Els resultats varen evidenciar que el canvi climàtic és vist com un “risc capital” per al turisme i que la sensibilització i la reducció del consum energètic són les solucions més importants d’adaptació i mitigació, segons els enquestats. No varen posar en qüestió, però, el creixement turístic i l’alt consum de recursos naturals. “El decreixement turístic és la millor estratègia d’adaptació”, assegura l’autor, però lamenta que el sector hoteler sigui contrari a fer inversions a llarg termini. Sobre això, cap empresa consultada per aquest diari no ha contestat.Aitor Urresti recorda que, depenent del cas, el Govern subvencionarà les mesures d’adaptació i les noves obres que es facin tindran una perspectiva climàtica.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF