Societat 20/09/2019

Cinc evidències que la crisi climàtica ja impacta a les Illes

L’augment de la temperatura, l’arribada de noves malalties transmeses per moscards i la pèrdua de collites i de biodiversitat són una realitat

Kike Oñate
5 min

PalmaLa crisi climàtica ja és una realitat que afecta les Balears. L’augment de les temperatures durant les darreres dècades ha fet que la transició entre l’hivern i l’estiu sigui més abrupta ara que fa 40 anys, segons dades del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (LINCC-UIB). L’arribada de noves malalties que es transmeten a través de les picades d’insectes o la pèrdua de la biodiversitat són altres exemples d’un escenari que s’agreujarà els pròxims anys.

Les Balears s’escalfen

L’estiu ha estat sec, amb més nits tropicals i de temperatures rècord

El meteoròleg i membre honorífic del LINCC Agustí Jansà explica que la temperatura ha augmentat 1,5 graus els darrers 50 anys a les Balears. Una xifra “molt considerable”, diu, i afegeix que a la mar l’augment ha estat similar. L’escalfament atmosfèric, però, no ha estat uniforme i és a final de la primavera quan més ha pujat, cosa que ha allargat l’estiu. Enguany s’ha registrat una onada de calor extraordinària i rècord de precipitacions en punts com Santanyí. La gran varietat de fenòmens que s’han produït al llarg d’aquest estiu “s’emmarquen en els patrons de canvi climàtic”, segons la delegada de l’Agència Estatal de Meteorologia a les Balears, María José Guerrero. Els efectes de la crisi climàtica es fan notar tant en el nombre d’episodis com en la seva intensitat, i Guerrero apunta que s’han superat els registres màxims que es tenen des dels anys cinquanta en alguns punts de Mallorca, com ara Lluc. Les nits tropicals, en què les temperatures mínimes no baixen dels 20 graus, s’han duplicat i enguany han arribat a un total de 44. La mitjana de les temperatures d’aquest estiu ha pujat un grau i s’ha situat en 20 graus.

Efectes sobre la salut

L’escalfament del clima afavoreix l’arribada de noves malalties

“Tenim indicis del possible efecte de la crisi climàtica sobre l’expansió del mosquit tigre i el cuc parasitari Angiostrongylus cantonensis a les Illes”, assegura Miguel Ángel Miranda, biòleg i professor de l’àrea de Zoologia de la UIB. Aquest cuc parasitari que ha descobert a Mallorca un grup d’investigadors de la UIB pot causar, en els humans, meningitis eosinofílica -si se’n contagien menjant caragols crus o mal cuits. La doctora en Biologia Clàudia Paredes alerta que un altre informe especifica que el 2050 es pot estendre a la resta d’Europa per l’escalfament global. L’augment de les temperatures, com el que s’ha registrat aquest estiu, també afavoreix l’expansió del mosquit tigre, que per la seva capacitat adaptativa en la darrera dècada ja ha arribat a zones que abans no habitava, com les Balears. A més, Miranda destaca que la possibilitat de transmissió de malalties tropicals com el dengue a través de mosquits augmenta per l’escalfament global. Aquests només són dos exemples, però es preveu que la crisi climàtica tingui més conseqüències per a la salut. L’augment de les temperatures, per si sol, ja fa més fàcil que més persones pateixin cops de calor, per exemple.

Pèrdues en les collites i la pesca

La temperatura del sòl ha arribat als 50 graus i això perjudica els cultius

La reducció de les precipitacions i l’augment de la temperatura ja afecta la producció de les vinyes i els camps d’ametllers, segons la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. De fet, un estudi del Grup de Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears assegura que el canvi climàtic empitjorarà aviat la qualitat del raïm perquè tindrà menys aromes i perdrà pigment a causa de la falta de pluges. Fonts d’Agricultura destaquen, a més, que enguany el sòl ha arribat als 50 graus i això és molt perjudicial per als cultius. I tot això sense comptar que la plaga de Xylella continua deteriorant els camps. El sector ramader també es veu afectat pel canvi climàtic: la manca d’aliments per la falta de pluges suposa una major escassetat de productes per al bestiar, apunten fonts de la mateixa administració. Sobre la pèrdua de captures en el sector pesquer, la Conselleria assegura que no hi ha evidències a curt termini relacionades amb l’escalfament global, però sí que és un tema que preocupa perquè es pot notar d’aquí a pocs anys. La biòloga Marta Carreras comenta que la sobrepesca és la principal causa de la reducció de captures a les Balears però “s’espera que el canvi climàtic agreugi la situació”. Carreras explica que perjudicarà més unes espècies que altres, sobretot la sardina i el seitó.

Menys biodiversitat

Els alzinars sofreixen les sequeres i les tortugues marines ponen ous a Eivissa

Les plagues de banyarriquer i eruga peluda, la sobrepoblació de cabres i les sequeres extremes, agreujades per la crisi climàtica, són un còctel que posa en risc els alzinars de Mallorca. Les sequeres fan més vulnerables les alzines davant les plagues i, fins i tot, les poden matar. D’altra banda, segons un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) les temperatures temperades de la mar estan afavorint que un paràsit liquidi quasi tota la població de nacres de les Balears i la costa peninsular. El paràsit es distribueix per la mar seguint els corrents marins superficials. Això passa en un escenari on l’escalfament de la Mediterrània continua augmentant. Així mateix, tècnics de la Conselleria de Medi Ambient també han detectat que les aus migratòries arriben abans o més tard, segons el cas, a causa de les variacions del clima.

Erosió del litoral

Manquen mesuraments a Balears, però n’hi ha estudis a la Mediterrània

Manquen mesuraments a Balears, però n’hi ha estudis a la Mediterrània Els mesuraments de la pujada del nivell de la mar a les Balears són massa curts per fer estudis, segons apunten fonts del LINCC-UIB. Però a Marsella, a França, el nivell de la mar ha pujat a un ritme d’1,3 centímetres per dècada entre el 1885 i el 2017, un ritme que és similar al de la pujada global. El doctor en Geodinàmica Externa de la UIB Lluís Gómez-Pujol adverteix que d’aquí a unes dècades serà perceptible i significarà un retrocés de la línia de costa. Si la mar puja mig metre, es calcula que la platja de l’Arenal perdrà 15 metres, diu Gómez. El procés, però, serà més accentuat en funció del pendent de cada platja o si aquesta és d’arena o pedres. També es preveu un canvi en la direcció de l’onatge que reestructurarà la forma de les cales ‘encaixades’, o sigui, les que estan envoltades per penya-segats, com és el cas de cala Mondragó.

stats