La ciutat turística pren forma (I)

PalmaCom dèiem a les primeres pàgines de la segona part de la biografia de Ciutat, la burgesia liberal tenia dos grans projectes que eren molt reclamats per tots els ciutadans: esbucar la murada per obrir la ciutat a la indústria i als barris perifèrics i crear noves infraestructures per poder expandir el turisme, que fins aquells moments era molt minoritari.

Miquel del Sants Oliver, en els seus articles Desde la terraza, el 1891, ja somiava una illa turística. El projecte de fer un hotel de primera categoria europea, que es feia realitat de la mà de Domènech i Montaner el 1902, o la creació del Foment del Turisme el 1905, eren senyals inequívocs que un projecte utòpic, amb una ampla base social, s’anava fent realitat. Les idees de les Ciutats Balneari vindrien just després, amb Gaspar Bennàssar referint-se, el 1912, al projecte d’una ciutat turística de nova creació a l’Arenal, a més de les idees innovadores per a tot Palma recollides en el seu pla, molt fantasiós, però que arribà a ser aprovat pel consistori el 1917, cosa que donà peu al projecte del futur parc de Bellver i, en part, també al futur passeig Marítim.

Durant els anys vint, les infraestructures i els edificis moderns varen anar creixent. Es va fer més fàcil venir a Palma des de Barcelona amb vaixell i també es va introduir el correu postal que arribava el 1921 amb els hidroavions als hangars del Jonquet. Altres ports mediterranis estaven millor connectats amb Palma i es creaven vora la mar hotels de categoria com el Victòria o el Mediterrani. És molt interessant i curiós veure el documental sobre l’exportació d’ensaïmades del Forn de sa Plaça de Palma fins a Barcelona.

El turisme peninsular, nord-europeu i nord-americà anaven creixent d’una manera important a tot arreu, i Mallorca es trobava en el cap del rànquing dels llocs més coneguts i apreciats de la Mediterrània.

Els ciutadans de Palma ja havien consolidat l’hàbit d’anar a banyar-se a l’Aigua Dolça, Bellver i Can Barberà, mentre que moltes famílies es feien una casa d’estiueig a Son Alegre, el Terreno i Portopí. Serà aquesta part de la ciutat la que anirà convertint-se a poc a poc en una destinació turística específica dins Palma. Ara ens pot semblar molt fàcil i natural, però hem de recordar que des del Jonquet fins a Portopí s’estenia un penya-segat de terra, impracticable per passejar i nedar, exceptuant les tres caletes de l’Aigua Dolça, la Pedrera i el Corb Marí. Les poques fàbriques industrials que hi havia a la zona, com la de l’automòbil Loryc o la de fosfats de Joan March, anaren desapareixent.

La transformació de tota aquesta costa en un passeig marítim no arribaria fins als anys cinquanta, encara que el projecte ja era clar als anys vint. L’enginyer Antoni Parietti, que va fer la carretera de la Calobra i la de Formentor, feia aquesta reflexió en un article molt interessant aparegut a la revista La Nostra Terra el 1930: “El passeig marítim a continuació del de Sagrera s’hauria de perllongar vorejant la mar fins a la Pedrera del Terreno, on enllaçaria amb la carretera de Palma al Port d’Andratx. És difícil donar-se compte cabal del pas gegant i definitiu que per al progrés i embelliment de la nostra ciutat representaria la construcció d’aquesta transcendental obra, si fos concebuda i realitzada amb la grandiositat que mereix. Allà hi cabria tot en harmònica conjunció: esplèndides voreres, amples vies de trànsit normal de vehicles i passeig central per als cotxes de luxe, verals per a genets i ciclistes, parcs infantils i fonts monumentals; aprofitant artísticament les horribles irregularitats actuals de la costa, podrien aixecar-s’hi luxoses edificacions i establiments de banys i esports marítims, gran parc d’arbreda i atraccions que embellirien l’avui tristíssim glacis de Santa Catalina…”.

El 1949, impulsat per Gabriel Roca Garcias (1896-1986), cap de la Junta d’Obres del Port, es començà a construir el somiat passeig Marítim, que s’acabà el 1958. Malauradament, de llavors ençà, el passeig Marítim s’ha anat transformant en una via ràpida travessada per vehicles privats i camions de mercaderies, i la badia de Palma s’ha anat omplint de vaixells de luxe, grans creuers i molls per a la indústria nàutica, que tapen completament les vistes a la mar de tot el passeig.

El sentiment dels terreners avui dia, després de la construcció del passeig Marítim i la cada vegada major ampliació del port de Palma, és que convertiren en impossible aquella pràctica dels banys de mar, no sense la recança de molta gent que es va veure privada d’aquella pràctica tan habitual.