De la clandestinitat franquista a plantar cara a Bauzá

Palma40 anys. Fa 40 anys d’ençà que va néixer el que avui és el quart sindicat de les Illes Balears, per darrere d’aquells que són d’implantació estatal i per davant de tota la resta. Avui dia, l’STEI-i té més de 5.800 treballadors afiliats i més de 280 delegats sindicals, 120 dels quals són del sector de l’ensenyament públic.

Passades aquestes quatre dècades, l’STEI s’ha proposat fer una celebració senzilla, centrada en els afilitats, a donar-los a conèixer la història del sindicat i a afavorir la cohesió interna. El 15 de desembre s’organitzà un sopar commemortiu del 40è aniversari; s’ha elaborat material commemoratiu, s’està intensificant el contacte entre illes i la revista del sindicat, Pissarra, farà un número especial per celebrar i repassar la història de l’organització. A més, s’ha creat per primera vegada una secció específica per a persones jubilades i s’estan preparant conferències obertes dedicades a temes com la cooperació, la dona i les pensions.

Naixement i consolidació

Els anys convulsos de la Transició són els anys en què neix l’embrió del que després seria l’STEI-i. Durant el curs 75-76, s’organitza la coordinadora de mestres a l’ensenyament públic i s’impulsen paral·lelament candidatures progressistes en el si del sindicat vertical franquista. El 30 d’abril de 1977, el govern d’Adolfo Suárez legalitza els sindicats. És aquest mateix any que neixen el Sindicat de mestres estatals per a l’educació pública i el Sindicat d’ensenyança privada. Amb tot, no és fins al desembre del 77 que neix l’STEI, fruit de la conlfuència dels seus dos precedents en l’educació pública i en l’educació privada.

Amb el temps, l’STEI es va anar consolidant i es va obrir a sectors laborals més enllà de l’ensenyament, tot i que el personal docent continuàs formant l’espina dorsal de l’organització. Durant la dècada dels 80, el sindicat va tenir un paper clau en la fita més destacada de la història autonòmica de les Illes Balears. Els membres de l’STEI participaren en la redacció de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia que s’acabaria aprovant finalment l’any 1983. Varen centrar els seus esforços en la plena normalització de la llengua catalana i en la transferència a la Comunitat Autònoma de les competències en ensenyament. Des d’aleshores, el sindicat ha mantingut i fet florir diversos projectes, com ara la revista d’educació Pissarra, tan antiga com el mateix sindicat, l’escola de formació i diferents projectes de cooperació amb Amèrica Central.

A més, l’STEI va ser una de les principals organitzacions de la societat civil implicades en les mobilitzacions contra les polítiques socials, educatives i lingüístiques del Govern de José Ramón Bauzá.

Les mobilitzacions contra el TIL

El sindicat va participar en les mobilitzacions que varen precedir la lluita contra el TIL, com ara l’oposició a la Llei de funció pública que convertia la llengua catalana en mèrit i no en requisit per treballar a l’Administració. En aquesta primera etapa de les protestes contra Bauzá, l’STEI s’implicà en l’organització de la manifestació ‘Sí a la nostra llengua’, que trauria més de 50.000 persones al centre de Palma el març del 2012. Més endavant, però, el focus de les mobilitzacions contra Bauzá i el seu govern passarien de la funció pública a l’ensenyament.

És en l’oposició al TIL i a les retallades en educació que l’STEI va ser superat per l’Assemblea de Docents, que va ser qui va conduir la major part de les accions contra el decret de trilingüisme, malgrat que va tenir sempre el suport de la militància de l’STEI. El secretari general del sindicat, Miquel Gelabert, ha reconegut a l’ARA Balears que els cal “fer autocrítica” per “no haver sabut analitzar el moviment que sorgia des de baix”. Tanmateix, creu que la crisi dels sindicats, que ha acompanyat el descrèdit dels partits polítics clàssics d’ençà del 15-M, els va passar factura i va ser un impediment per poder tenir un paper més protagonista en les mobilitzacions anti-TIL.