"Els catxalots mediterranis són nostres, però la gent ho desconeix totalment"

A les Balears "sempre hi ha hagut catxalots", explica Txema Brotons, el director científic de Tursiops, una entitat d'investigació marina que estudia els cetacis a les Balears i quines són les seves amenaces. Brotons remarca que els catxalots mediterranis són una espècie autòctona. "Són nostres, però la gent ho desconeix totalment".

En el mateix sentit, Brotons diu que aquests mamífers marins tenen una "cultura pròpia, un dialecte propi per comunicar-se, igual que nosaltres". Entre ells parlen amb codes, que són una espècie de paraules que articulen de manera similar a com ho fan els humans. Aquesta manera de comunicar-se dels catxalots mediterranis és diferent del sistema que empren els atlàntics i també estan diferenciats genèticament, per la qual cosa, "si els protegim, també protegim una cultura", remarca. Brotons explica que una de les raons per les quals es va ampliar la protecció del Parc Nacional de Cabrera va ser la protecció d'aquesta espècie, que transitava aquella zona.

Els perills per a aquesta espècie a les Balears són principalment la contaminació –acústica i de plàstics– i les col·lisions amb embarcacions. Però la primera és la més greu, perquè els catxalots "empren l'acústica pertot, per menjar i per comunicar-se", exposa. "Com més renou hi ha, la situació per trobar menjar empitjora", remarca.

Pel que fa al canvi climàtic, el director científic de Tursiops especifica que els catxalots "no són de les espècies més afectades" per aquest fenomen, perquè mengen en les profunditats, "on els canvis de temperatura són diferents i també perquè són homeotèrmics [capaços de mantenir la temperatura]".

En la mateixa línia, apunta que els catxalots tenen un impacte positiu en la lluita contra el canvi climàtic perquè "la major trampa de diòxid de carboni del planeta és el fitoplàncton". Encara que els catxalots mengin a les profunditats, defequen a la superfície i els seus excrements tenen "molt de ferro i aporten matèria orgànica que ajuda al creixement del fitoplàncton, per la qual cosa augmenten exponencialment la capacitat dels oceans de retenir diòxid de carboni".

Els catxalots mediterranis només s'alimenten de calamars "que no tenen res a veure amb els que ens menjam nosaltres", segons explica Brotons. Són calamars de profunditat, per la qual cosa "són recursos que nosaltres pràcticament no tocam i això és un gran avantatge", detalla.

Protegir la zona de cria de catxalots de Menorca

Al nord de Menorca, segons exposa el director científic de Tursiops, hi ha "un percentatge molt alt de cries", per això, s'ha focalitzat la feina en aquella zona. "Allà tot són grups amb cries. En cinc campanyes d'investigació al nord de Menorca hem trobat el mateix nombre de cries que en 60 a la resta de les Balears", conta. De fet, l'entitat va presentar el mes passat una proposta al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè aquest espai –de 34.172 quilòmetres quadrats– es declari Àrea Marina Protegida (AMP) i que s'hi puguin regular les activitats humanes. Brotons remarca la necessitat de protegir aquesta zona perquè les cries dels catxalots són les que estan més temps a la superfície "on hi ha més riscos de patir incidències amb activitats humanes".

Aquest dimarts s'ha aprovat al Congrés una proposició no de llei del PSOE de Menorca –amb el vot en contra de Vox– perquè el govern espanyol declari com a protegida la zona de cria de catxalots que hi ha al nord de Menorca.